dissabte, 16 de maig de 2015

POLAR GRAN FONDO LA MUSSARA: Fes-ho o no ho facis, però no ho intentis.



I......... ja hi som. No recordo quan va ser que vam començar a preparar aquest "repte" ( ho fico entre cometes perquè n'hi haurà més d'un que pensarà - Pues si això tampoc és tant, i menys amb el temps que has estat per fer-ho....... PAQUET!!!-), però sí que me n'adono que cada cop em faig més gran perquè el temps em passa més ràpidament. Ja m'ho diuen les bedettes que porto dimarts i dijous pel matí que tal i com et vas fent gran els dies, setmanes i mesos passen més de pressa.

La qüestió està en que dissabte 16 de maig del 2015 ja gairebé ha passat i nosaltres, d'una manera o d'una altra, ja tenim la Mussara al pot.

Un fi de setmana esperat per duplicat; havia de "gaudir" ( l'entre cometes d'aquest cop no sé com explicar-lo..... s'ha de ser cicloglobero per entendre-ho) de la prova de gran fons i desprès em quedava la resta del cap de setmana per GAUDIR de la família i veure les reaccions de la Paula a Port Aventura i a l'hotel Caribe ( no té preu veure la cara de felicitat d'una nena de 3 anys).

Divendres vaig anar a fer un reconeixement de la zona d'aparcament i sortida aprofitant que anava a buscar les bosses d'obsequi i els mallots que són d'obligat ús per a poder disputar aquesta marxa. L'ambient ja et porta a divagar en el dia de demà i fica una mica els pels de punta pensant en on ens hem fotut.
En arribar a Seròs, amb els dorsals de tots, quedem a casa de Pere per repartir i carregar bicis i bosses als cotxes. Així l'endemà no caldrà quedar més aviat del que ja ho havíem de fer.

4:40 del matí i sona el despertador, un despertador que no hagués fet falta ficar.
Esmorzar complert, faig motor per avançar feina i desprès comença el ritus del vestir.
Abans de les 5:00 ja sóc al lloc de quedada per iniciar el viatge fins a Reus.

3 cotxes amb 8 ciclistes anem direcció Priorat, Calú ja està a Salou i Àngel al final ha tingut obligacions i no ha pogut venir ( una gran p..... desprès de tants dies). Pere, Javier, Juanjo, Guerau, JX. Sioux, Ernesto i jo som els que tenim 90' de camí fins a la fira de Reus.

Arribem amb temps suficient. 1 hora per baixar bicis, acabar de ficar les coses a lloc, fer la foto de grup i anar cap al calaix de sortida ( encara que estàvem repartits entre el 4 i el 6 hem decidit de sortir tots del 6, l'últim).
Aleix ha vingut a fer-se la foto, Calú encara no havia arribat.
Neguit, rialles, fred, vent, i comença a bellugar la marabunta rosa. El vent sembla que no serà tant com ens pensàvem. Passem per l'arc de sortida uns 12 minuts més tard que els primers, hi han 4000 ciclistes a la marxa i nosaltres estem a l'esquadró del desastre.
L'inici és per dins de Reus, amb sortida controlada, intentem d'anar agafant algun grupet de davant nostre per rodar sense problema i no estar tan endarrerits. És un rodar fàcil però, gairebé des de l'inici, l'altimetria va pujant i aviat comença l'inici de la Mussara, un port de 23 kms, 10 dels quals, els més peluts, són cronometrats. 
Sobre el km 10, quan encara no havia començat a ser reconegut el port com a tal, una parella que rodava a la vora toquen les bicis i cauen arrossegant a Ernesto amb ells. Per sort no s'ha fet res i ha pogut continuar la marxa tranquilament. 
Aquest punt, entre que pares i no pares, ha servit per començar a fer grupets entre nosaltres. Guerau i jo portem la capdavantera seguits, a no sé quina distància però no massa, pel Sioux, JX, Juanjo, Pere i Javier.

La mania de contestar els wasaps pedalant fan que li faci la goma a Guerau i al final em quedo una mica. No pateixo perquè anem tots amb la intenció de no parar al primer avituallament, que és dalt de la Mussara, per no trobar tan aglomerament i fer-ho al segon. D'aquesta manera es fa més fluït i, encara que la pujada sigui dura, al ser a primera hora, la calor no apreta i pots tirar tranquilament fins al segon avituallament que està sobre el km 40.

Amb 2 hores arribo a fer el vermut al km 40 i no veig a Guerau, em quedo mirant una estona mentre recullo aigua, algun plàtan, taronges, buido dipòsit de líquids i vaig lluitant una mica amb la gent per anar sortint cap a la carretera a veure si diviso a Guerau o si arriba algú més del club.
Arriba Martino, el Sioux, pregunta per Juanjo i Pere que anaven davant seu. No els he vist passar, és el que té portar tots el mateix maillot, però no poden ser massa lluny. Va a repostar i esperem a JX que diu que el portava a poca distància per darrere.
Esperem i esperem però no para ningú més conegut. Al final truquem a JX, ell tampoc ha parat, el tenim per davant ara.
Ens fiquem sobre la bici un altre cop i seguim la ruta, ara amb pendent ascendent. Miro el GPS i porto 10 minuts parat entre unes coses i altres. Si Guerau quan he arribat jo ja havia arrencat, o si no havia parat a l'avituallament, era molt difícil que pugués arribar a trobar-lo de nou..... Decideixo d'anar fent amb el Sioux, tirar sol la resta d'hores que em quedaven hagués estat molt dur.
No triguem a trobar a Javier, ell va fent, és gat vell i ja sap com van aquestes coses. Nosaltres amb les ganes de la primera marxa d'aquestes característiques, i amb la mania d'agafar a JX, seguim al ritme que portàvem mirant d'anar recuperant temps.
Sobre el km 60, amb poc més de 3 hores des del pas per la sortida, quan faltava molt poc per arribar al primer tall, agafem al cunyat. Ens diu que li fa mal el genoll des del començament de la ruta, intentem de donar-li moral i esperar-lo una mica però no hi ha res a fer. Està convençut d'anar a fer la ruta de 98 kms. Veient que no el convencerem tornem a agafar velocitat de creuer i anem de cap al tall.
Amb 3h 20' ja som al tall, allí estan Juanjo i Pere amb mala cara. Ens volen fer anar cap a la curta dient que ja és l'hora de tallar el circuït llarg. D'entre les dones que estaven d'espectadores en surt una amb el programa i diu que el tall és a les 11:20 i sol són les 11:00. Sense pensar-ho deixem a l'agent dels Mossos que discuteixi amb els altres ciclistes i tirem cap a la llarga, si el tall és a les 11:20, no ens poden treure la il·lusió per la que hem entrenat 5 o 6 mesos d'aquesta manera.
El 3rt aviuallament és a Cornudella, tot just acabar la baixada que havíem iniciat des que ens vam despedir de JX. També hi parem per comentar amb la gent el que ens havía passat amb el tema del tall. darrere nostre encara arriba més gent ( això vol dir que al final han optat per fer com nosaltres).

Amb els dipòsits plens tirem cap a Albarca ( toca pujar de nou) i desprès cap a Ulldemolins ( 2n horari de tall). 
A Ulldemolins tenim el segon tall i arribem amb 1h de marge, ja estem totalment legals dins de la marxa. A partir d'aquest punt és quan m'he començat a trobar millor. Tota la pujada de després d'Ulldemolins l'he feta molt fresc, gairebé m'ha sorprés i tot, no anava ràpid però em sobraven uns quants pinyons, portava bona cadència i notava les cames amb gas per si calia fer alguna tonteria.

En acabar de coronar fem una mica de puja baixes curtets i baixada llarga. Comencem a pensar en l'estratègia que seguirem amb els avituallaments, en queden 4; Margalef, Escaladei, Cornudella un altre cop i Alforja. Per tal i com estan distribuïts decidim de parar a Margalef encara que ens quedi a mitja baixada perquè així esperem arribar a Escaladei plens i descansats per no haver de parar, fem la pujada xunga de la Morera i a Cornudella tornem a omplir per no parar fins arribar a Meta.

Quan passem la pujada a la Morera ja tindrem la Mussara pràcticament al sac, el pitjor ja haurà passat, solament restaran 40 kms amb una única pujadeta i la resta pit avall...... Però falta passar el Coll Roig de la Morera.

Tal com anem avançant em va entrant més psicosi..... ens queda la pitjor rampa. La recordo molt fotuda quan la vaig fer amb 60 kms a les cames i ara en portem 140..... a veure si fotré un pet?
L'eufòria de la pujada d'Ulldemolins està passant a sentiment d'esgotament, i això que anem de baixada.......

Passem de llarg de l'avituallament d'Escaladei i anem a buscar coronar amb decència el port que ens queda per davant. Trobem a Aleix, bona sorpresa, i ,mentre anem parlant de com està anant la ruta a cadascú de nosaltres, ens diu que Guerau l'ha passat al km 60. Ell ha anat parant a gairebé tot arreu per mirar de guardar i arribar bé al final.
Continuem tots 3 a ritme suau per no carregar les cames en excés. Tal i com anem passant grupets de ciclistes anem sentint la mateixa conversa..... les rampes que ens esperen d'aquí a pocs metres. Entre tots anem fent broma, però jo no les tinc totes.

I per fi arriba l'hora de la veritat. Ja se'ns ha presentat la primera paret, possiblement la pitjor de les 3 que hi ha, i aquesta no pots agafar-te-la a mitges, o li dones una bona "sarpada" al cul al mateix temps que li beses els llavis o a la primera bufetada et fa saltar de la bici..... Doncs mà al cul i bes a la boca, si convé amb llengua i tot.
Es fa dura, bastant dura, però es fa sense haver de ficar el peu a terra, cosa que molts no han pogut dir, amb una velocitat gairebé de trot suau per això.
Corono el Coll Roig però no paro a esperar ningú fins a l'avituallament de Cornudella, ja havíem quedat així. Arriba el Sioux quan feia poc més de 3 minuts que esperava i desprès Aleix, aquest fa un pit stop ràpid i continua.

Bé, doncs quedem sols el Sioux i jo per acabar de fer el que ens queda. Remuntar el que hem baixat abans, després del primer tall, i desprès tot pit avall.
El cangueli d'abans de la Morera ja m'ha passat i torno a estar pletòric, puc portar bona cadència pujant, em trobo bé.

Acabem el coll d'Alforja i tenim una tornada ràpida. Em fico davant ja que encara tenia forces i vaig fent, engrescant-me poc a poc a mesura que anaven passant els kms. El Sioux em diu que li doni el relleu quan vulgui, però puc tirar i no ho faig. El resultat van estar 30 minuts per fer els 21 kms restants..... mitjana de 42 km/h.

Al arribar a meta i veure el marcador del temps vam tenir una mica de ràbia per no poder rebaixar les 8 hores per 3 minuts..... sol que no haguéssim parlat tant en algun avituallament...... Però sobretot alegria, molta alegria per haver acabat i haver-ho fet sense patir més de lo esperat.

Guerau ens esperava, ell feia més de mitja hora que havia arribat ja, i vam anar tots 3 cap al lloc de la sortida on eren JX, Javier, Ernesto i Calú que havien hagut de fer la ruta de mitg fons per diversos problemes. Juanjo i Pere no van tardar gens en arribar.

En definitiva una bona experiència que suposo que repetirem, encara que entre Margalef i Ulldemolins no les tenia totes..... 184 kms, 3.725 m de desnivell acumulat, 8 hores 3 minuts, 4841 calories consumides, 148 bpm de mitjana.

Ara ja toca canviar el xip i iniciar els entrenaments de triatló, que no ens agafi el brau.

Salut!

3 comentaris:

  1. Bona cronica noi. Jo tinc el blog parat ga dies! Per cert a l'avituallament on ens vam veure si que vaig parar. Ho vaig fer al principi. Quan et vaig saludar ja arrencava

    ResponElimina
  2. Bona cronica noi. Jo tinc el blog parat ga dies! Per cert a l'avituallament on ens vam veure si que vaig parar. Ho vaig fer al principi. Quan et vaig saludar ja arrencava

    ResponElimina
  3. No et vaig veure abans, per això pensava que no havies parat.
    I sí, ja he vist que no escrius massa ara. A veure si et fiques les piles que trobo a faltar lectura.

    ResponElimina