diumenge, 19 de juliol de 2015

Entrenaments de qualitat i en alçada.

Ja feia setmanes que esperava aquest cap de setmana per poder marxar a la muntanya amb les 3 dones de casa i uns quants amics. Cada any ho fem i serveix per desconectar de les rutines que, sense pensar, vas agafant.

Aquestes mini vacances però no havien de interferir en l'entrenament que tocava, i menys ara que la setmana vinent he d'anar al primer triatló de la meva temporada.

Dissabte marcava bici. 3 horetes, la primera suau entre el 65 i el 75%, desprès 3 blocs de 20' treballant 1' molt fort, 3'" fort i 3' de recuperació, per acabar la resta de l'estona per sota del 70%.

Per democràcia vam escollir una ruta amb bici de muntanya ( és que, segons la dita, les bicis són per l'estiu. Jo matitzaria que les Bicis Tot Terreny s'han de fer anar per la Muntanya) que sortia des de Ribera de Cardós, lloc on teníem la residència, passava per Tírvia, Burg, Farrera i acabava la pujada al coll de So. Desprès hi havia un descens per trialera i senda de 12 kms fins a Tírvia un altre cop i d'allí, per carretera, fins a Rivera de Cardós de nou.

Aquest any solament pedalàvem Bolado, Mòdol, Natxo i jo. JX encara està lesionat de l'espatlla i no pot fer BTT.

Vam dir de sortir a les 7:00 però, com gairebé sempre, vam acabar arrancant 10 minuts més tard.

El primer tram era en descens fins a la rotonda que et fa escollir si anar a Rialp o a Tírvia. 4 Kms que vam cobrir en poc més de 8 minuts i que van fer molt senzill de poder mantenir el ritme que em tocava. A partir d'aquest moment ja no hi havia més clemència fins al coll del So, 15 kms més amunt amb pendents que oscil·laven entre el 6 i el 16% ( amb molts trams entre el 13 i el 15%). Aquest fet em feia dubtar sobre si podria mantenir la patata a lloc el 50 minuts que em quedaven de rodar "suau" encara.

Solament iniciar la pujada em veig obligat a ficar gairebé tot el ferro per poder portar una cadència acceptable mantenint-me dins dels marges d'intensitat establerts.
Aviat, tan aviat com vaig ficar el molinet, es van fer dos grups; Natxopí i Bolado que portaven la davantera i Mòdol i jo que seguíem pocs metres per darrere al nostre ritme.

La pujada s'inicia amb asfalt i durant molta estona segueix així, fins que....... crec que passat Farrera..... es converteix amb pista-camí amb molt bon estat per rodar amb la BTT.

Natxo i Josep, de tant en tant, ens van esperant i ens anem fent fotos per inmortalitzar moments i paisatges que tardarem a tornar a veure. I jo amb la meva dèria de seguir amb l'entrenament que tocava, de tant en tant sonava l'alarma de pulsacions massa elevades i havia d'amollar encara una miqueta més.

Mentre anàvem guanyant altura ( el punt més baix estava a 845m i acabàvem a 1930), un cop ens trobàvem al camí entremig dels pins, la vista anava ullejant els espais entre els troncs dels arbres buscant els cabirols que cada any, quan fem ruta per aquesta zona, es deixen veure encara que sigui per poca estona. Però aquest any no vam tenir sort.

Entre aquestes que s'acaba la primera hora de pedal i toca començar els blocs, a Mòdol que rodava amb mi ja li havia dit però als altres dos no, i això volia dir començar a fer la goma ininterrompudament durant 60' més. El Natxo, que suposo que anava més que sobrat, de tant en tant seguia amb mi però quan jo parava ell encara aguantava el ritme una mica més.

D'aquesta manera, entre suors, bones vistes, calor, patiment, olor a pi tallat ( vam trobar una empresa que venia des de Jaen talant pins), gomes, alguna rialla i algun que altre cagament, ens vam plantar al coll de so portant 20 kms i gairebé 2 hores i quart.

Ara tocava gaudir de la baixada, abans però havíem d'esmorzar aprofitant les vistes. Mentre degustàvem els entrepans va aparèixer en Jaume, un guarda del parc Natural que ens amenitza l'avituallament responent a les preguntes que li anem fent sobre la caça del territori.

I..... iniciem el descens. Comença bastant trencat degut a les pluges de la tarda anterior i hem de fer uns 100 metres amb compte i ficant un peu a terra en algun moment. A partir d'aleshores ja tot és ciclable i a trams es pot agafar bona velocitat.
La baixada transcorre entre corriolets, trams una mica trencats amb escalons que propicien algun salt i, a la part més baixa, va seguint un rierol que a cops t'obliga a passar per sobre d'un pontet de fusta.
1 hora 10' de felicitat i adrenalina fins arribar a Tírvia de nou, amb un ultim tram de pujada molt molt molt forta i difícil de fer.
Aquí ens despedim del Natxo, que anava cap a Aidí, i agafem carretera i manta de nou fins a retornar al Camping del Cardós.

Uns 34 kms amb 1480 metres de desnivell positiu i la satisfacció que genera poder pedalar per muntanya.




I diumenge de cursa a peu.

A la mateixa hora que el dia anterior em calço les Newton i inicio l'entrenament de cursa, amb series també, per la carretera que va de Rivera de Cardós a Ainet de Cardós. Desisteixo d'agafar cap camí perquè sé, dels altres cops que he corrut per aquest paratges, que la pendent encara és més important.

La durada havia de ser d'uns 60', distribuïts amb 30 inicials d'escalfament, 4 series de 1000 metres i 10' més de refredament.

Estableixo els 30' primers entre la franja de les 125 i les 143 pulsacions, fet que, l'insistent pendent positiu normalment suau però a trams més durillo, m'obliga a portar ritmes molt baixos.

Les series posteriors no les puc fer al ritme que hauria, ja que la primera m'agafa tota de pujada i les dues següents de baixada, la primera la faig més lenta però a una intensitat que considero bona i les altres dues molt més ràpides per mantenir la intensitat ( aquest fet maportarà agulletes extra segurament). La darrera surt com toca.

Acabo amb els 10' de Tornada a la Calma just a l'entrador del Càmping. La cosa a sortir rodona.

Ara toca fer maletes de nou i retornar cap a casa a migdia.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada