La Granjolina BTT 2015

Les marxes que es fan a la vora de casa no es poden deixar perdre, i més a prop que la Granjolina no en tenim cap, per això era cita obligada per aquest cap de setmana.

La marxa era dissabte, enlloc de diumenge com solen ser, i a mi m'anava molt bé perquè diumenge no hi hagués pogut anar.

Tot i la baixa participació de ciclistes, suposo que el fet de ser dissabte, d'haver-ne una altra a l'Albagés diumenge i el rally Catalunya li ha pres possibles clients, del nostre club encara ens hi vam deixar veure un nombre considerable d'afeccionats. Si no recordo malament érem 13 pedaladors ( Ramonet, Alejandro, Prudi, Carlos Muñoz, Dani, Sergi, Dídac, Jordi Basilio, Escaleta, Juan Peña, El Sioux, Delfi i jo) i 2 més que van venir a donar un cop d'ull però sense participar ( JX i Calú). Cadascú amb el seu repte personal i amb la intenció de fer el circuït que millor li anava; el curt de 25 kms amb uns 500 m de desnivell o el llarg de 53 kms i 1300 m de desnivell.

Per avui, com que el Sioux venia a fer la ruta curta per problemes de temps i  Jordi i Sejo m'havien deixat sol, el grup que inicialment havia de ser de 5 efectius es reduïa a dos: Delfi i jo.

Nosaltres anàvem amb la intenció de fer la ruta llarga i, aprofitant que estàvem a la vora de casa, l'anada i la tornada la volíem fer pedalant aixì encara sumaríem 15 kms més als 53 de recorregut.

La marxa començava a les 9:00 i a les 8:20 sortíem de Seròs per la banqueta del canal en direcció a La Granja D'Escarp. Tota l'anada, un cop salvada la pujada de les Roques de Sant Formatge, és amb un perfil suaument favorable i això ha facilitat que puguem portar un bon ritme sense massa problemes. Em salvat els 8 kms en 25'.

Amb els 15' que disposàvem abans que donessin el tret de sortida hem tingut temps suficient per recollir dorsal i obsequis, saludar als coneguts, fer-nos alguna foto de grup i guardar el minut de silenci que els companys de la Granja d'Escarp han volgut deixar per recordar a Juanjo i Javier la qual cosa és molt d'agrair per part del nostre club.

Gairebé amb puntualitat britànica la sortida es donava a les 9:01 i començava el "jaleo". Per alguns una ruta per passar el dia, per d'altres un repte desprès de temps amb la bici una mica abandonada, per uns altres un calvari.

Veieu l'error de la foto? sempre n'hi ha que donen la nota... marron per l'organització que l'hagués hagut de deixar fora de cursa.

Com ja he dit no hi havia molts bikers i això ens ha fet relaxar i ficar-nos a la part de darrera per començar. A l'inici de l'estampida encara hem perdut alguna posició, però és que el ritme s'ha iniciat molt alt i a mi això no em va bé. Solament pensava en que havíem de fer la ruta llarga, 53 kms i 1300m, calculava unes 3 hores si tot anava bé i...... els esforços de començament es paguen al final.

Delfí, que amb aquesta bici ara va com un tret, em portava amb el "ganxo" a tocar carn. No s'ha arribat a clavar en cap moment però el notava allí, marcant zona. Li he hagut de dir un parell de cops que no ens deixéssem portar, que d'aquests que ens passaven ara n'enganxaríem més de dos i més de tres a la segona pujada bona amb la cara desencaixada.
Aquests 5500 metres inicials per pla els hem salvat en 11 minuts ( 30 km/h de mitjana).

I comencen els primers kilòmetres de pujada, l'arrancada és amb asfalt i bona pendent, i comencem a trobar gent. Passem un bon grup de bikers abans de deixar les rampes més fortes i iniciar el fals pla ascendent.
Seguim per camí i semblava que estàvem una mica entre dos grupets. Delfí, Juan Ramón i jo rodàvem tranquils ara parlant a estones i esperant a que el % de pujada incrementés el suficient per fer-nos callar poc a poc.

En un canvi de plat desafortunat se'm queda la cadena travada i em fa caure al no poder descalar a temps. Ens passa tota la grupeta que havíem aconseguit rebassar a la pujada i ara em comença a preocupar. Començarem aviat a rodar per senda i camí estret i ens serà difícil de poder passar si el ciclista de davant no ens cedix el pas...... això ens farà perdre bastant temps.

Delfí m'ha esperat i seguim rodant junts, sense parar de guanyar desnivell, ara per senda fins fer un parell de baixadetes curtes per arribar al Mas de l'Hereu on hi ha el primer avituallament. Parem a menjar 4 xuxes i a beure una mica d'aigua ( en rutes llargues val més perdre una mica de temps en tots els avituallaments per a que no t'agafen rampes per mala hidratació i dèficit d'alimentació al final del recorregut), aquest fet fa que encara es colin més participants per davant nostre.

Ara la marxa ens continua fent pujar per les esponetes que van des del  Mas de l'Hereu fins a la plana Cassaca, i allí sabia que agafaríem senda de baixada perquè ja ho van fer l'any anterior. Per això calia entrar en bona posició, ja no per no perdre temps sinó, per disfrutar de la baixada tal i com es mereixia.
La pujada et va ficant a prova, comença amb una pendent mantinguda suau per anar escalfant les cames, desprès venen les primeres esponetes que són relativament suaus, i al final et guarda dos esponetes més amb bona pendent per acabar amb 100 m de pujada a un 12%.

Amb el cor a bon ritme entro a la senda de baixada on agafo tap als pocs metres. Els 4 nois que porto davant no és que portin mal ritme, però he d'anar frenant tota l'estona i això que encara estem a la part plana.
Abans d'iniciar el descens pronunciat el ciclista que em té a roda em cedeix el pas i això em dóna uns metres per poder gaudir. Amb poc temps agafo un altre cop al grup i acabo amb ells la baixada.

Sense cap metre de pla tornem a pujar, i un altre cop amb esponetes de cop de ronyo i bona cadència, d'aquelles que et van buidant les cames més ràpid del que voldries.
Vaig controlant a Delfi, el porto molt a prop però amb un biker al mig.
Deixem aquest tram trencacames just per iniciar la pujada del pantanos. Pujada mítica de la nostra zona, aquesta tothom l'ha feta i inclús hi ha un parell de segments Strava, que val més agafar-la amb calma.
Ens agrupem amb el Socio i li comento, veient com tenim a molta gent que ens ha passat a pocs metres per davant, que ara ens tornarem a ficar al lloc que estàvem. I efectivament anem remuntant llocs. Amb calma, mantenint les pulsacions altes però a les que permeten un treball llarg, aconseguim arribar a dalt juntament amb Dani i Jordi Basílio. Parem al segon avituallament a recarregar dipòsits. Dani arrenca abans que nosaltres, ens anirà a uns 300 metres una bona estona ara, però a Jordi el deixem fent el vermuth.

Acabem de pujar fins a la base de Montmaneu i desprès ens donen uns metres de pla fins arribar a la Moncloa on hi ha la segona senda per disfrutar.
Arreglada per a la ocasió, però amb la mala sort que la sequera hi ha deixat molta pols i a les pendents pronunciades costa de controlar la bici, la gaudeixo enormement. Solament em queda l'espineta de no haver pogut saltar un tallat ( no gaire alt, dels que encara em permeto el luxe de fer) al sentir una bici darrera meu que em pisava la roda.

Estem a les mines i toca ascendir de nou, aquest cop per la pujada de Jordi Albà.... la Cova Plana. Amb calma de nou, ara ja estem més o menys al lloc que ens toca, ens anem veient tota l'estona amb els mateixos 4 o 5 corredors, Dani, Raul Guardiola, un noi de vermell i un de l'Espardenya.
Em dóna la impressió que Delfi es comença a quedar però prefereixo tirar fins dalt i esperar-lo allí per no fer-li forçar el ritme, ja arribarà.
A dalt bevem un botellí d'aigua que ens dóna un voluntari de l'organització i emprenem senda de baixada de nou. Aquí no hi ha plans gairebé, o puges o baixes.
Aquest descens no l'he fet mai i m'agrada, em permeto el luxe d'esgarrapar dues posicions encara baixant i, al arribar a les mines vaig pujant poc a poc esperant que m'agafi Delfí un altre cop.

La pujada de la Vall Fera pel barranc de la Grallera és llarg ( uns 5 kms) i va pujant a cops. En un descans d'aquests cops de pendent que fa aprofito per menjar mitja barreta i donar-ne l'altra mitja a Delfi. Al arribar a dalt sé que repetim l'avituallament del la pujada dels pantanos ( Belladona) però encara falta una estona i s'ha d'anar alimentant el cos.

Ens fiquem a dalt de la Belladona amb 46 kms ( 38 de la marxa i 8 d'anar fins a la Granja) i unes 2 hores 50 min ( 2 hores 25 de granjolina), encara ens falten 15 kms més, tinc al Socio una mica tocat i recordant el recorregut...... el perfil no li farà gens bé a les cames mig enganxades.
La resta del recorregut el fem amb Dani, que l'hem agafat a aquest darrer avituallament, fals planegem fins a la sendera de la Cresta ( torno a soltar adrenalina per les orelles), ens fan remuntar un altre cop. Aquí a Delfí ja li han ficat l'electricitat al cos.... les rampes comencen a aparèixer al intentar treballar una mica més del compte..... i encara falta una altra baixada i la conseqüent pujada. No són baixades i pujades llargues, però són molt trenca cames com ho han estat la majoria d'aquesta marxa, i acaben per fer-nos rebaixar el temps estimat de marxa.

Arribem a la Granja amb 3h 30' però amb satisfacció.

Fem petar la xarrada breument amb alguns participants més, ens prenem una canya per recuperar forces i emprenem el camí de tornada a casa, aquest cop per carretera, i axí parem el crono en 4 hores 16' totals de bici, 69 kms i 1300 metres de desnivell.

La ruta ha estat molt bé, la organització perfecta amb voluntaris i avituallaments com toca. Ara miraré de repetir el recorregut desprès que hagin caigut 5 o 6 l/m2.

Salut!