diumenge, 13 de juliol de 2014

Entrenaments per la muntanya.



Tenia clar que dels dos entrenaments que em tocava fer el fi de setmana, dissabte amb bici i diumenge corrent, n'hi havia un, el de bicicleta, que no sortiria tal i com estava planificat.
La sortida de dissabte era amb la BTT i acompanyat, o acompanyant jo, a JX i a Mòdol.

La ruta era molt clara........ tirada llarga de pujada per començar i acabar amb una bona baixada. Solament amb una ascensió i un descens havíem de passar gran part del matí, intentant no "pillar" gaire per a poder arribar aviat al càmping amb les famílies.

Pel meu cap solament hi passava el fantasma de la roda travada de l'altra sortida amb la BTT. Havia volgut canviar la roda per la de la bici de Pat, però no vaig tenir força suficient com per afluixar la pinyonera i això em deixava a mercè del que volgués fer el buje durant la sortida.

Tot el temps de divendres a la tarda i la nit vaig estar fent viatges cap a la bici per anar mirant com rodava la roda del darrere i semblava que la cosa anava bé. No oscil·lava gens lateralment i les voltes que feia abans de frenar-se eren més que acceptables.

Dissabte sortim del càmping sobre les 7:45 en direcció a Tírvia, això implicava un inici amb suau descens durant 5 Kms i desprès començava el TURRÓ.

La climatologia, les vistes, el fet d'estar de minivacances,..... tot això feia que la moral estigués pels núvols i tots tres anéssim amb moltes ganes de pedalar.
La pendent fins a Tírvia començava solament deixar la rotonda que et deixava anar a Sort, Tírvia o tornar a Rivera de Cardós. Estava tota asfaltada i ajudava a avançar més ràpidament. Tot i això els 2.500 metres de pujada ens van començar a fer trencar la suor.

A la plaça de Tírvia començava el track, ens vam aturar per situar-nos i fer un parell de fotos ( jo també vaig comprovar la roda i..... de moment bé).

Desprès de mentalitzar-nos que ens quedaven uns 10 Kms per arribar a coronar reprenem la pedalada.
Deixem l'asfalt i passem a pista en bon estat. El pendent es deixava portar, anava pujant gairebé sense descans però amb poc %. Jo anava lluitant amb les pulsacions per poder mantenir les que em demanava l'entrenament, però em resultava impossible baixar tant el treball quan se'm requeria ficar-me a pulsacions de recuperació.

 
Els pins ens comencen a envoltar per totes bandes i ens donen ombra ara que la temperatura comença a pujar, fa molt bon temps per ciclar però a les pujades la calor sempre hi és.

El paisatge ens regala vistes per recordar i un parell d'avistaments més o menys ràpids de cabirols.

A l'hora de recorregut fem una petita parada, coincidint en l'inici del parc natural de l'alt Pirineu, per buidar bufetes i agafar una mica d'aire i reprenem la marxa sense demora.

Seguim pujant a bon ritme i jo ja em començava a oblidar de la roda quan, en una parada que faig per esperar i fer alguna foto, noto com ha perdut voltes i decideixo fer marxa endarrere abans que es quedi travada del tot. Els esforços de JX i Mòdol per ferme canviar d'idea són inútils i, al Km 15 els deixo i inicio la meva tornada.

Aprofito la llarga baixada per mirar de soltar una mica d'adrenalina buscant baixar ràpid i apurar alguna corba.
Durant el començament del descens un altre cabirol va corrent al meu costat, ell per la serra a uns 6 o 7 metres de mi i jo pel camí, durant una bona estona fins que creua pel camí que vaig baixant i es perd per entre els pins.

El veure baixar el cèrvid serra avall em fa recordar que mentre pujàvem hem vist el final d'una senda que podria ser interessant i redueixo velocitat per poder anar veient si trobo el començament pels marges del camí.
Al poc sembla que hi hagi una marca de pas de roda, també podria ben bé ser un camí fet per l'aigua de la pluja, i decideixo adentrar-mi.
Poc a poc dóna la impressió que la senda va agafant forma i al final veig un munt de pedres que m'indica que, efectivament, això és una senda ciclable.
Un formigueig em recorre l'esquena i em fa accelerar el ritme sense pensar el què podria passar si finalment la roda acaba per frenar-se del tot.
És una senda molt divertida, amb molts tobogans i canvis de rasant que, si te'ls coneixes, es poden aprofitar per saltar. Baixa bastant recta, no hi ha gaires corbes, però és molt entretinguda. 1.500 metres més tard torno a donar al camí per on havíem pujat. desconec si la senda es podia agafar més amunt, però el bocí que he aconseguit fer ha fet que marxés el mal rotllo que portava per haver de plegar a mitja sortida.

Continuo baixant fins arribar al desviament de Tírvia, allí paro per mirar com va la roda ja que a partir d'ara em tocarà pujar. Sembla que encara aguanta igual, afronto els 5 Kms de fals pla ascendent que em queden fins al càmping al tran-tran. L'entrenament ja fa estona que s'ha acabat i no vull cansar gaire les cames perquè demà em toca sortir a córrer una estona.

DIUMENGE tocava sortir a córrer una mica a ritme normal, entre 130 i 145 BPM durant 70 o 75'. El temps no era problema perquè per aquest lloc el temps passa molt ràpid, la intensitat tampoc perquè no havia de ser alta.

Sortia a gaudir corrent, i la primera sorpresa la vaig tenir a l'inici del recorregut, quan em vaig trobar un altre cabirol, aquest cop a la vora del riu, se'm va quedar mirant un moment i va arrencar a córrer en direcció contraria.
Vaig decidir seguir la ruta dels ponts fins arribar a mig camí entre Ainet de Cardós i Arròs de Cardós.
Dissabte havien fet una cursa de muntanya que passava per uns quants pobles de la vall, el recorregut que vaig fer coincidia en bastants trams d'aquesta cursa.

Amb la feina feta tornava cap al bungalou amb les cames pesades però satisfet d'haver fet la feina que tocava.

Salut!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada