diumenge, 2 de desembre de 2012

I, al final.... una trialera.




Havia agafat el fi de setmana amb ganes, em tocava un "per fi" dissabte i un altre "per fi" diumenge. Dissabte per fi feia l'examen del curs de ciclo indoor i ja no em caldria pujar a Barcelona cap més fi de setmana, diumenge per fi agafaria a Cleo i podria tornar a fer una trialera.

Dissabte a les 7:45 marxava de Seròs direcció Barna amb les idees clares de què faria per poder aparcar i repassant les cançons dels 8 minuts de sessió que m'havia preparat per l'examen, recordant quines accions havia de fer a cadascuna i què havia d'anar comunicant durant aquests 8 minuts.
A l'arribar a Diagonal el pla A d'aparcament em va fallar perquè estava ple de cotxes, em dirigeixo al pla B. Dissabte 1 de desembre jugava el Barça a casa i al lloc on havia d'aparcar, a la Zona Universitària, tallaven aparcaments i començava a haver-hi una mica de "merder". Per sort vaig poder aparcar al mateix lloc que la setmana anterior i, com que dissabte acabàvem a migdia esperava no trobar-me a les senyores amb badall que vaig veure la setmana anterior.
L'arribada al Gym va ser tranquil·la i amb temps, ens vam canviar i vam començar a fer l'examen per ordre alfabètic del primer cognom, a mi em tocava dels últims.
A les 11:30 vam fer un paro perquè hi havia una sessió d'spinning i a les 12:30 repreníem l'activitat. A mi em tocava fer l'examen en segon lloc desprès de la represa. Crec que em va sortir força bé, ara a veure quan ens donen els resultats. En total vam pedalar durant 96 minuts i jo vaig consumir 1120 Kcal ( 33.6 Km)
En acabar vam dinar tots junts i sobre les 16:30 agafava el cotxe altre cop per anar cap a casa.


A l'arribar a casa ja vaig començar a gestionar la sortida de diumenge. Fèiem el dinar del club ciclista i sabia que pel matí sortiria gent amb la BTT.
Al final vam quedar per sortir a les 10:00 ( el raonament va ser que si sortíem abans faria massa fred). Ara em quedava gestionar les obligacions de diumenge al matí per poder agafar la bici a les 10:00: a les 8:30 havia d'anar al parc de bombers perquè teníem una sessió de practiques, m'havia de buscar a algú que em substituís de les 10:00 fins a les 13:00 més o menys per a poder marxar a pedalar tranquil i havia d'anar a obrir el pavelló per a que juguessin dos partits de bàsquet.
Per les pràctiques no hi havia problema, em donava temps d'anar a fer-les i estar preparat a l'hora, Marc PaJo em va fer la guàrdia de 10:00 a 13:00 i vaig quedar amb l'entrenador de l'equip de bàsquet per que vingués a les 9:50 perquè a les 10:00 ja ho tingués tot enllestit.


9:55 a.m. preparat al Tonet, les feines del matí ja estaven enllestides i ara solament em quedava pedalar i pedalar amb companys. Edgar, JX, Sampi, Surdet i jo vam arrencar les màquines una mica abans de les 10:00, Jordi m'havia enviat un Wassap informant que ell marxava a les 9:00.

El fred encara es deixava notar tot i que no en feia tant com el matí anterior. Les ganes em podien i, per més que intentava contenir-me, sense voler, vam agafar bon ritme des del principi de la sortida.
Hi havia alguna cosa que no em quadrava, com per exemple que Sampi anés tota l'estona al meu costat aguantant el ritme perfectament - si aquest tio fa una eternitat que no toca la bici!!- Surdet, que sempre havia estat al capdavant de les sortides, s'anava quedant cada cop que augmentàvem el ritme, en canvi JX, com sempre, no anava estirant del grup però estava per allí ni davant ni darrera, al seu ritme i conversant en Edgar que anava a la seva par. Desprès a mesura que vam anar pedalant i parlant sortia la solució a aquests mistèris: Sampi no feia tant temps que no tocava la bici, a més feia algun dia que doblava les sessions d'spinning del gimnàs i Surdet no agafava la bici des de la sortida a la platja que vam fer a l'estiu..... si les coses són clares, el pedal necessita pedal.

La intenció de la primera part del recorregut era anar directament fins al refugi, on havíem quedat amb Jordi, per continuar fent futa els 6 junts. El problema d'aquesta planificació era que anàvem amb JX i, a sobre, ja comença a barallar possibilitats de sendes, camins i variacions a fer per a la Xallenge del 2013.... A mitja pujada vam anar a explorar un camí per veure on donava i si era viable de passar-hi. Això ens va apartar de la pista principal una estoneta i, just quan ens encaràvem un altre cop a reprendre el recorregut, es van començar a sentir veus. al mirar cap a la pista es podia veure clarament un grup de maillots grocs llampants amb algun punt, escàs, d'altres colors. Eren del nostre club segur i, igual que els cavalls, vam forçar el ritme sense que ningú digués res fins que els vam agafar. Eren Pere, Juanjo, Javier, Pep, Dani, Antonio, Xavi V, Jordi i Carlos Pujol (artista convidat a la ruta).
Salutacions ràpides sense canviar ritme i ja enfilàvem la pujada al refugi, cadascú al seu ritme vam anar fent fins que tots vam ser a dalt per fer una mossada als bocates,( barretes i altres) i poder beure aigua tranquilament (bé, n'hi ha que la dona els cuida i porten un "zumo" per esmorzar).

Era l'estona de les converses; 14 ciclistes de diferents edats, condicions, estats i etc. cadascú aporta el seu granet de sorra i tothom hi diu la seva. La parada va estar curta, tot i haver-hi sol la temperatura encara era baixa i el cos començava a refredar-se. Abans de marxar però tocava fer la foto de rigor.

Solament reprendre la ruta Sampi trenca la cadena, primer contratemps, ell no portava tanques i ara, amb les diferents pinyoneres, els que en portàvem eren tanques per cadenes de 10 pinyons i ell solament en porta 9. Sortosament Xavi V en portava una que li anava bé.
Carlos Pujol feia de mestre, es va fer palesa l'experiència i els coneixements de la bici que té. No pel fet de saber canviar un esglaó de la cadena, que d'això en sabíem tots..... bé potser Sampi no, sinó per la forma de procedir i de fer-li arreglar la trencada a Sampi enlloc de fer-ho ell per guanyar temps.
En qüestió de molt pocs minuts ja tornàvem a estar en moviment i pedalàvem en direcció a la senda de la Cabra per la pista de les mines, ens vam veure obligats a canviar el recorregut perquè hi havia batuda al jabalí.
El terreny estava en òptimes condicions per ciclar-hi, una mica tou però no fangós. Tots vam anar pujant, cadascú al seu ritme, sense patir pels que quedaven més endarrere sabien segur que, a una velocitat o una altra, arribarien dalt i allí els esperarien.



La pujada es va allargar fins al pla d'abans de la darrera pujada al Montmaneu, enlloc d'anar a fer el Boc com es costum desprès de fer aquesta remuntada, perquè el temps i les forces ens obligaven una mica a fer-ho així.
El següent pas era anar fins a la costa de la Bella dona on uns havien d'agafar el camí cap a casa i els altres, crec que 10, havíem de seguir per la serra picarda per anar a trobar la trialera de la Granja. PER FI UNA TRIALERA.
Ritme alt. El camí, en qüestió de dies, ha passat a ser gairebé una pista. Tots rodàvem bé, havien quedat Pere, Juanjo, Javier, que estan acostumats a la flaca i quan agafen camí bo ho fan notar, i Carlos que, com vaig comprovar al llarg de la sortida, a part de saber-ne molt de bicis, està molt molt fort.

Segon contratemps.... Sampi després d'arreglar la cadena no va deure tancar bé la caixeta de les eines i se li havia obert. Al final no va poder trobar el trinxador ( no sé es referia al de pavó.... com que és carnicer..).

TRIALERA. - Cadascú al seu ritme, vigileu no fer-vos mal que ara no està gaire bé.- em vaig colar a davant amb Carlos just darrera meu. El primer tram que és més pla estava bé, però al començar la baixada bona hi havien uns regalls molt marcats per l'aigua de les darreres setmanes i per les motos. Acabo ficant el peu a terra en dos cops i patint perquè no se'm tiri a sobre Carlos que no amolla tampoc a les baixades - que passa en aquest tio... no hi ha res que se li doni malament o què-. A mitja baixada, desprès de fer la zona més tècnica, esperem als altres.
Mirem endarrere i els veiem encara molt lluny, hi havia hagut un parell de caigudes i això els havia fet perdre ritme. Seguim mirant a veure què feien i la moral em cau quan, en el lloc que havia ficat el peu a terra, n'hi ha un parell que hi passen sobre la bici.
Quan tornem a estar tots junts continuem amb la baixada, ara més ràpida, fins arribar al poble de la Granja d'Escarp. Normalment quan arribem aquí ja gairebé es dóna la ruta per acabada i fem els 6 kilòmetres que queden fins a casa a ritme més tranquil, últimament la sortida no acaba fins arribar al pont vell de Seròs i aquest últim tram es torna en un continu atac dels que es veuen més forts i intents d'escapada i demarratge dels que volen intensificar el ritme i saben que ningú es vol quedar endarrere. 16 minuts vam tardar en arribar al pont.

Bona sortida de diumenge, no tant pels kilòmetres fets que van ser 36.5 ( 560 m de desnivell) com per l'ambient que es crea quan hi ha tanta gent pedalant. 2 hores i 52 minuts en total, 1434 Kcal a 130 bpm de mitjana.

Ara solament ens quedava pensar en el dinar.


Salut!

1 comentari:

  1. hiepppppppppppppppppa

    oFF COURSE que dirien per aquells andurrials de les britanies.


    la gent te mono de bici, la gent no entrena la gent no surt la la la era una canço
    lo més tonto fa llapissos

    CIATSSSSSSSSSSSSSSSS

    amb carinyo ehhhh

    ResponElimina