dissabte, 25 d’agost de 2012

Poques paraules




Havent complert amb les obligacions de divendres, fent la sessió de peses pel matí i per la nit jugant un partit de futbol sala, tocava afrontar la sortida del fi de setmana. Aquest cop havia de sortir dissabte perquè diumenge tinc compromisos, bé la veritat és que els compromisos els tinc avui a la nit però són incompatibles amb aixecar-se aviat a l'endemà.

Sabia que Jordi surt sempre els dissabtes al matí a fer una sortida llarga, així que havia quedat amb ell per començar a les 7:00.
Abans de sortir de casa he deixat a Cleo configurada per pedalar planejant i de pujada perquè suposava que el company de ruta vindria amb la Ditec de carboni, no m'he equivocat.
Solament sortir hem marcat un ritme alt, cap dels dos deia res però sabíem que no teníem intenció de ser el primer a dir - noi afluixa el ritme que tinc el carter tocat-, com a molt un - ostia noi Déu ni dó com anem avui- però sense intenció d'amollar.



Pugem pel Picado, l'antipedra i pista fins arribar al refugi pel camí més ràpid - 36 minuts -, sense deturar-nos seguim en direcció al bosquet, la costa del bocadillo, Senda dels javalins, remuntem per sobre de les granges del Gili, camí de Montmaneu i ens dirigim a fer la senda nova. Abans de començar la baixada parem a menjar, fem alguna foto per deixar constància de l'esdeveniment ( m'ha passat com dijous amb J.X, anàvem pedalant sense afluixar el ritme i no tenia temps per fer fotos durant el recorregut).

Arribem a l'inici del descens, tota l'estona estava pensant en com estaria la primera baixada, que és la més pendent, desprès d'e les darreres pluges (feia molt temps que no hi passava). Les roderes de les frenades de la Xallenge 2012 es fan patents des del primer moment, la pols solta del dia de la cursa que camuflava tota la rodera als últims corredors havia desaparegut i deixava veure la traçada bona des de l'inici del descens. Sense parar a mirar que feia "l'adversari" he anat encadenant el seguit d'escalons de pedra, que ara estan més marcats i amb la pedra més descoberta, i arrels fins arribar al primer descans de la baixada. IMPRESSIONANT, ara la terra està tupida i pots dirigir la bici més correctament.... també s'ha de dir que el primer tram és més tècnic ja que la terra solta que suavitzava les escales i que feia de peralt a la S gairebé ha desaparegut. Aquí li he fet un parell de fotos a Jordi i hem continuat, la resta de la senda està millor que mai.

Tocava la primera remuntada per senda, la senda de la Cabra, igual que al principi de la sortida cadascú ha agafat el ritme que millor li anava fins arribar a dalt, Jordi amb la rígida m'esgarronava les rodes cada cop que baixava la velocitat dalt de cada espona, però sabia que desprès, que començava la baixada del Boc, em podria distanciar amb facilitat gràcies a la doble suspensió de la Occam.
Final del descens de la senda i inici d'ascens de l'espessa balaguera per camí. Quan Jordi m'ha agafat hem tornat a portar un ritme similar durant tota la pujada.
Ens hem arribat fins a les antenes de Montmaneu per acabar fent les dues sendes de baixada que donarien punt i final a la diversió de la sortida d'avui. La senda Clàssica i el Polansky. Això representa una baixada llarga, una pujada amb repetxets continus i tornar a descendre fins agafar la pista que va de la Granja d'Escarp fins a Maials. En aquest punt li he dit a Jordi que preferia seguir per la pista fins a l'abocador de la Granja i tornar pel camí ample de la vora del riu que anar a fer les baixades del Conde i la trialera del Picado, perquè durant tot el matí hi ha hagut una punxada de la trassera que m'ha anat escopint líquid sellant i patia per si me'n quedava sense i havíem d'acabar canviant la roda.

Al final 41Km  amb 854 m de desnivell en 3 hores justes, 2 hores 27 minuts de pedal. 2000 Kcal i 135 bpm de mitjana


Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada