diumenge, 15 de febrer de 2015

Si enlloc de Sant Simó hagués estat Sant Valero........ Els Tristos ride again.




Diumenge de BTT, i amb ganes.

Amb la falera que hi ha ara per la Comarca ( com dirien els Hobbits) per les rodes primes, solament vaig "enganyar" a Jordi i Sejo per anar a rodar amb BTT.

Volia anar a fer Montmaneu i Montllbé per veure com estaven els retocs fets, però un pla maquiavèlic, ajudat pel meu excés de confiança, em va tirar la idea per terra.

Teníem hora i lloc de sortida però no teníem recorregut, ben poques vegades passa aquest fet, i..... allò de "Caminante no hay camino, se hace camino al andar" a nosaltres no ens serveix perquè ens deixem anar i rodem a ritme patxanguero tota l'estona. Necessitem un objectiu clar per saber on, quan i com apretar les rosques als altres dos, o preveure almenys quan et vindran les garrotades.

Decidim anar a fer Sant Simó passant abans per Montllobé ( sense acabar de coronar, solament fins al primer planet. així no agafem tan troç de carretera).

Sejo estrena bici, degut a unes incompatibilitats desprès de fer-se un estudi biomecànic, ha fet un "trueque" i ara porta una BMC monoplat ( el monoplat va ser l'origen del 50% de les converses del matí) que havíem de provar la funcionalitat, o no, en tots els terrenys...... A veure si pujant té prou pinyons?..... a veure si planejant el plat dóna?

Com no podia ser d'altra manera anant tots 3 el matí va estar un constant estira i arronsa, garrotades per aquí, punyalades per allà. Però a mi ja m'anava bé, era el que volia. Sortia d'una setmana amb poca càrrega i amb 3 kg menys que fa 2 setmanes i havia de veure com anava el tema.

Molta millor reacció a les pujades, les sortides em surten millor, però a la pujada a Sant Simó vaig veure que em falta acabar de ficar pólvora a les cames, o almenys humitejar-la una mica per a que no es cremi tan aviat.
Bé, no avançaré resultats.

Anem cap a Montllobé els tres juntets, sense intentar obrir cap ferida, fins a l'inici de la pujada on cadascú mira de fer-la al seu ritme..... intentant no quedar-se endarrere per a no ser dit. en acabar la pujadeta, i conseqüent baixada per l'altra banda, agafem el camí que ens portarà fins a Fraga.

Passem pel pàrquing de la Florida, que estava a rebentar ( van deure fer carnestoltes), i rebem ovacions d'un parell de grupets que segurament portaven més bona "bicicleta" que nosaltres desprès de tota la nit ballant.

Anem a buscar la pujada a l'ermita pel costat d'autocarrocerias GAPA i ens trobem un runner ( corredor a peu) que porta la mateixa direcció que nosaltres. L'avancem sense poder acabar de deixar-lo gaire endarrere degut al pedregós del camí que no deixa agafar bon ritme i comença la prova de foc. Cadascú va  a la seva, però jo vaig davant i em noto molt bé. Les cames responen i sento que les puc forçar durant estona. Cada cop fico més distància entre la meva roda i les de Jordi i Sejo, però la pujada no s'acaba encara i el runner ha agafat una trialera de pujada i ens ha passat - ja no l'atraparem-. Les cames comencen a demanar ficar més ferro, per mantenir una cadència decent, fins que ja no queden més pinyons. Poc a poc sento les veus de Jordi i Sejo més a prop, fins que Jordi m'acaba passant i traient-me uns bons 20 metres al arribar a dalt. Per sort la pujada acaba i no dóna temps al Sejo a arribar a la meva altura.

Rodem una mica pel pla per agafar aire abans de dirigir-nos a l'ermita de Torrent quan Jordi crida que ha punxat (la maledicció que li he tirat quan m'ha avançat ha fet efecte massa tard). Al començament de la sortida hem comentat que ningú portava manxa; Jordi la va traure per rentar la bici i no pensar a tornar-la a ficar, jo la vaig ficar a la flaca la setmana passada i, al no veure-la al costat del casc, avui no l'he agafat, i Sejo...... Sejo no la porta mai.
Finalment el líquid sellant fa la seva feina, però la roda va massa tova per poder seguir. Decidim girar cua i anar a Fraga ( Jordi amb compte pel camí, i Sejo i jo per senda), a veure si Sampi estava disponible per deixar-nos la seva bomba.
L'agafem esmorzant i ens baixa a obrir i deixar una bomba de mà. Aconseguim inflar un altre cop la roda -no us contaré els cops que vam haver d'unflar-la perquè se'n podria fer una història- i marxem en direcció cap a casa, ja no tenim temps d'anar a fer l'altra ermita.

Fem ruta rodadora ara, apretant una mica les cames un altre cop, fins a Massalcoreig i d'allí anem fins a les roques on fan una exhibició del Moto Club Seròs. Donem per acabada la ruta desprès de gaudir una estona de les peripècies dels motoristes.

Tot i no poder fer la ruta que volíem encara han sortit 52 kms amb 600 metres de desnivell.

La part positiva és que m'ha semblat retrobar la xispa de les cames, la dolenta és que li falta ficar una pedra més grossa.

La setmana vinent augmentem intensitat de treball, a veure com anirà.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada