diumenge, 8 de novembre de 2015

Esmorzar del C.C.Seròs. No es pot demanar més.





El cap de setmana passat vaig anar de boda, la da Calú membre del C.C., i això no em va permetre de sortir a pedalar ni dissabte ni diumenge. No és que me'n penedeixi, que m'ho vaig passar molt bé, simplement justifico la falta d'entrada d'activitats al blog.

Aquest diumenge, avui, teníem prevista la sortida del club a esmorzar al refugi dels caçadors. Prometia ser una pedalada amb força membres, tan petits com grans, però crec que va superar una mica les expectatives que teníem i tot.

Des del club confiàvem amb una trentena de persones totals a esmorzar i uns 20 o vint- i - pocs pedalant. Finalment ens vam reunir al refugi 37 membres del club, dels quals 28 vam anar pedalant.

La confecció de la ruta havia estat pensada per a la ocasió, tenint en compte que havien de venir algunes joves promeses, dissenyant dos recorreguts per arribar al lloc d'esmorzar sobre les 9:30.

Com sol passar quan t'has de reunir tanta gent l'hora de sortida no es respecta mai. Sortíem 15 minuts més tard de l'esperat i això ja anava en contra del programa i de l'hora estimada d'arribada a lloc.


Els 28 ciclistes començàvem junts els primers quilòmetres del recorregut, sortint pel carrer enginyer en direcció a l'escorxador per creuar allí la carretera i seguir rodant per camí en direcció al pont vell del riu i, un cop creuat, trencar a l'esquerra en direcció al Bovalar.

La primera pujada arribava aleshores, escollida amb premeditació ja que és la única que està asfaltada. Tot i que el ritme era suau a les pujades ja es veu els que solen sortir més i els que no, però avui no era dia per marcar diferències i ens anàvem esperant cada pocs kilòmetres.

Rodant una mica dispersos pel terme del Bovalar arribem al tancat del Penyo. Aquí la boira encara no ens ha deixat veure el sol i segurament és d'agrair perquè no hem fet més que pujar i la temperatura encara es va mantenint.
Queda poc, uns 2 kms i arribem al creuament que divideix els que aniran a fer la ruta "curta" i els de la "llarga". Peret amb Raul, Pere Monclús, Pere petit, Pol, Sergi, Antonio que retorna al pedal amb bici nova, Vicenç i Enric del Manxa agafen el tram més curt i els demés seguim fent una mica de volta.

El ritme augmenta una mica, la tendència més baixadora del camí ho afavoreix, fins que, abans d'agafar la primera senda de pujada, Guerau trenca la sirga del canvi i ens demora uns 10' canviar-la. "Solament" estem 5 per fer la cura, els altres han seguit rodant suau per no agafar fred però tampoc distanciar-se massa de nosaltres. Jordi, Sejo, Surdet, Guerau i jo ens anem tornant per treure la sirga vella, encarar la nova i dir alguna tonteria que amenitzi la tasca.
Quan acabem d'arranjar la trencadissa imprimim un ritme alt per mirar d'agafar al grup el més aviat possible. Arriba la primera cremada de "carbonilla" però també el primer tram de baixada per camí trencat gaudint el que no està escrit, i és que amb les pluges d'aquesta setmana els camins i sendes estan amb un grip inmillorable.

No podem reagrupar-nos amb els altres fins que no arribem a la bassa Sant Miquel, just abans de creuar la carretera de nou davant d'Aluminsa ( actual Volúmen de Negocios), on ens espera la resta de grup.

Fem la primera senda descendent, la de la basseta de Ramonet. Està molt plena de lloses i costa de trobar una entrada bona, però no ens la deixem perdre.
Cadascú va al seu ritme i no ens esperem fins tornar a tocar camí, ara ja pista bona. Al trobar-nos de nou ens falta el Sister que ha punxat..... uns minuts més de demora. Els encarregats del foc i la carn ja pateixen perquè ens retrassem i ens truquen.
Barallem les opcions de continuar amb la ruta prevista o escurçar per alguna banda. Finalment decidim d'anar cap al Refugi per la via ràpida. Tothom dels que anem sap el camí, queda poc ja, i ningú espera a ningú.

Es formen dos grups que gairebé el marquen la diferència de rodes, crec que totes les 29" estaven al capdavant i al segon grup solament hi havien 26".
Per acabar d'arribar i, com no podia ser d'altra manera, a la pujada final acaba havent-hi una mica d'estopa per veure qui agafa els punts de la muntanya. A mi em cauen cops per tot arreu, sol puc mirar al terra i deixar que vagin caient sense fer massa mal....... a vegades penso en provar una XC de 29" per veure què passaria.

En ser dalt ja trobem a tots els que havien fet la ruta curta esperant. Sense demora enceto una cervesa per hidratar..... senta de meravella, desprès ja puc entaular conversa amb qualsevol dels presents: Agusto pare, Josep del Valentó, Bolado o Jx que són els encarregats de la brasa i coure carn i pa ( el dia que s'acaben aquestes ànimes bondadoses s'acabarà fer coses), Agust que ha vingut pedalant des de Lleida, Gemma, Pau i Joana, etc......

L'esmorzar perfecte, cansalada i llonganissa a la brasa amb un vinet de casa, cafè i xarrada de bicis entre ciclistes........ és pot demanar més?..... AQUEST ANY SÍ, ens hagués agradat a tots poder ser els 39, que segur que haguéssim set, enlloc de 37.

Tips i descansats toca tornar a pujar a la muntura. Uns no disposen de més temps ( aquestos esmorzars se solen allargar) i van cap a casa, uns altres decideixen fer uns quants kilòmetres més però arribar aviat a casa, i nosaltres escollim anar a pujar a Montmaneu per poder fer 2 senderes més de baixada aprofitant l'estat del terreny.


Delfí, Sister, Sejo, Surdet, Mòdol, Dani, Pep i algun biker més anem a fer el bosquet, aquí ens acabem de partir quedant solament els 4 primers anomenats i jo per anar a fer el "Cabirol" abans d'agafar la pista de pujada a Montmaneu.

La pujada al turó des de la pista sempre se m'ha fet pesada, i avui no ha estat diferent. Surdet ha portat el ritme des de baix, un ritme quarteler que no ha deixat que ningú passes davant seu i que ha manifestat que està prou bé de forma.

El descens ha estat massa, la bici traça per on li dius. Pràcticament no hi ha terra solta que faci marxar la roda, i això et va donant confiança i fa que, poc a poc, forcis més la màquina.

Enllacem la "Classica" amb la "Entrepins" per acabar de buidar l'adrenalina que portem i desprès ens enfilem cap a Seròs.

Han sortit 40 kms amb uns 650 m. de desnivell positiu. Ja està bé per soltar les cames.

Per la setmana vinent tinc en ment d'anar a fer la trialera de l'Arbora, actual P&G, a veure si puc fer-ho.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada