diumenge, 10 d’abril de 2016

La protecció de la manada.




Sempre és millor fer les coses acompanyat de més gent, i aquest diumenge estàvem un bon "tropel" per fer la ruta de Saidí cap a Lleida. Abans però, dissabte, havia de sortir a córrer uns quants kilòmetres.

Dissabte 9 d'abril. Em llevo aviat per poder fer l'entrenament que toca i poder tornar a casa amb prou temps com per agafar a les reines abans de despertar-se. Per tant a les 7:30 ja he d'estar apretant a córrer.
Toquen 18 kms a ritme aeròbic alt ( 80-85%) i no sé com els acabaré, és el primer cop que els faig aquest any...... de fet..... és el primer cop en molts anys.
El començament sempre el faig una mica més suau però sense adormir-me. El ritme una mica més suau i la temperatura més baixa de les primeres hores del dia em fan passar una mica de fred a les mans i als braços al principi, però quan comença a tocar el sol i el ritme ja és el que ha de ser no em falta pas roba.

Els kilòmetres van passant i ja aguanto un bon ritme, em surten una mica per sota dels 4:30 cada kilòmetre, i això em fa engrescar i anar seguint kilòmetre a kilòmetre a pesar del cansament que vaig acumulant i d'algun pensament de parar que em passa de tant en tant pel cap.

Quan acabo tinc les cames cansades i l'esquena també, però la satisfacció és enorme. 18.000 metres en 81 minuts, no està malament. Faltava veure com recuperarien les cames per pedalar diumenge.

Diumenge 10 d'abril. Anem a carretejar amb els companys del Club Ciclista Fraga, i avui tenim dos incorporacions noves, més que noves podíem dir reincorporacions a l'asfalt.

Sortim de Seròs pedalant direcció a Fraga passant per Massalcoreig, així fem més kilometratge que ens interessa de cara a la Mussara del dia 14 de març. El ritme suau del començament fa que, tot i el ritme quartelero que ha ficat el Sioux a partir de Massalcoreig, arribem just quan els fragatins tombaven la rotonda de l'estació d'autocars direcció a Saidí.

Ens unim a la manada blava, som 6 fluors enmig d'un mar de 25 ciclistes ( val a dir que l'equipació nova es veu, i molt), a alguns ja els conec però a la majoria no crec haver-los vist mai.
Anem parlant amb els que tenim més relació mentre anem passant kilòmetres. Dins de tanta gent no te n'adones i rodes per sobre dels 30 km/h xiulant.

Agafem les rectes entre Saidí i Altorricó, lloc on anàvem a esmorzar ( els companys del Club Ciclista Fraga conserven la bona tradició de parar a esmorzar al bar a totes les sortides, o potser podríem dir que depenent d'on van a esmorzar monten una ruta o una altra) i la manada s'esvalota. Comença a haver-hi estirades i mitges de 40 km/h, de tant en tant el xiulet d'algú feia que el ritme aminorés, però les cames s'engrescaven aviat i es tornava a rodar fort.

En molt poc temps arribem a Altorricó, la majoria de ciclistes paren a menjar però nosaltres seguim fins a Tamarit i tornem per no arrofredar-nos. Al arribar encara som a temps de fer un cafè abans de reprendre la marxa.

La tornada la fem per Almacelles, Lleida i Soses. El coneixement encara a minorat desprès de l'àpat i la manada és un desgavell d'"arreons" i frenades, amb la grupeta a vegades massa desordenada i rodant massa pel mig de l'asfalt, però la velocitat mitjana es manté sobre els 30 km/h tota l'estona.

En arribar a Seròs ells van a fer la tornada pel lloc on nosaltres hem anat fins a Fraga i el Sioux i jo els acompanyem fins al desviament de Massalcoreig, així arribem als 140 kms.

Una sortida molt bona, que s'ha passat super ràpid, i més tenint el compte la kilometrada i l'estona de pedal.
Una companya per agrair.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada