dissabte, 6 d’agost de 2016

Santander triathlon series Tarragona.




Triatló preparada amb especial il·lusió perquè em marca el final del calendari, però sobretot perquè significa un cap de setmana familiar, ja que Pat, Paula i Arlet m'acompanyen durant tot el dissabte de competició i desprès podem gaudir d'un diumenge de platja amb família.

El timming d'aquest any m'anava pitjor que l'any passat ja que haver de començar a nadar a les 15:00, i havent de marxar dissabte al matí de Seròs amb tot carregat, no em donava massa marge de temps per anar tranquil del tot.
Havíem d'anar a recollir el dorsal, fer el xec in a l'hotel tot i que la habitació encara no estès disponible, dinar, canviar-me i anar a deixar tot a boxes abans de les 14:30.

No m'esplaiaré amb com va anar tot des de les 11:00, que vam arribar al moll, fins a les 13:55 que vaig arribar a boxes, solament dir que vam recollir el dorsal, vam anar a dinar al Mc Donald's ( cosa que vaig dir l'any passat que no tornaria a fer, però...... la pressió d'uns ulls de 4 anys demanant "siusplaupapa" és molt gran), vam poder anar a deixar les maletes a l'hotel i encara em vaig poder canviar en uns vestuaris, que em van deixar a l'hotel mateix, abans de marxar pedalant amb tot el que em feia falta cap a l'àrea de transicions.
La problemàtica quedava per Pat ara, que havia d'anar a deixar les maletes a l'habitació i venir caminant amb les dues nenes fins al moll..... crec que 1.500 m. Pit avall per això.

Jo arribava al control de material amb el temps suficient com per no ficar-me nerviós, m'agrada repassar 3 o 4 cops el que porto, el que deixo, i com ho deixo, per quedar-me tranquil.
Fins que vaig adonar-me que no portava el DNI anava molt relaxat, a partir d'aquest moment les pulsacions es van començar a accelerar i suava sense fer esforços. Si havia de tornar a l'hotel de nou, on m'imaginava a Patricia nerviosa carrejant maletes i controlant a les nenes, que no deurien estar quietes, la liaria. No portava el mòbil perquè l'havia deixat a la bossa que havia de portar Pat per quan acabés la competició, juntament amb la cartera i el DNI que, moments abans de marxar, m'havia recordat que tenia que agafar per poder entrar a deixar el material.

Bé, no passa res, calma. Em fico tot el material disposat correctament per passar el control, he de ser un model de triatleta per poder fer desprès el ploricó amb cara de sorprès, per haver-me deixat el DNI a l'hotel, i tenir el màxim de credibilitat.

M'encaro a la noia de control de material i em para....... moments de tensió....... - No puedes llevar los acoples - em diu ( uns "acoples" demanats a reis especialment per a l'ocasió. Que no sobrepassen les manetes de canvi i que estan tapats i enganxats entre sí per a que siguin legals en les curses amb drafting ( les que permeten anar a roda))..... Com? - Los tienes que quitar-, em torna a  dir.
No sé perquè però, dijous mentre preparava el material, em vaig ficar la clau allen per poder desmuntar-los a la bossa del seient..... per si de cas..... Venga pues a desmuntar.

No puc, la clau és fulera i es doblega al haver de desfer els 7Nm de força als que estan apretats els cargols.... torna la suor freda.... miro a la noia amb cara de xai i el coll mig tort demanant clemència ( és el que va fer Paula per demanar d'anar al Mc Donald's i amb mi va funcionar) però torna a negar amb el cap. Regatejo poder treure solament les barres i deixar els "apoyabraços" perquè estan molt durs i, quan em diu que - De acuerdo ahora no te voy a hacer ir mal-, corro cap al pavelló on reparteixen els dorsals a veure si tenen alguna caixa d'eines per poder fer la operació..... Negatiu, no tenen res.
Finalment trobo un altre noi que porta una multiclau i puc desmontar les barres i tornar a boxes a deixar el material.

Al final amb tot l'enrenou, i els nervis que he passat, no m'han demanat el DNI i ja tinc tot disposat.

És cursa "curta" i decideixo de no ficar-me mitjons, m'embadurno bé els peus amb O'kole i ja val.

Queden 40 minuts per a les 15:00 i ja estic esperant a que arriben les dones de casa, tranquilitzant els ànims i repassant el què havia de fer.

Natació a 2 voltes de 750 m. que, des de fora, sempre em semblen molt llargues ( de dins encara s'hi fan més). Em mentalitzo per anar al meu ritme, sense córrer, sense entrar als cops, si perdo temps no passa res. Cada cop estic més segur que no arribaré a rebaixar el temps del 2014.
Bici a 4 voltes de 10 Kms. Aquí és qüestió d'agafar un bon grup i poder anar més estona a roda que estirant.
Cursa a peu a 4 voltes de 2,5 Kms. El final agònic, però últimament és el que em va millor. Espero poder ficar-me a 4:12 al final com a velocitat de creuer i acabar amb dignitat.

Ja han arribat les mestresses, parlem una mica. Jugo amb les dos petites una estona. Em fico protector solar. Parlo per telèfon amb el Sioux que vindrà aviat amb la seva família i vaig a escalfar.

Ara ja està, ets tú i 51,5 kms per endavant.

Anem tots a l'aigua, la sortida és des d'allí, i ens tenen patejant i bracejant una bona estona, igual que a Mequinensa ( comencem malament si hem d'acabar amb el mal de cames de fa 15 dies al sortir de l'aigua), avans no donen la sortida.
Aquest any han ficat un globus a les boies per a que es vegin millor i des de més lluny. Ha estat una bona millora.

Estem uns 150 nadadors repartits per tota la línia de sortida que, com passa sempre, farem embut a la primera boia. La guerra està assegurada.
Em vaig motivant i perdent la por i em fico a segona línia i centrat, deixant per terra tot el que havia planejat d'evitar cops i d'anar al meu ritme.

Sona el claxon i comença l'escuma. Avui hi ha hagut cops des del començament.
Nadar amb gent per tot arreu és una sensació molt estranya d'aspiracions d'aigua cap a tots costats, barrejades amb clatellades, cops de peu i algun agosarat que sembla que et vulgui passar per sobre. Però avui m'hi trobo còmode, El ritme de braçada és el meu, perquè vaig molt bé. Suposo que no dec portar bon temps perquè no vaig angoixat.
 La primera boia m'arriba gairebé sense adonar-me'n i, envalentonat per tal i com em sento, em decideixo a fer-la per dins, per on la traça és més curta, per on hi ha més gent. Hi ha un moment que, al aixecar el cap per veure si traço bé em ve al cap la imatge d'una piscifactoria de truites de riu quan hi tires una molla de pa.
Toca la segona recta i jo a la meua, anar seguint peus i sorprenent-me perquè vaig bé de respiració i d'ofegament. No cal dir que ja he engolit aigua un parell o tres de cops, però ha estat " pecata minuta".
Tercera recta i encarem la darrera boia abans de la segona volta. El grup ja va estirat però jo segueixo veient les mateixes gafes cada cop que agafo aire a l'esquerra i el meteix tratje quan ho faig a la dreta..... els peus de davant no els tinc tan identificats.
La segona volta passa com la primera i arribo a la darrera recta sorprés per com han anat les coses. Suposo que al esperar-me anar molt malament la cosa no ha estat per tant, ara serà quan al mirar el temps a la sortida em desencoratjo. Però ja tenia clar que m'estimava més perdre temps a la natació que passar-ho malament durant mitja hora.

Surto de l'aigua, miro el temps al passar pel sensor i el crono marca 26:22. No m'ho puc creure, el millor temps que he fet en 1.500 a 1:45 els 100. Sol em faltava veure això.

Amb la moral pels núvols encaro la T1. Transició lenta, perquè m'he d'eixugar bé els peus, i surto a rodar esperant agafar un bon grup.

Caço 2 bicis al poc de començar. Els dos tenen gas i anem rellevant fins agafar una grupeta de 8 o 9. Avui el poder agafar grup serà escencial, entra vent de costat, favorable al tram de tornada de l'escullera però, evidentment, en contra tota l'anada que és la més exposada al vent.
Amb el grup de 11 o 12 anem tirant a bon ritme i entre la primera i la segona volta agafem dos grups més formant un "peloton" d'uns 25 ciclistes.
A la primera volta ja he sentit al Sioux i a la claca que m'animaven, això encara dóna més moral.
Com passa sempre, dels 25 solament entrem al relleu 7 o 8. Hi ha un moment, a la darrera volta, durant el tram de cara al vent que vaixem velocitat fins a 29 Km/h perquè els que estiràvem n'estem fins als ...... de ser sempre els mateixos i els de darrera no entren al relleu.
Jo, com un puta, m'he deixat veure les tres primeres voltes i a la darrera m'he resguardat al mig de la gent per arribar a la transició amb bones cames. He hagut d'anar per sensacions perquè al sortir de l'aigua el pulsòmetre no ha marcat bé..... podria ser que ho pagués això al final.
El temps del tram de bici ha estat de 58', no han sortit els 40 kms ( sempre són més aviat 39 que 40) però la velocitat mitjana ha estat rascant els 40 Km/h.

T2 una mica més ràpida però amb un problema amb les bambes que em fa perdre uns segons.

Arrenco a córrer. Porto les cames toves i la respiració accelerada. Ja sabia que em passaria perquè sempre és igual aquesta transició.
Miro el ritme, marca 3:54. Vaig massa ràpid.
Durant el primer quilòmetre miro de regular la velocitat. El recorregut ja mel sé de cada any i els 400 m d'abans i de després del viratge a la part més allunyada se'm fan pesats. Aquest any, a més a més, en aquell troç hi feia molta rescaldó i era un punt bastant crític.... almenys per mi.
Aquest any no han ficat dutxes i solament hi havia un punt d'avituallament...... a les 16:00 d'un 6 d'agost fa falta més punts de refresc. A cada volta ho anava notant quan em marcava el ritme dels kilòmetres.
A la primera volta els temps han anat per sota dels 4:12 ( el primer quilòmetre per sota de 4:00 inclús), però al final de la tercera i sobretot a la darrera he punxat. No hi havia manera de baixar dels 4:25.
Cada cop que areplegava la pulsera, que marca la volta a la que vas, em trobava amb la claca donant ànims ( Xavi, Roser, Pat, Arlet, Ona, Mieria i Paula..... un bon seguit de noies i el Sioux). Crec que sempre són els metres que faig més ràpid.

Arriben els darrers metres i no puc arribar als que tinc davant, per darrera no veig a ningú. Ja sol penso que podré fer una arribada tranquila amb les nenes.
Darrers metres. Recullo a Arlet i Paula ( l'any que ve hauré de fer passar a Pat per sobre la tanca també) i creuem els 3 l'arc de meta en 2h 08'.



Molt, molt, molt content de com ha anat. Tenia por de no rebaixar el temps del 2014 i he fet 10 minuts menys ( que es diuen fàcil però, en una cursa de 2 hores i escaig ,costa d'aconseguir).
S'ha de dir que potser ha estat el cop que m'han anat les coses més de cara ( excepte el tram de cursa a peu). A la Natació he anat sempre a bons peus, potser ho he pogut fer perquè nado millor.... no ho sé, i a la bici he pogut anar amb bona grupeta tota l'estona.
Sigui com sigui puc dir que estic millor del que esperava.


Ara ja és qüestió de disfrutar al màxim del que queda de cap de setmana i d'estiu.




Moltes gràcies a Pat per la paciència demostrada la majoria de les vegades al llarg dels entrenaments i marxes de tot l'any, a les animadores i animador que heu vingut avui a donar coratge a aquest patidor i també als 4 que no solen fallar mai però que avui han tingut compromissos inel·ludibles.

Salut!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada