diumenge, 1 de maig de 2016

Dissabte passat per aigua.





Començant pel divendres aquest cap de setmana el tenia complert de tirades llargues i això em feia por i em motivava per igual.

Divendres tirada llarga de cursa a peu, 18 kms a ritme de cursa. Es va fer millor del que esperava, amb sensacions bastant bones i amb un ritme mig de 4:28.


Dissabte bona ruta amb la flaca. Seròs - Fraga- Seròs- Prades-Seròs. La ruta sumada a l'entrenament d'ahir feien preveure una bona rostida de cames de cara a diumenge.

Des de dijous miràvem el temps per veure com aniria el tema. Les ganes feien esperar que aclariria, o almenys no plouria fins a dissabte a migdia.

A les 6:45 amb el Sioux marxem direcció a Fraga per trobar a Calú, Tejero i Guerau que venien en direcció a nosaltres i que sortien, en teoria, a les 7:00 de l'estació d'autobusos.

Segons les dades la tronada ja havia passat i no ens mullaríem, per tant deixo el "xubasquero" a casa però em fico les llums vermelles a la tija per si el dia no acaba d'aclarir.

Quan trobem al trio Fragatí, a la gasolinera de la Campsa, girem cua i tornem  cap a Seròs, a mig camí ens agafa JX, i iniciem ruta conjunta els 6 ciclistes.

Durant tot el tram de pujada cap a Maials el temps no acaba d'aclarir, anem marcant ritme normal mantenint la grupeta junta degut a la mala visibilitat.

De Maials a Granadella, amb alguna estirada per la carretera dolenta de la Granadella i desprès, poc a poc, ens anem ficant dins d'un núvol de boira - si hi ha boira vol dir que ja no plourà, deu haver anticicló.-

Amb peus de plom i totes les llums enceses, val a dir que en casos de mala visibilitat total les llums del Decarton no serveixen gaire val més portar un bon estri, anem tirant esperant a que entri el vent, que tan anunciaven les prediccions, per fer escampar la boira que cada cop és més espessa.

De boira espessa passem a boira pixanera, però més alta...... no sé si hi hem guanyat o hi hem perdut amb el canvi. Aquesta aigüeta no cala, però poc a poc va fent la feina.

Fem la baixada d'Ulldemolins gelats de fred i comencem a marcar un ritme més alt per escalfar-nos de nou.

Passem Ulldemolins, amb el grup trencat, i el pixar de la boira passa a xiri miri. - Hi ha 10 Kms de Ulldemolins a Prades- tirem, amb aquest temps arribarem a Prades sense mullar-nos gaire i desprès ja esperarem a que escampi. 10 kms tampoc són tants.

La pluja va augmentant  i nosaltres apretem a mesura que ens anem calant fins als ossos. Quan portem 6 kms des d'Ulldemolins trobem el cartell de Prades 8 Kms - CONY!!! que no n'hi havien 10 de Ulldemolins a Prades?..... Bé, és igual, ara ja hi som-. I apretem, i la pluja apreta amb nosaltres.

8 Kms que no acaben d'arribar mai, amb pujada continua les cames cremen i la velocitat no acompanya.

Per fi arribem a la plaça de Prades el Sioux i jo, ens fiquem dins del bar Tomaset on coincidim amb 8 ciclistes més mullats com a gats igual que nosaltres i, mentre esperem que acaben d'arribar la resta de components de la sortida, copsem el secador de mans del WC i les botelles de cacaolat calent (algun amb cognac) del bar.


Quan tots els nostres estem reunits fem un revituallament ( avituallament per revifar una mica), ens mig eixuguem amb diaris i com podem i decidim el plan.

- sembla que aclareix, ara podríem marxar.
- ya passo, tinc molt fred, que ens vinguin a buscar.
- venga va truquem.
- nosaltres tirem a veure què passe.
-......

Al final Guerau, Sioux i jo tirem de cara a la mort per hipotèrmia. Abans d'arribar al càmping de la sortida del poble ja hem trucat als tres que seguien al bar Tomaset per dir-los que demanin un cotxe que pugui portar 6 bicis i 6 ciclistes, que nosaltres fotem mitja volta.

Enric, el germà de Calú, es presenta amb el remolquet, el cotxe de 7 places, protectors i cordes per lligar totes les bicis de sobra, i jaquetes per tots. Hauria estat bò poder gravar les cares que vam fer al veure les jaquetes.  MOLTÍSSIMES GRÀCIES per salvar-nos el cul.

La resta del viatge va estar amb cotxe fins a casa. Dels 160 o 170 kms que havien de sortir solament en vam rodar 92, però va estar un dia dur.


Diumenge. Per acabar el cap de setmana pedalant i, de passada, treure'm l'espineta de dissabte. Diumenge surto a pedalar amb els tristos, al Sioux se li va complicar la nit de dissabte i no podia llevar-se tan d'hora.



La meva Cleo estava al taller i, si no em deixaven cap montura, no podia anar amb BTT. Sejo, que te bici nova un altre cop, em deixava la vella per poder anar amb ells però, coses que passen, no podíem baixar el seient per ficar-lo a la meva alçada i va i em deixa la SCALPEL NOVA DE TRINCA. Amb il·lusió però una mica de por a fer-li la més mínima rascada, agafo la meva primera 29" i a més amb monoplat de 32. A veure què passarà.

La ruta transcorre pel nostre territori.
Anem fins al refugi passant pel mas de maneta i per la pista de les mines, la diferència rodadora respecte a les 26" la noto aviat i sembla que de moment el monoplat no penalitza, però voldria tastar què és baixar amb aquesta roda i com es puja el "cor de colom" amb el 32 sol.

Del refugi anem a buscar una mica de senda fent la "Més +". La bici dóna sensació de més aplom que la meva, passa millor per sobre de les pedres (això no és novetat ja que és una de les característiques que més exalten d'aquestes bicis) i..... no sé com definir-ho.... és més totxo, en el bon sentit, no és gens nerviosa baixant, no et donarà cap guitza. Però aquesta senda és sencilla sense viratges difícils.

Ens dirigim drets cap al cor de colom per petició meva, a veure què passarà. Els deixo passar als dos davant perquè no crec poder arribar a dalt amb els desenvolupaments que porto. Quan me'n dono compte ja porto l'LP ficat i no tinc més cartutx per gastar, ara toca apretar amb el que hi ha. Sejo i Jordi, que ja fa temps que tenen una monoplat, em comenten que has de ficar pinyons alts més aviat per no perdre cadència i cremar la cama massa aviat, si no ets pell.
Apreto de cames i perdo distància amb ells, però aconsegueixo arribar a dalt sense ficar peu a terra, amb les cames com a dos brasers, això sí.

Bé, ja he fet les proves que volia, ara em dóna igual on anar.

Anem a fer els Javalins de baixada. Senda molt directa i ràpida. Per la 29" sense cap problema, terreny perfecte per ella.
Donem a la pista i tornem a tirar del caràcter rodador d'aquestes montures anant a pujar per l'espessa. D'aquí baixem la Cabra, que és més revirada. Acuso una mica les rodes grans en els viratges més tancats, no sé si per falta de pràctica o confiança. I tampoc vull caure i fer-li una rascada. Però va millor del que esperava en aquests terrenys també.

Més pista per pujar a Montmaneu pel mas del Moro.
Al pilaret ens criden i, al girar-nos, veiem al Sioux que s'ha escapat al final a rodar ( suposo que s'havia de traure l'espineta igual quejo). Sol arribar ens avisa que ell va a fer la Cabra directe ( són coses que té l'Strava). Quedem per reunir-nos al refugi desprès.

Nosaltres anem a fer la "Classica" i el "Cabirol" desprès per seguir cap al refu. Xavi, el Sioux, ja farà cap desprès de provar el KOM de la "Cabra pit avall".

La tornada la fem junts pel camí del mig, així podíem avançar feina que jo volia estar a casa aviat i ells podien allargar la ruta una mica encara anant cap a Montllobé.

Sortida de 50 kms encara, a més repetia amb els Tristos que últimament els tenia abandonats.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada