diumenge, 4 de març de 2018

VI Duatló Ciutat de Fraga

     Ara feia temps que no em deixava caure per aquí. La raó d'aquest abandonament ha estat el curs d'Entrenador Nacional de Triatló, les pràctiques del qual m'han tingut bastant adduït i m'han deixat poc temps per a dedicar a aquest blog. Suposo que a partir d'ara, que ja l'he acabat, i que comencen les marxes i competicions del 2018, tindreu noticies meves més sovint.

     El motiu del retorn ha estat la primera competició de l'any, el VI duatló Ciutat de Fraga, que em servia com a Test d'estat físic per a l'inici de la segona part del Període específic. Període específic d'una planificació que tinc encarada a una competició de mitja distància que no existeix, però que segueixo fent perquè permet mantenir-me en forma per a les marxes que he d'anar fent durant aquesta primavera i per tenir un primer pico de forma abans d'iniciar la preparació de cara al II Triatló Half de Mequinensa (22 de juliol).

     El duatló d'aquest cap de setmana era en distància sprint (5kms de cursa a peu, 26km amb bici de carretera i 2,5 kms de cursa a peu), es feia a Fraga i la seva sortida era dissabte a les 15:30.

     La funció de la prova era mirar els ritmes i pulsacions de competició, treballar les transicions i veure les afectacions del sector de bici sobre els ritmes de carrera. Certament la cosa a anat molt bé i he acabat molt content dels resultats i les sensacions. A més estrenava trisuit del C.C. Seròs.

     Us estalviaré els passos previs a l'inici de la cursa sobre el control de material de boxes, i la preparació i escalfament, i aniré de cara al tall.

     Dorsal 144 de 200, això em deixa a les darreres places per a l'inici del primer sector, i més desprès que molts dels que estaven per darrera meu es colessin cap a les primeres places, cosa que jo no acabava d'entendre........ al començar a córrer vaig saber el perquè.
     Donen l'inici de la competició amb puntualitat britànica, el pilot de gent comença a fer el xiclet i per fi em toca mourem a mi. Tinc els meus dubtes sobre la velocitat que hauria de mantenir per poder acabar la cursa sense rebentar el motor, però la gent m'estira i sense voler em veig fent el primer quilòmetre en 3:33. Crec que he de baixar ritme o no acabaré la prova i ho faig, encara que mantenint un bon ritme que em permet anar pujant posicions. El segon cau en 4:41, 4:48 el tercer, 4:43 el quart i el final amb 4:47.

     Arriba la T1 i, entre el cansament i el canvi de llum del carrer a dins del pavelló ( tant la sortida, com les transicions, com l'arribada eren dins del pavelló multiusos del Sotet), durant un parell de segons no veig clar per on anar. Enfilo el passadís on tinc la bici. Em trec les sabatilles, em calço el casc, trec la bici del seu lloc ( s'utilitzen box individuals, iguals que a les series mundials, quina passada) i corro amb ella a la vora fins a la línia que et permet ficar-te a sobre de la bici. (49.1")

     Comença el meu sector, a veure com es portaran les cames desprès de 17 minuts al 91%. L'inici és bò i aviat es deixa caçar el primer ciclista. En poc més de 5 minuts ja porto una cua de 7 triatletes a roda. Solament tinc un objectiu i és aconseguir unir-me amb la grupeta que portem a uns 50m. Però ells porten molt bon ritme i no flaquegen gens, nosaltres sí. A estones els hi agafem terreny però sempre acaben per recuperar-lo.
     Passa la primera volta de bici i la nostra grupeta ja consta de 5, més una dotzena de xupadors de roda que no s'ofereixen en cap moment. En part emprenyat per la situació i en part motivat per fer el millor temps possible em capfico a poder agafar aquest grupet de 7 o 8 que portem a davant i que no aconseguim donar caça. Em fico el xip patidor i apreto durant dos o tres minuts, aconseguint reduir força la distància. M'aparto per a que el següent pugui acabar de tancar l'espai, però enlloc d'acabar contactant acabem per tornar a agafar-los distància. Torno a ficar-me a estirar del grup fins que falten uns 10m per juntar-nos amb la grupeta precedent, les cames comencen a no poder tirar tant i m'aparto a veure si ara sí que podem acabar agafant-los...... però no, tornen a anar-se'n i ja portem gairebé la meitat de la segona volta. L'únic que n'he tret, que no és poc, és tallar a la dotzena de paràsits i quedar-nos els 5 que, uns més uns menys, anem fent relleus.
     La segona volta no és per cremar-se i, veient que sol no podré aconseguir l'objectiu, decideixo mantenir el ritme que porta la grupeta sense socarrar-me les cames que desprès toquen 2.500m més de cursa a peu.

     T2 en millors condicions físiques que la T1. La faig ràpid encara que se m'enganxen les gafes al treure'm el casc. I surto decidit a mantenir el ritme de cursa anterior...... 2,5 Kms s'han de poder fer.(46.9")

     Porto davant meu a Albert Torres, sé que està dins del meu grup d'edat i pot ser que sigui el que em privi d'entrar a fer el Top10 de la categoria, així que l'he de passar.
     Intento marcar-me el millor ritme que pugui portar durant els 2500m que resten i, poc a poc, vaig agafant corredors. A l'Albert l'he pogut passar a la baixadeta de l'aparcament, però fins que no comencem a fer les ziga zagues no sabré si el porto pegat darrera disposat a passar-me a la recta de meta o no. Veig com vaig guanyant distància als meus perseguidors i calculo que no podré aconseguir als que porto davant, així que dosifico una mica per poder acabar guanyant una mica de ritme. El primer kilòmetre d'aquest tercer segment em surt a 3:32, el segon ( havent dosificat) a 3:44 i els darrers metres a 3:38.

     Paro el cronòmetre amb 1 hora 9 minuts, 5 minuts per darrera del primer absolut...... ni més ni menys que l' Eliseo Martín.

     El nivell d'aquest duatló és espectacular, amb una bona plantilla d'atletes de Monsó (breçol aragonès d'atletisme), has de baixar fins a la 10 posició de la general per trobar un atleta que passi dels 3:15 en els primers 5.000m.

     Bons resultats. Per ser un test he sortit molt content, sobretot del ritmes dels sectors de cursa a peu, el resultat ha estat molt bo, aconseguint una primera posició comarcal ( sóc del club triatló Fraga Baix Cinca), la 11 de la meva categoria ( esperava poder fer Top 10 però Sergi Escobar m'ha desbancat) i 55 de la general.
     He sortit molt motivat i esperançat pels possibles resultats d'aquest any.

     La setmana vinent toca gaudir més que patir amb la Xallenge David Duaigües a Almatret, la setmana següent a Seròs.


Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari