SKODA Triathlon series Tarragona.

Aquesta ha esta la meva segona participació en un triatló, la mateixa ciutat que l'altre cop, la mateixa distància i pràcticament el mateix recorregut. Solament van millorar el sector de bici, anul·lant el tram del pas per la via del tren cada volta, que era bastant perillós.

Un triatló que no es pot explicar sense pensar en un cap de setmana perfecte ( que no vol dir que el triatló hagués anat perfecte). Començant pel dissabte de platja al matí, tarda de passeig i visita al Village del triatló per veure les proves sprint i recollir la bossa del triatleta, sopar al Passadís i desprès cap a l'hotel a intentar dormir una mica abans que es fessin les 5:30.
Diumenge a les 8:00 la cursa, desprès un bon arròs al Manolo amb encara millor companyia i, per acabar, una mica de platgeta. Però bé, anem a pams.

DIA ABANS DE LA CURSA.

Dissabte sortíem de Seròs sobre les 10:00 per poder aprofitar el matí a la platja.
Entre parar a omplir el dipòsit del cotxe i parar a buidar el dipòsit de la Paula ( la pobra o s'adorm o sol marejar-se viatjant a l'estiu) no vam arribar a l'hotel fins voltes de les 12:00.
L'habitació no la podíem ocupar fins les 15:00, però ja havia trucat a l'hotel per si podíem deixar la bici i les maletes allí i no haver de patir de portar-les tota l'estona al maleter i em van dir que sí.

Amb això vam gaudir d'un magnífic migdia-principidetarda de sol, sal i sorra abans d'anar a rebentar la dieta precursa dinant en una cadena d'hamburgueseries..... ens vam fotre com a vedellets els tres.

Una dutxa recuperadora, una intentona de migdiada (impossible amb la Paula com una moto per l'habitació) i, a voltes de les 18:00, anàvem caminant fins al Village de la cursa a recollir el dorsal i tota la parafernàlia, alhora que aprofitar per veure una mica l'ambient i les curses de la categoria sprint.
Va ser una tarda de calor, i entre la caminada d'anar i tornar ( l'anada era pit avall i la tornada.....), l'estona a la platja al matí i la calor em van començar a venir els fantasmes del cansament...... males vibracions per començar, però sé que em passa sovint i solament són nervis.

Per la nit, desprès d'una altra dutxa, vam anar a sopar.
Intentant paliar l'excés del dinar vam demanar una amanida i uns tortel·linis, però el mal ja estava fet. Portava tot el dia sense parar de beure i la set no desapareixia.......

Anem a l'hotel ja pensant en l'endemà al matí. La Paula, la segona possible font del maldormir ( la primera són els nervis que no hi ha manera de controlar-los) ja la teníem K.O. i amb moltes opcions de no despertar-se en tota la nit pel cansament de tot el dia i la falta de migdiada.

Tot ho tenia preparat i ordenat per a que l'endemà solament em calgués llevar-me, canviar-me i anar a esmorzar ( l'hotel obria expressament el menjador a les 6:00 per als triatletes que hi pernoctàvem, la qual cosa és molt d'agrair).
Bici amb el banderí del meu pitrall, pitrall enganxat al portapitralls, enganxines per al casc ficades, gafes, taps i casquet de natació a la bossa, sabates de córrer i de pedalar a la bossa, tovallola per deixar al terra a la bossa, una barreta i un gel enganxats al quadre de la bici, un parell més dins de les sabates de córrer (per si de cas), botelles amb el líquid pre, durant i post cursa preparat. Quan ja havia repassat tot el ritual, des del moment de llevar-me fins acabar la cursa, 2 o 3 cops.... és el moment d'intentar dormir.

DIA DE LA CURSA

A les 5:30 és l'hora d'aixecar-se del llit, que no de despertar-se, em vesteixo de romà i vaig a esmorzar. Llet, cereals, cafè, mini entrepà i plàtan. Torno a l'habitació a agafar la bossa i a despedir-me de les dues princeses de casa i enfilo el camí cap al moll sobre la bici.
Tot va sobre l'horari, inclús una mica més aviat, la qual cosa em tranquilitza bastant. Em puc permetre deixar tot a boxes i tornar al guardarrobes a buscar la bossa on tinc el mòbil per wassapejar amb Pat i el cunyat abans d'anar a escalfar a l'aigua.

Pel que es veu l'any passat no vaig deure ser l'únic "torracollons" que es va clavar punxes d'eriçó al peu. Aquest any el primer que ha fet l'spiker ha estat avisar sobre la zona que havien netejat expressament per avui...... No tenia pas cap intenció de pujar de l'aigua per cap lloc que no fos l'escala, l'any passat ja en vaig tenir prou.

Escalfo una mica..... poca cosa...... uns 200m de natació, suficient per trobar-me encara més segur amb les bones sensacions que tinc aquest any en aquest tram i per adonar-me que no m'he tret l'anell..... SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE hi ha d'haver algun error....... decideixo enganxar-lo a al corretja del rellotge........ és molt poc probable que caigui, i surto de l'aigua.
Sembla que tot va bé, els ànims estan molt en positiu. Estic decidit a rebaixar el temps de l'any passat.
Ens fan ficar a tots a l'aigua. Jo em quedo darrera, per evitar entrar al capítol de lluita lliure que emeten al principi de totes les sortides de natació, confiat de poder agafar el meu ritme i anar entrant poc a poc a peus dels que portessin un ritme paregut al meu.

Donen el "bossinasso" de sortida i ens fiquem al torró. No sé com m'ho faig però, en qüestió de 20 o 30 braçades, ja m'he fotut dins del ring. No miro boies, solament intento que no em peguin. La confiança que havia agafat abans de començar l'he d'anar arreplegant dels peus del nadador del davant i de les mans dels del costat cada cop que em foten un "clatellot".
El tram de natació que tan plaent havia d'anar es converteix en un calvari. Estic angoixat i no aconsegueixo agafar un ritme per recuperar, encara no he arribat al primer viratge i ja volia plegar ( això també em va passar l'any passat, però aquell cop no havia preparat tan la natació).
Primera boia, segona boia, tercera boia, quarta boia i tornem a començar la volta.
Des del pas per la tercera boia el grup ja estava més estirat i he anat millor. A partir dels 750m, quan he mirat el rellotge i marcava 14:34, he anat com pensava que aniria tota l'estona. No he agafat gaires peus, però he nadat supercòmode. El temps ara m'era igual, solament volia acabar així aquest tram.
Surto de l'aigua i el crono marca 29' 39". PERFECTE, vaig sobre el temps que toca.

Entro a la T1 amb un bon grup per fer la bici, però estic massa estona i aquest grup s'escapa i m'he de conformar pedalant amb solament 2 ciclistes més.
Intento marcar un ritme alt per veure si podem agafar la grupeta que portem davant, però un dels relleus no ajuda gaire i poc a poc se'ns van escapant.
Vaig controlant el temps i veig que no podré millorar el de l'any passat, però no he de rebentar-me les cames perquè desprès ho pagaré corrent.
A la segona volta entren al nostre grup un parell de membres més que sí que ens dóna més velocitat, la cosa s'anima i miro de no deixar baixar el ritme entrant al relleu més del compte.
Els kilòmetres van passant i també el temps i cada cop veig més clar que no vaig bé de crono.
A la 3ª volta ens passa la moto de cap de cursa fent-nos ficar a la dreta perquè ve el 1r. Fins 3 o 4 kms més tard no veiem el trio capdavanter que arriba a la nostra altura. Aquí és quan m'adono que el tram de bici no serveix per marcar diferències a la classificació ...... Estava clar que cap dels 3 que anaven de cap de cursa estava donant-ho tot i es guardaven per a fer un bon sector a peu, però el seu ritme era inferior al nostre.

3ª volta de bici i 1r contacte amb la "CLACA" ( en majúscules). Sento a Calú que em crida i al aixecar el cap el veig a ell, Yolanda, Pat i la Paula en una rotonda donant-me ànims. És el primer cop d'esperó d'un seguit de molts.

Aconsegueixo acabar el tram de bici sense patir, és el sector que menys sofriment em dóna i en el que tothom aprofita per repostar energies en forma de barreta energètica i/o gels i recuperar líquids i electròlits, en 1h 00' 07". Solament penso que l'any passat el meu temps de bici no va arribar a l'hora i això em minva els ànims.

Arribem a la T2. Canvi de sabates, deixo el casc i a córrer. Sembla que aquesta ha anat millor, però no deu ser així..... al enfilar la recta de sortida de boxes veig a 3 dels que anaven al meu grup de bici a més de 20m.

La calor es deixa notar ja a aquesta hora del matí, el ritme de començament de cursa és bo, i millora una mica encara al veure un altre cop a la "CLACA". 1r km a 4:25 però amb la típica sensació de cames fluixes de desprès de baixar de la bici. 2n Km amb el mateix temps. He de mirar de mantenir aquest ritme per fer un temps decent, però a partir del 3r km el ritme comença a baixar  (4:26, 4:32, 4:35, 4:45, 4:44) i ni els ànims de la "CLACA" ( que ja havia augmentat amb l'arribada de JX, Marina, l'Aleix i el Damià), encara que em feien marcar uns 500 m més ràpids, aconsegueixen que això millori.

El cap em comença a treballar en contra i la segona i tercera voltes se'm fan eternes, no sé la temperatura a la que corríem però havia d'estar per sobre dels 28º segur!!.

Al iniciar el darrer tomb la psico i els crits d'ànim em fan tornar a entrar en cursa i marco un 4:33 al km 8 que durarà poc perquè aviat torno a rondar els 4:40, però la prova ja s'acaba. Sol em cal estirar una mica més.

Durant tot el tram de cursa m'ha anat passant gent ( és el preu que s'ha de pagar per començar a la primera sortida) i ara sóc jo qui recupera un parell o tres de posicions.
Encaro la darrera recta, la que al final has de girar per donar una altra volta o acabar d'arribar a meta, i aquest cop ja porto totes les polseres. Quan arribo a veure el marcador del temps està a 2h 18, una mica més baix que l'any passat però pitjor del que esperava fer.
Una mica decebut, però content de tornar a acabar una olímpica creuo la meta amb 2:18:18.

POST CURSA I ANÀLISI DEL RESULTAT

Com no podia ser d'altra manera, desprès de prendre una dutxa a l'hotel ( ens deixaven fer el xec out fins a les 15:00), vam anar a prendre un refrigeri amb tota la "CLACA" i desprès a menjar un bon arròs per acabar de parlar de la cursa, les bones i males sensacions, propers esdeveniments, i altres temes que no tenen a veure amb l'esport.
Per acabar el dia, sense Calú i Yolanda que van marxar desprès de dinar, encara vam anar a passar les hores que ens quedaven de tarda a la platja.

Amb calma, veient els resultats i recorreguts dels dos anys, he pogut veure que on realment he anat malament ha estat en les transicions, he perdut gairebé 2' respecte a l'any passat. El millor sense dubte ha estat el sector de natació on he recuperat 4' 20". El sector de bici, encara que amb 1'40" més que l'any passat, em marca una mitjana més elevada que al 2013 desprès he vist que el recorregut tenia 2400m més aquest any. I el tram de cursa a peu ha estat l'únic lloc on he anat més lent, he fet menys temps però perquè era més curt.
De cara a l'any vinent, si em plantejo tornar a fer-la, he de millorar una mica més en natació i molt en la cursa a peu. Aquestes dues disciplines és on és marquen les diferències de les triatlons.

PD: Moltíssims agraïments als 8 membres de la "CLACA" que vau tenir les ganes i la paciència de venir a veurem i aguantar la calor de diumenge.

SALUT!