dijous, 23 d’agost de 2012

Com una cabra en un garatge.




Tots els que conegueu a J.X sabreu que, per molt que et pensis que domines el territori, ell sempre sap més camins, sendes i paratges que tu.
Jo fa uns 8 anys que vaig amb la BTT i la majoria sortint amb ell a pedalar, doncs avui m'ha fotut marejat i perdut un parell de cops.

Ahir vam quedar per sortir a les 9:00 en bici, abans no pot ser perquè jo treballo, i amb l'arruixada que ha fet per la matinada i les oracions demanant que baixessin les temperatures, esperava que no acabéssim rostits als 30 minuts de començar. Sortosament no feia tanta calor com aquests dies passats i, tot i patir calor a última hora i a les pujades, s'ha pogut suportar la ruta força bé.
- Et portaré pel Bovalar, una mica de puja- baixa, ris-ras (allò que fa ell), dos cops de xerrac, 30 Km i cap a casa en dos horetes. Et va bé?
- Per mi perfecte!- sabent que el puja-baixa vol dir una mica de trencacames, el ris-ras un ritme més alt de l'anar fent i els dos cops de xerrac acabar esgarrinxat i havent de serrar alguna argelaga. Doncs sí, pensant així la vaig clavar.

Comencem pel Bovalar, pugem com si féssim la Xallenge però aviat comencem a agafar dresseres per senda, de moto o de bestiar no ho tinc massa clar, per arribar al mas del Penyo. A partir d'aquí tota la ruta ha estat igual que la de la Xallenge d'aquest any, per les planes del Teixidó, creuar la carretera, baixar per la basseta de Ramonet, etcètera fins arribar al camí. - Agafa el primer camí a la dreta i desprès el segon a la dreta i l'altre a l'esquerra- ja hi som, ja m'has perdut.... I a sobre de tant en tant et va demanant feedback - Què, ja saps on estem?- Evidentment miro de contestar-li sempre que sí perquè a més el puta sempre ho pregunta quan sap que vas peix i que al cap de segons veuràs alguna construcció, creuament o qualsevol altre element que et farà pensar.... Òstia ara sí, com no ho he sabut abans que érem al mas de Giromba?.
Doncs sí, hem acabat al mas de Giromba desprès d'algun que altre puja baixa per camins mig llaurats i amb poc rastre de trànsit.

Més Xallenge 2012 fins a mitja pujada del refugi on m'ha tornat a donar les mateixes indicacions però aquest cop començant cap al costat esquerra. Tornava a estar perdut, perdut pel sentit que no sabia on donava aquell camí ni el punt exacte del mapa on em podria situar... es clar que la zona per la que ens movíem la tenia clara. Bé, aquells camins han acabat donant a la pista de Maials a la Granja, al mateix punt on l'agafaves per la Xallenge ( ja veieu que si no heu fet cap Xallenge David Duaigües necessiteu fer-ne alguna si voleu conèixer els passos) per seguir el mateix recorregut d'aquest any però trencant al camí que dóna al mas de Maneta i acabant per pista fent la senda de la vall de Mora i la Trialera del Picado.

Han sortit 30,92 Km en 1 hora 59 minuts ( el tio l'ha clavat), el desnivell bastant baix 420 m (tot i que el vent en contra durant tot el tram de pujada i puja-baixes han endurit la ruta) i la mitjana de bategs 128 i 998 Kcal. M'he quedat sorprès perquè m'ha costat més esforç que 128 bpm de mitjana, suposo que les sèries d'ahir han passat molta factura avui.

PD: Avui solament m'ha donat temps de fer una foto, entre explicacions i sendes noves no he pogut fer més. I per descomptat que hem hagut de fer anar el xerrac, però no us diré on...... crec que no podria encara que volgués hehehehe.

Salut!

2 comentaris:

  1. company molt bona crònica i alhora ja saps que soc com los muts no diu res pero mira molt jji

    m'agrada guardar-me de tant en tant asos a la màniga mai se sappppppppppp


    a per la pròxima amb una companyia com la teva es facil rodar disfrutar i alhora descobrir territori

    a full team bike mtb montmaneu territori biker

    ResponElimina
  2. A mi també em va bé, que jo solament penso en pedalar i necessito algú que m'ensenyi rutes.

    ResponElimina