dissabte, 2 de març del 2013

Cinc cèntims.



Com ja he explicat més d'un cop, les rutes dels diumenges per mi comencen, com a molt tard, dissabte per la tarda. I aquesta, la Xallenge, una mica abans i tot.
Dijous per la nit vaig acabar amb les sessions de ciclo indoor setmanals i, divendres i avui, m'he dedicat únicament a fer un parell de sessions d'estiraments llargs per intentar recuperar les cames més ràpid.
A partir de la tarda m'he ficat amb el protocol pre-marxa: alinear la bici, fer la bossa per desprès de pedalar, preparar la roba que m'he de ficar demà per sortir de casa i organitzar totes les substàncies "dopants" que he d'agafar per ordre d'ingesta i per importància.

La posta a punt de Cleo aquest cop ha estat més acurada, no n'hi ha hagut prou amb la neteja i secat exterior i lubricat de la transmissió. Avui he desmuntat les dues rodes per poder netejar i engrassar parts que normalment deixo passar (roldanes del canvi, desviador, etc.), he revisat la forquilla i l'esmorteïdor, comprovat frens,.......

Preparar la bossa i deixar la roba de bici ordenada sobre el sofà del despatx, (per no fer soroll mentre em vesteixo a primera hora del matí, que normalment sempre és mitja hora abans del que tinc programat a causa de l'insomni que em provoca el neguit d'una cursa........ sempre he estat igual) ho deixo per última hora de la tarda, ja entrat el vespre. Per fer-ho toca vestir-se mentalment de dalt a baix i preparar tres o quatre peces de roba extres per si..... Aquest cop no ha estat diferent.

Tema "dopatge": la ingesta és sempre la mateixa, i meticulosa. Quan em llevo el got de llet amb cereals i soluble de cacau ( això és el primer, per mirar la reacció intestinal i intentar anar al "tigre" abans d'enfundar-me tot el tratge de "torero"), vas de suc amb la píndola de vitamines i, just abans de marxar de casa, txiringasso de cafè.
Un cop arribats a lloc, tenint en compte que sempre ho faig entre 45 i 60 minuts abans de començar, toca beure'm el bidonet de lift off per prehidratar i estimular encara més l'organisme. A partir d'aquí la resta ja és en ruta, el bidó amb electròlits, les barretes energètiques, els gels ( tot i que normalment no en porto) i els bocins de codonyat a la recàmara.



El motiu d'aquesta dissertació ha estat que aquesta tarda, mentre repassava la bici, m'ha vingut a la ment els meus inicis en aquest "mundillo" del BTT.

Fa 8 anys, quan vaig deixar el futbol, el cunyat, que ja feia temps que li donava al tema del pedal, em va convidar a fer una ruta per Mequinensa. Ell amb la seva nova Giant VT i jo amb la seva bici anterior, i que encara conserva, una MMR blau elèctric. Va ser el meu primer "pajarón" sobre una bici de muntanya.

Tot i el mal record de patiment d'última hora el tema em va deixar una mica de rau-rau i aprofitant que Carlos, el meu germà gran, s'havia comprat una bici de muntanya del Pryca, una Top bike de color gris metal·litzat que crec que ja anava amb molles, vaig començar a pedalar pel meu compte un parell de matins entre setmana.

Quan el cuc ja em va tenir ben enganxat i la butxaca m'ho va permetre em vaig comprar una Giant XTC Team de segona mà. En comparança amb la Top Bike allò era com una màquina d'un altre planeta. També era rígida però la forquilla tenia 120mm de recorregut amb regulació per aire i oli, els canvis eren XT i l'alumini era de bona aleació. Tot i això, com que la meva tendència sempre ha estat més baixadora que pujadora, aviat li vaig ficar unes rodes més grans i amb més tacs i li vaig canviar els frens V - brake per uns de disc hidràulics.
També vaig tenir un bon "pajarón" amb aquesta, la primera marxa a la que em vaig atrevir a anar, la Trotamons, deuria ser el 2006 més o menys. Al arribar a Torrent que et fan escollir si ruta curta o llarga, com que em trobava bé, vaig agafar la llarga i...... la vaig cagar però bé. Vam acabar Tomàs de Tomaset, lo cunyat, jo, i lo de la moto que tancava la marxa. Una altra per explicar.

La Giant XTC em va durar 2 anys, desprès me la vaig vendre i, amb penes i treballs, vaig aconseguir acumular prous calés per adquirir una Giant Trance X1...... Un altre canvi abismal, una doble és una doble. A més la trance X és com un sofà, baixava molt fina i els components eren de gama alta. Fox en esmorteïdor i forquilla, XT als canvis, Race Face evolve per bieles tija i manillar i uns Hayes Stroker per parar-la. La única pega que li vaig trobar en els 4 anys que la vaig tenir va ser el pas de roda de darrera, era massa estret i, si trobaves fang, et tocava parar sovint a netejar-ho.
Una bona aventura per contar amb la Trance va ser el primer dia de Poblet. PILLADA i en majúscules. Ens vam equivocar de senda i al acabar estàvem ben desorientats. Arribàvem al bar de rojals, on havíem d'esmorzar, a les 3 de la tarda. A sobre amb tota la falta de sucre que teníem el primer que vam fer va ser una cervesa i un gotet de vi amb graciosa mentre degustàvem unes torradetes de pa de pagès amb embotit.
La baixada per trialera va ser bestial, cada 2X3 anàvem arrossegons...... mai m'havia pujat tan ràpid i d'aquesta manera una cervesa i un got de vi.

Finalment vaig decidir de tornar a canviar la montura perquè fa un parell d'anys que he començat a  anar a fer alguna duatló i la trance penalitza massa al pedalar. Ara m'he agafat una Occam H10X amb una forquilla Talas que pots passar de 140 a 110mm. Això va de primera per baixar a 140 i per pedalar a 110 perquè al abaixar-se 3 cms et dóna molt bona posició de pedaleig.
De moment amb aquesta encara no me n'ha passat cap, i toco fusta a veure si passara aquest diumenge, o el següent durant la Xallenge....... Creuem els dits.

Doncs sí, ja fa ben bé 8 o 9 anys que estic amb això del mountainbike........... pfffff semblava que no feia tant.

Ens veiem a Almatret. Jo vaig a dormir amb el nòrdic que toca....... Disme friki.



Salut!

2 comentaris:

  1. ostic xavalin aquesta lectura no l'havia tastat encara,

    buaaaaaaaaaaaaaaa de muuuuuuuuuua de puturru de fuaaaa,
    tot lo que aspliques u tinc a la memoria com no allavons encara anava al davant teu, quina triar de totes ?? nouse, potser la pillada de poblet i com sempre un algo trau de bo en totes les experiencies, mira a tu t'ha sortit una cronica jjja.

    El que si puc dir que també pots dir tu, que durant tots aquest periode hem descobert junts molts caminets, netejat molts metres de senda, i com no acompanynar-me en molts viatges llargs o curt, pedals de foc la primera vegada, anar i fer tots els festivals de Vallnord i descobrir que els que ens agrada es disfrutar de la bici i molts moltes coses però la millor es

    QUE ET TINC COM KUNYAT, COM AMIC I QUE EL TEU cul mel se de memoria de tant i tant anar darrera ,

    jiii la proxima ja la tinc en ment ya u sapssssssss

    asserin asserran patint pujant per disfrutar baixant...

    lo pesat del teu kunyattttttttttt olecanole

    ResponElimina
  2. hehehehe, feia molt temps que no sentia, o llegia en aquest cas, aquesta expresió de "puturru de fua".

    Ja ho veus sempre hi ha d'haver algú que t'inicii i et faci descobrir noves facetes. En aquest cas el meu Mesies de la bici has estat, i encara ets, tu cunyadet.

    A veure que tal aquest fi de setmana a Seròs, lo temps ara ja pinta bé i el terreno ha d'estar perfecte. l'únic que em faltaria és una cerveseta fresca quan arriba a la meta ( que se t'ha de dir tot hehehehe).

    ResponElimina