Últim dia de running

Acabem amb l'activitat de running de l'estiu i per fer-ho hem anat a fer sèries amb costa.

Havíem de fer 6 sèries pujant a ritme i baixant recuperant. La pujada era curta i la sessió s'ha fet més portadora que la de la setmana passada que fèiem 6 sèries de 1000 metres, però tot i això he portat el cor gairebé al màxim cada sèrie.

Ara és qüestió de no perdre ritme i mirar d'alternar com pugui el córrer, la bici i la natació perquè, si puc, el dia 30 em voldria estrenar en una triatló.

7,500 metres i 200 de desnivell en 49 minuts, 143 bpm de mitjana i 585 Kcal consumides.

Salut!

Sabor agre-dolç.

Diumenge no vaig sortir amb bici perquè tornava a tenir guàrdia de bomber i la nit abans una mica de compromís en assistir a un sopar, per tant fins avui dilluns he tingut descans esportiu.

L'entrenament d'avui constava d'una sessió de peses pel matí i la sessió de running per la nit.

Al matí no he fet res, ahir per la nit no vaig dormir bé ( per culpa de l'all i oli del dinar de diumenge) i aquest matí no tenia el cos per ficar-me a aixecar peses.

Per la nit, ja recuperat dels contratemps del fi de setmana, hem anat a córrer amb els integrants de la classe de running (avui hi érem: Gerard, Olga, Natàlia, Davínia, Calú, Enric i jo). Ens hem decidit per fer un trajecte llarg i anar tots al mateix ritme enlloc de seguir donant voltes al circuït tancat com fèiem aquestes passades setmanes.
El ritme dels primers 8 Kms ha estat sobre els 10 Km/h, així manteníem el grup junt que és el que interessava avui. Un cop hem arribat al poble els he dit d'anar a fer una volta al circuït que fèiem els altres dies per a que cadascú pugués acabar de desfogar-se al ritme que vulgués.
La volta sencera són 2.000 metres, suficient per acabar d'exprimir-se.
Durant tot el trajecte he anat entre 130 i 140 bpm i per tant he pogut fer un bon escalfament i tenia intenció de provar-me una mica per saber quin ritme podria aguantar, com a màxim o submàxim, fent 10.000 metres.
Quan notava que anava a un ritme adequat, ràpid i que em costava esforç mantenir però que el podia aguantar durant tota la volta, he mirat el Garmin i marcava 13 km/h. L'he pogut mantenir durant els 2 Kms.

En total 10.010 metres en 57:39, 137 bpm de mitjana i 730 Kcal consumides.

Salut!

Poques paraules

Havent complert amb les obligacions de divendres, fent la sessió de peses pel matí i per la nit jugant un partit de futbol sala, tocava afrontar la sortida del fi de setmana. Aquest cop havia de sortir dissabte perquè diumenge tinc compromisos, bé la veritat és que els compromisos els tinc avui a la nit però són incompatibles amb aixecar-se aviat a l'endemà.

Sabia que Jordi surt sempre els dissabtes al matí a fer una sortida llarga, així que havia quedat amb ell per començar a les 7:00.
Abans de sortir de casa he deixat a Cleo configurada per pedalar planejant i de pujada perquè suposava que el company de ruta vindria amb la Ditec de carboni, no m'he equivocat.
Solament sortir hem marcat un ritme alt, cap dels dos deia res però sabíem que no teníem intenció de ser el primer a dir - noi afluixa el ritme que tinc el carter tocat-, com a molt un - ostia noi Déu ni dó com anem avui- però sense intenció d'amollar.

Pugem pel Picado, l'antipedra i pista fins arribar al refugi pel camí més ràpid - 36 minuts -, sense deturar-nos seguim en direcció al bosquet, la costa del bocadillo, Senda dels javalins, remuntem per sobre de les granges del Gili, camí de Montmaneu i ens dirigim a fer la senda nova. Abans de començar la baixada parem a menjar, fem alguna foto per deixar constància de l'esdeveniment ( m'ha passat com dijous amb J.X, anàvem pedalant sense afluixar el ritme i no tenia temps per fer fotos durant el recorregut).

Arribem a l'inici del descens, tota l'estona estava pensant en com estaria la primera baixada, que és la més pendent, desprès d'e les darreres pluges (feia molt temps que no hi passava). Les roderes de les frenades de la Xallenge 2012 es fan patents des del primer moment, la pols solta del dia de la cursa que camuflava tota la rodera als últims corredors havia desaparegut i deixava veure la traçada bona des de l'inici del descens. Sense parar a mirar que feia "l'adversari" he anat encadenant el seguit d'escalons de pedra, que ara estan més marcats i amb la pedra més descoberta, i arrels fins arribar al primer descans de la baixada. IMPRESSIONANT, ara la terra està tupida i pots dirigir la bici més correctament.... també s'ha de dir que el primer tram és més tècnic ja que la terra solta que suavitzava les escales i que feia de peralt a la S gairebé ha desaparegut. Aquí li he fet un parell de fotos a Jordi i hem continuat, la resta de la senda està millor que mai.

Tocava la primera remuntada per senda, la senda de la Cabra, igual que al principi de la sortida cadascú ha agafat el ritme que millor li anava fins arribar a dalt, Jordi amb la rígida m'esgarronava les rodes cada cop que baixava la velocitat dalt de cada espona, però sabia que desprès, que començava la baixada del Boc, em podria distanciar amb facilitat gràcies a la doble suspensió de la Occam.
Final del descens de la senda i inici d'ascens de l'espessa balaguera per camí. Quan Jordi m'ha agafat hem tornat a portar un ritme similar durant tota la pujada.
Ens hem arribat fins a les antenes de Montmaneu per acabar fent les dues sendes de baixada que donarien punt i final a la diversió de la sortida d'avui. La senda Clàssica i el Polansky. Això representa una baixada llarga, una pujada amb repetxets continus i tornar a descendre fins agafar la pista que va de la Granja d'Escarp fins a Maials. En aquest punt li he dit a Jordi que preferia seguir per la pista fins a l'abocador de la Granja i tornar pel camí ample de la vora del riu que anar a fer les baixades del Conde i la trialera del Picado, perquè durant tot el matí hi ha hagut una punxada de la trassera que m'ha anat escopint líquid sellant i patia per si me'n quedava sense i havíem d'acabar canviant la roda.

Al final 41Km  amb 854 m de desnivell en 3 hores justes, 2 hores 27 minuts de pedal. 2000 Kcal i 135 bpm de mitjana

Salut!

Com una cabra en un garatge.

Tots els que conegueu a J.X sabreu que, per molt que et pensis que domines el territori, ell sempre sap més camins, sendes i paratges que tu.
Jo fa uns 8 anys que vaig amb la BTT i la majoria sortint amb ell a pedalar, doncs avui m'ha fotut marejat i perdut un parell de cops.

Ahir vam quedar per sortir a les 9:00 en bici, abans no pot ser perquè jo treballo, i amb l'arruixada que ha fet per la matinada i les oracions demanant que baixessin les temperatures, esperava que no acabéssim rostits als 30 minuts de començar. Sortosament no feia tanta calor com aquests dies passats i, tot i patir calor a última hora i a les pujades, s'ha pogut suportar la ruta força bé.
- Et portaré pel Bovalar, una mica de puja- baixa, ris-ras (allò que fa ell), dos cops de xerrac, 30 Km i cap a casa en dos horetes. Et va bé?
- Per mi perfecte!- sabent que el puja-baixa vol dir una mica de trencacames, el ris-ras un ritme més alt de l'anar fent i els dos cops de xerrac acabar esgarrinxat i havent de serrar alguna argelaga. Doncs sí, pensant així la vaig clavar.

Comencem pel Bovalar, pugem com si féssim la Xallenge però aviat comencem a agafar dresseres per senda, de moto o de bestiar no ho tinc massa clar, per arribar al mas del Penyo. A partir d'aquí tota la ruta ha estat igual que la de la Xallenge d'aquest any, per les planes del Teixidó, creuar la carretera, baixar per la basseta de Ramonet, etcètera fins arribar al camí. - Agafa el primer camí a la dreta i desprès el segon a la dreta i l'altre a l'esquerra- ja hi som, ja m'has perdut.... I a sobre de tant en tant et va demanant feedback - Què, ja saps on estem?- Evidentment miro de contestar-li sempre que sí perquè a més el puta sempre ho pregunta quan sap que vas peix i que al cap de segons veuràs alguna construcció, creuament o qualsevol altre element que et farà pensar.... Òstia ara sí, com no ho he sabut abans que érem al mas de Giromba?.
Doncs sí, hem acabat al mas de Giromba desprès d'algun que altre puja baixa per camins mig llaurats i amb poc rastre de trànsit.

Més Xallenge 2012 fins a mitja pujada del refugi on m'ha tornat a donar les mateixes indicacions però aquest cop començant cap al costat esquerra. Tornava a estar perdut, perdut pel sentit que no sabia on donava aquell camí ni el punt exacte del mapa on em podria situar... es clar que la zona per la que ens movíem la tenia clara. Bé, aquells camins han acabat donant a la pista de Maials a la Granja, al mateix punt on l'agafaves per la Xallenge ( ja veieu que si no heu fet cap Xallenge David Duaigües necessiteu fer-ne alguna si voleu conèixer els passos) per seguir el mateix recorregut d'aquest any però trencant al camí que dóna al mas de Maneta i acabant per pista fent la senda de la vall de Mora i la Trialera del Picado.

Han sortit 30,92 Km en 1 hora 59 minuts ( el tio l'ha clavat), el desnivell bastant baix 420 m (tot i que el vent en contra durant tot el tram de pujada i puja-baixes han endurit la ruta) i la mitjana de bategs 128 i 998 Kcal. M'he quedat sorprès perquè m'ha costat més esforç que 128 bpm de mitjana, suposo que les sèries d'ahir han passat molta factura avui.

PD: Avui solament m'ha donat temps de fer una foto, entre explicacions i sendes noves no he pogut fer més. I per descomptat que hem hagut de fer anar el xerrac, però no us diré on...... crec que no podria encara que volgués hehehehe.

Salut!

Una imatge val més que 1000 paraules.

Aquí teniu la imatge del que havia de ser un entrenament de sèries, concretament 6 sèries de 1000 metres. Com es pot veure les 5 primeres es diferèncien clarament, tot i anar cada vegada pitjor, però a la darrera gairebé no hi ha ni canvi de ritme, és una progressió.
Bé, això informa sobre l'estat físic al que he arribat.....rebentat.
Els ritmes de les primeres sèries ja han estat més baixos que fa 15 dies perquè tenia clar que si no no aguantaria les 6. Dos setmanes enrera les primeres sèries les vaig fer a 3:38 i avui a 4:00 (sí que és cert que l'altra vegada solament n'havia de fer 4, però la diferiència de ritme és substancial), per agafar moral comparo la 4rta serie dels dos dies i solament es porten 7 segons ( de 3:59 a 4:06), i avui encara n'he hagut de fer 2 més.
Avui he acabat molt cansat i desmotivat, a sobre Gerard anava dient que no notava gens de millora, sinó al contrari que aguantava ritmes més baixos ara, i això m'ha acabat de minar psicològicament perquè m'he sentit identificat amb el que deia.

Les dades d'avui han estat: 12 Km en 1 hora 1 minut, 163 bpm de mitjana (191 màx. gairebé el meu màxim total) i 967 Kcal consumides.

Si vull d'arribar una mica en condicions a la temporada de duatlons que comença aquest setembre m'hi hauré de ficar més seriosament.

Salut!

Mentalitzant-me

Encara que costi admetre i que sigui ara quan fa més calor, l'estiu s'acaba. Queden dues setmanes per a que sigui la festa major de Seròs i, un cop acabada, comencen les rutines del curs nou.
Aquest ha estat un dels motius pels quals enlloc de sortir amb la flaca m'he quedat al gimnàs a fer spinning, així començo a conscienciar el cos i a acostumar-me a pedalar sense vellugar-me del lloc.

M'he ficat sobre la bici d'spinning amb la intenció de fer 90 minuts a un ritme constant, intentant oscilar poc dels 130 bpm. Al final he estat 78 minuts ( he hagut de plegar abans perquè m'ha sorgit feina) a una mitjana de 127 bpm i 732 Kcal consumides.

Tot i que l'entrenament que tenia previst ja estava fet, encara he anat a la piscina a fer 1000 metres.

Salut!

Misteris sense resoldre.

Cada cop em quedo més sorprès dels misteris del cos humà, des de que vaig acabar de fer la ruta amb btt ahir gairebé m'ha desaparescut la molèstia que tenia a l'adductor. Gràcies a això avui he pogut fer la sessió de running sense problemes i acabar jugant la segona part del partit de futbol sala d'avui.

 M'he llevat content al veure que podia caminar amb normalitat, he agafat la bossa del gimnàs i 10 minuts abans de l'hora d'obrir ja estava al despatx enllestint les tres o quatre coses que tenia urgents per poder ficar-me a la sala de fitness i fer la sessió de peses de dilluns.
Després d'aixecar una mica de ferro i estirar prolongadament tot el cos una mica més de papers i documents i cap a casa.

A la nit ha tocat sessió de running, cada cop em queden menys deixebles, avui solament han vingut Gerard i Olga. al ser pocs he canviat la rutina i hem anat a fer una volta llarga enlloc de fer el circuït que toca els dilluns.
8.900 metres en 51 minuts i 40 segons, a 10,3 km/h (681 Kcal consumides i 145 bpm de mitjana). El ritme suau ja m'ha anat bé, no volia apretar per conservar l'adductor i perquè desprès encara m'ha tocat jugar una estona de la segona part del partit de futbol sala.

En resum content per trobar-me bé de l'adductor i per tornar a agafar la rutina setmanal que toca.

Salut!

Orígens.

20 dies, feia 20 dies que no pedalava pel nostre territori. Desprès d'estar 4 jornades seguides rodant per les terres altes i de fer una ruta per l'Aragó, ja tenia ganes de tornar al terreny que, fa 8 anys, em va veure començar a suar i patir amb la bicicleta de muntanya. "Horonya que horonya" portava una Top bike del Pryca que no era ni meva sinó que li agafava a Carlos, el meu germà gran.

Avui he tornat als meus "orígens" amb la BTT, bé... ben bé als orígens no, perquè amb 20 i pico d'anys solament anava a tocar el refugi dels caçadors i cap a casa. Les rutes que fem ara són més llargues.

Com sempre la sortida de diumenge es comença a gestar dissabte, mirant qui està disponible i disposat a agafar la bici diumenge al matí. Per avui tenia, com a companys segurs de viatge, a Jordi i a Aleix ( que encara es feia durar les vacances al poble, avui era la seva despedida), com a possibles a Dani i Pep i encara cabia la possibilitat que vinguessin els dos germans Estruga, Antonio i Sergi.
A les 7:00 estàvem al Tonet tots els esmentats abans excepte Dani. Gairebé tots amb una bici diferent a la que els havia vist començar: Jordi havia canviat la Giant per una Ditec de carbono, Aleix una Orbea rígida per una Occam com la meva, Pep no... que encara va amb la Sisi que li vaig traspassar jo, i els germans Estruga crec que també han fet un canvi tot i seguir-se quedant amb una rígida.
Quan hem esperat els 5 minuts de rigor i Dani encara no havia aparegut hem iniciat la sortida.
Solament enfilar el primer carrer en direcció als camins que ens havien de portar al bovalar ha aparescut Dani, i quan arribàvem al pont vell del riu encara ens hem trobat a Alejandro,així que al final hem fet una sortida de 8 ciclistes.

El ritme no ha estat fort, tot i això constantment es feien dos grups i Alejandro a part, que anava fent la goma.

La primera pujada cap al bovalar l'hem feta per la costa asfaltada que hi ha al costat de la casilla de la Serosense per fer-la més còmoda ja que gairebé no havíem tingut temps d'escalfar. Un cop hem passat el mas de SEBASA hem canviat el paisatge de fruiters per les serres i espones àrides, en aquest temps que les pluges són tan escasses encara s'accentua més la sequedat del terreny.
Entre pols i lloses de pedra hem arribat al mas del Teixidó, aquí hem canviat el camí principal per un de secundari que porta directament a la "trialera del bovalar". L'hem feta tots, uns amb més soltura que d'altres, i sense haver de lamentar cap incident, el dia començava bé, a més m'he trobat còmode a sobre de la bici (des de dijous que tenia molèsties a l'adductor i no sabia com ni quan m'havien aparescut....simplement hi eren).
El següent pas ha estat arribar-nos fins a Aluminsa per fer un troç de senda, creuar a l'altre costat de vall i agafar el camí que puja del "ranxo" del Picado al refugi dels caçadors. Quan hem agafat aquest camí un feedback juvenil, en forma de VW Passat, ens ha fet recordar èpoques en les que a les 8:00 del matí, enlloc d'estar desperts per realitzar-nos fent el hobbye que tan ens agrada, patíem per arribar a casa  abans del toc de queda.
 17.200 metres i 1 hora 16 minuts desprès d'arrancar hem arribat al refugi, lloc de referència i punt de trobada, inici, parada i fi de gairebé totes les rutes pel nostre terme. Fem l'avituallament de rigor i decidim la resta de la ruta a seguir, tenint en compte el ritme que portem i el temps que ens queda abans d'arribar a casa. 10 minuts més tard ja tornàvem a estar sobre les bicis.

Comencem baixant per la senda entre la torre i el 0 a l'esquerra, quan hem set baix algú s'ha adonat que Sergi no portava el casc i ha hagut de tornar enrere a buscar-lo, mentre nosaltres hem remuntat pel 0 a l'esquerra per fer la senda de la torre.
Ascensió pel mas de la pedra i la dura pujada del costat de la "Clàssica". D'aquí hem fet el puja baixa que passa pel mas de la Monja per donar al camí de pujada a Montmaneu. Tots els efectius estàvem bé i sense demora hem acabat de fer el cim de Montmaneu.

A partir d'aquest punt hem fet la ruta que és gairebé obligada, baixar per la "Clàssica", tot i a la meitat fer una variant per no haver de remuntat tanta estona desprès, pujar pel camí del mas de l'Hereu i descens per la senda del Polanski.
Cada cop m'agraden més aquestes baixades, com més te les coneixes més soltura i velocitat agafes baixant....també més risc de caure, tot s'ha de dir.
Quan hem set tots reunits al final de la baixada hem iniciat la tornada junts aprofitant per passar per les esponetes del Conde i la trialera del "Picado".

Ruta divertida, amb bona companyia encara més, d'un nivell mig tant de tècnica com de físic. El punt positiu és que no hem tingut cap contratemps important i a més, com la majoria de sortides que fem amb Aleix, hem impartit coneixements teòrics i pràctics sobre "com arreglar una pinça de fre que toca al disc" i "la Cucaratxa negra definició i tècnica".

38,6 Km amb 739 metres de desnivell recorreguts en 3 hores i 37 minuts en total ( 2 hores i 33 minuts en moviment) 129 bpm de mitjana.

Salut!

"Matinal en la plaza de Fraga"

-Bona nit soci... demà t'esperem l'elit de la btt territori biker. Disfrutaràs de dos hores d'ascens brutal de cop de pedal, ritmes cardíacs elevats per corriols de Fraga i ascensions a ermites pedestres increïbles del terme fragatí. Desprès descens per trialera salvatge i còmoda, divertida i tranquil·la, arribant a cota zero amb companyia inoblidable... ja diràs.
A les 6:45 al Tonet.-
Per mi la sortida d'avui dimecres començava amb aquest missatge arribat al telèfon dimarts a quarts de 12 de la nit. Com dir que no? si tens una mica, per poc que sigui, d'oli de cadena a la sang no pots negar-te a una oferta com aquesta.

A les 6:10 hores ja estava de peus a terra, el mèrit està en fer-ho desprès d'haver fet les 2 i mitja la nit anterior.... també s'ha de tenir vida fora de la bici. Tot estava a punt ja des de la nit anterior, solament em calia prendre l'esmorzar, vestir-me de "torero" i anar al lloc de la cita per a que em duguessin al "ruedo".
Mentre m'acabava d'endressar s'ha despertat la Paula i he aprofitat per donar-li el bibe i despedir-me abans de marxar.

La sorpresa ha estat arribar al Tonet i veure que l'autor del missatge no hi era, es veu que no tothom sobreviu de la mateixa manera a un berenar-sopar que dura fins a quarts de 3 de la matinada i acaba amb pa amb sardina i "gintòmics" (com diria l'excels Tomeu Penya) a "dojo".
D'aquesta manera al final hem marxat cap a terres aragoneses J.X., Aleix i jo. Ja ho veieu que la cartellera és de luxe, no tothom pot lidiar una jornada amb un mestre de la BTT com J.X. i Aleix, quinto seu i "matador" bregat en diferents aspectes de la vida.

A les 7:30 o'clock començàvem a donar-li al pedal.

El protocol estipula, pel que es veu, que s'ha de començar pujant. Iniciem el recorregut per sendes fàcils de fer, però cada cop la cosa es complica fins arribar al punt de passar per llocs on gairebé em tiren a terra les rames dels arbres que, com pitons de bon brau, s'enganxaven a la càmera de vídeo que portava al casc (no us féssiu il·lusions, no penjaré cap vídeo perquè no es va gravar res de res).
Un petit descens amb pedra solta, aquí també es van deixar notar les tronades d'aquestes setmanes passades, ens deixa al peu de la segona remontata per senda bruta i acabem la primera ascensió per un camí amb molta llosa solta. Aquesta pujada final és complicada perquè has de compaginar la tècnica, l'equilibri i la potència de cames.
Per fi arribem al primer cim del matí. Hi ha uns indicatius que marquen la direcció dels diferents camins que hi ha a la plana, nosaltres hem degut agafar el que hi ficava descens txungo perquè,  degut als arbres que hi havia caiguts al camí i a les marques que han deixat les pluges esmentades anteriorment en aquest terreny calcari, hi ha hagut un parell de trams que hem baixat de la bici .

De moment ja havíem fet honor a la primera part del missatge -ascens brutal de cop de pedal, ritmes cardíacs elevats per corriols-,  la part de les ermites i les baixades còmodes i tranquil·les no apareixien per enlloc.

Remontem un altre cop pel mateix camí amb llosa solta que hem fet abans, però al arribar a dalt planegem una estona més i agafem una altra senda, també una mica bruta i amb pedres encara que, aquest cop sí, divertida i ciclable 100%. Jo l'he començat l'últim per poder gravar com els dos mestres, cadascú en la seva disciplina, baixaven i anaven "arrimat-se al pitó" cada cop més a mesura que guanyaven confiança amb el descens que anaven lidiant.

Ara sí, ja gairebé teníem clar el perquè del missatge de la nit anterior, solament faltava l'ascens a l'ermita que hem començat desprès d'ingerir un parell de barretes, o un bocata, i beure una mica d'aigua amb tranquilitat.
Arribava "el bueno de la matinal". Aquí he agafat la davantera i, marcant-me el meu ritme, m'he anat distanciant dels altres dos companys de viatge que anaven contant-se batalletes de joventut.

Un cop dalt tots tres i havent contemplat les vistes, mentre una àliga semblava que ens picava l'ullet ensenyant-nos com n'és de fàcil ascendir metres sense ni moure les ales, teníem que inmortalitzar el moment amb la foto de rigor abans d'iniciar el descens més llarg del dia.

Per fi, última pujada de cor de colom i baixada final fins al cotxe. Aquí és on s'havia de complir la última part del missatge, a veure quina era aquesta companyia inoblidable?..... Una bona cervesa fresca i el comentari de la ruta d'avui, no està malament per acabar el matí.

Bona feina nois, avui ens haguessin donat, mínim, les orelles.

25 Km i 748 metres de desnivell en 2 hores i 55 minuts, 133 bpm de mitjana i 1499 Kcal consumides.

Salut!