dissabte, 14 de maig de 2016

Polar Gran fons la Mussara 2016.





Ja ha arribat, i passat, la marxa objectiu d'aquest any amb la bici de carretera. En qüestió de 4 setmanes he de fer els 3 esdeveniments forts del calendari ( La Mussara, feta aquesta setmana, el triatló de mitja distància i la Gran fons Priorat).

Espero estar a l'altura dels esdeveniments i poder acabar-los tots amb tan bones impressions com les d'aquest dissabte però, no sé perquè, crec que el triatló no anirà tan bé.

Dissabte començava molt aviat, a les 3:30 ja estava despert, pel neguit de sempre, i donant voltes pel llit fins que, sobre les 4:00, decideixo llevar-me i donar per iniciats els preparatius precursa.

L'esmorzar de rigor: llet amb cereals, pa de motlle amb nutella i una fruita per desprès.
La bossa ja estava feta des del matí de divendres, les bicis carregades al cotxe i les "potingues" a punt i distribuïdes. Sol mancava fer motor i repassar que les bicis restessen ben enganxades al portabicis una i una altra, i una altra, i una altra vegada.

Iniciem el viatge i sembla que ara és quan ve la son, a bones hores!!!!.

El polígon està més ple que l'any anterior, no sé si hem arribat més tard, o hi ha més cotxes, o totes dues coses.

Ens prenem el nostre temps per acabar de vestir-nos i alinear les bicis abans de dirigir-nos als caixons de sortida. Xavi, Guerau i jo sortirem del mateix mentre que Calu i Ramon surten del de darrere i Pere i Jeremy fan la mig fons.


Donen la sortida a les 7:35, nosaltres passem per sota de l'arc als 5', i comença el festival.

Els pronòstics havien donat vent per tot el dia d'avui i, de moment, l'havien encertat i, per començar, ens tocava de cara.

Guerau ens comença a marcar ritme quarteler per anar enllaçant grupetes i intentar treballar el mínim contravent, però a nosaltres ens va posant el ganivet al coll cada vegada una mica més. Treballo tota l'estona per sobre del 80 i molts camins per sobre del 85% i tot, i això que anem per pla.

El port de la Mussara és cronometrat, i es considera inici de port, a partir del km 15 del recorregut, però el perfil puja ja des de'l km 1.

Enganxem a Aleix abans de començar la part més pendent de la pujada i anem fent junts el que ens queda fins dalt.
Les sensacions, tot i pujar a pulsacions altes, són més bones que l'any passat. Solament tinc el patir de saber si podré mantenir aquesta intensitat tota l'estona sense que m'agafin rampes o esclati el motor.
El vent es fica de la nostra part o en contra, depenent del tram on estem però, a les velocitats que ens movem i entre tanta gent, tampoc és tan dolent com ens pensàvem.

Arriba el final de la crono i el perfil canvia a pla i baixada abans d'arribar al primer avituallament. Ens el saltem, no tenim previst parar fins al primer pas per Cornudella, i comencem a remuntar la velocitat mitjana.
Tot i anar ràpid ens passa gent sense parar. A mi em fan una mica de respecte, per si a algú li marxa la bici i se m'enduu per davant, i extremo les precaucions moderant una mica la velocitat.

Tenim per davant uns 20 kms amb algun repetxet però amb dinàmica descendent, Aleix es queda una mica a les baixades pronunciades però aviat ens torna a agafar i anem fent tots 4 junts tota l'estona.

La segona pujada, encara amb bones cames, és la de Capafonts, la segueix una baixada molt divertida i desprès, sense tram de pla, torna a remuntar suau però sostingut per arribar al pla de la Mussara però per l'altre costat.
Seguim portant un ritme bo i ens anem avançant i deixant avançar pel mateix grup de ciclistes durant tot aquest tram.
Tenim com a objectiu, amb Xavi, de fer 7:30 aquest any però no sabem si el ritme que portem és el que toca o anem massa poc a poc. Guerau, que l'any passat va fer menys de 7:30, tampoc ens ho sap aclarir i seguim mantenint la caldera treballant amb bona flama.

A les planes de la Mussara agafem grupeta i mantenim velocitat, sabedors que desprès ja toca baixar fins a Cornudella on tenim la primera parada. Abans, però, a mitja baixada tenim el punt de control que serà el primer punt de referència per saber si anem bé o no.

Al tall passem just a les 10:30, amb 2 hores 53 minuts des de l'inici. L'any passat passàvem amb 3 hores 22 minuts. Ja hem escurçat els 30 minuts que volíem guanyar al temps de l'any anterior, i això ens fa agafar molta moral.

A Cornudella parem a omplir bidons, menjar una mica de fruita i jo a fer motor que feia estona que el cos m'ho demanava.

Aleix tira anar fent amb la intenció que l'agafem més endavant. Nosaltres, Xavi i jo, fem el mateix al cap d'una estona amb Guerau perquè sestà fotent un tormo de coca que no es pot menjar amb presses.

Anem pujant port de nou, direcció a Albarca, sense apretar per a que Guerau ens agafi. Jo fins i tot paro a mirar la bossa del seient que m'havien dit que se m'estava descordant i no havia pensat a mirar-ho a l'avituallament. Però Guerau no ens agafa. I, al cap d'una estoneta, el veiem per davant nostre. Ens havia passat abans de sortir de Cornudella i nosaltres, que suposo que devíem estar parlant, no l'hem sentit ni vist ( és el que té anar tots amb el mateix maillot).

Amb els 3 retrobats agafem velocitat de creuer per anar a buscar a Aleix. El trobem entre Albarca i Ulldemolins però, al haver-hi baixada mantinguda ens separem de nou i no ens retrobem fins gairebé arribar a les crestes de la Llena.

L'any passat Xavi, segons em va dir desprès, va tenir un "baixon" en aquest tram i aquest any li havia agafat "flato", li passa algun cop quan para a menjar i beure. Podem portar un ritme constant però no molt alt.
Tenim a Guerau una mica més endavant i nosaltres anem fent a la nostra.

Al arribar a les crestes agafem una grupeta, estem els 4 junts de nou, i fem el pla volant i sense esforços.

La baixada següent fins a Margalef la disfruto moltíssim, crec que la que més de la jornada, a més ara ja estem al lloc on ens toca i ja no ens passa ningú baixant...... al contrari.

A Margalef hi ha un altre avituallament, nosaltres ens el saltem perquè ja havíem quedat que no pararíem fins a Escaladei, i seguim cap a la Bisbal, Cabacés i la Vilella.

Guerau anava davant nostre a la baixada i ja no el veiem. A Xavi li agafen rampes sol sortir de Margalef i baixem el ritme per a que pedali suau i vagi bevent fins que la musculatura recuperi.

Ens van passant grupets de gent que havíem anat avançant anteriorment a la baixada o a la pujada anterior i no ens hi podem ficar. Les cames de Xavi no acaben de recuperar i seguim treballant suau. La moral de Xavi es va enfonsant a mesura que veu que estem perdent temps i que els enllaços musculars segueixen fent xispes. L'entrenament de tota la temporada enlaire per les rampes!!! suposo que és el que deuria passar pel seu cap una vegada i una altra. ( per la teva informació Xavi, amb lo poc a poc que vam anar en aquest tram de Margalef fins a la Morera, solament vam tardar 10' més que l'any passat).

El que em preocupa és que Aleix no ens agafa, començo a pensar que potser ha caigut a la baixada i pedalo capficat.

Arribem a Escaladei segona parada del dia. Aquí per fi ens dóna cacera Aleix, suposo que va deure parar a Margalef ell perquè aquí ens diu que no para. Reomplim i mengem fruita de nou abans d'enfilar la pujada més forta de la marxa.

A Xavi li dic que l'espero a dalt, que vagi pujant al seu ritme perquè jo aniré al meu que amb les rampes que hi ha malament si vas massa ràpid i malament si vas massa poc a poc.

La veritat és que pensava que, amb l'estona que havia anat guardant cartutxos, podria fer una pujada com Déu mana. Però Déu ha manat que se m'escanyés a la primera de canvi, com les altres dues vegades que l'he pujat. Amb el 34-32 i anar fent esbufegant com un ruc dolent. Collons quina costa nois!!!!.

Almenys tenia clar que ara que ja havia fet la Morera ja tenia la meva segona Mussara al sac. Espero a Xavi a dalt, tampoc massa uns 4', i anem de baixada cap a Cornudella un altre cop.

Les cames del Sioux tornen a funcionar i podem fer una baixada bona. Solament ens queda la última pujada, des de Cornudella fins al desviament cap a la Febró, 6 kms de pujada sostinguda que semblen més de baixada que de pujada.

Anem pujant bé, avancem gent i no ens avancen a nosaltres. Mantinc un ritme pensant en les cames de Xavi però em noto amb gas, amb molt gas ara. Faig la pujada molt fàcil i Xavi es manté amb mi tota l'estona. Això és bo.

Començo a fer comptes dels kilòmetres que ens queden i del temps que ens falta per complir les 7:30. No entrem però per molt poc. Li dic al Sioux però encara està en negatiu i em respon que ens passarem de massa.

Canviem el pendent. Comença el final de la ruta, 21 kms de baixada i fals pla favorable amb el vent a favor. Tenim poc més de mitja hora per arribar a meta si volem entrar a temps, no recordo bé quan ho vaig mirar els kms que portàvem ni el temps però sé que havíem de fer una mitja per sobre dels 42 km/h.
Em fico a estirar i Xavi va venint amb mi. Tinc cames i pedalo fàcil, evidentment que el relleu i el vent hi fan molt, i veig que anem per sobre de la velocitat que ens fa falta, però segueixo estirant.

Tenim un grupet de 12 o 14 ciclistes a la distància i els hem d'agafar com sigui. És el nostre tren de les 7:30.

De darrere sento una veu que em diu - Nano!, que anem a temps!!. La veu ja li ha canviat, ara ja es pedala d'una altra manera. Hem demana si vull relleu, però vaig molt bé.

Enllacem amb la grupeta a 6 o 7 kms de meta i ens deixem portar per ells fins creuar l'últim punt de control amb 7 hores 22 minuts.

Alegria desbordada desprès de passar una crisis de 2 hores.

Amb la gorra de finishers. Ens fa orelluts!!
L'he gaudit molt més que l'any passat i hem fet un bon temps, per nosaltres es clar.

Ara quedava l'altra gran fons del cap de setmana. Dissabte a la tarda i diumenge tot el dia per Port Aventura amb les 3 reines de casa.

Aquest any ens van donar una altra alegria al venir-nos a rebre a l'arc d'arribada al polígon, per cert.


L'any que ve espero poder repetir de nou.

Salut!


1 comentari: