diumenge, 2 de febrer de 2014

Fem pista per culpa del temps.



Durant gairebé tota la setmana el temps ha estat inestable, deixant caure gotes pràcticament cada dia amb més o menys abundància. Això ha fet que, juntament amb les pluges que anem arrossegant durant tot el que portem d'any, el terreny estigui impracticable per fer sendes a la mínima que faci 4 gotes.

Avui hem quedat per sortir a pedalar amb el Sejo, Jordi i Bolado entre 13:00 i 13:30. A les 11:00 a començat a fer 4 gotes, animant-se una mica allà a les 12:00 i parant sobre les 13:00.

El temps ens respectava per poder sortir a rodar, però ens tancava les portes a poder fer sendes si no ens volíem enfangar de valent.

A les 13:23 iniciàvem la ruta els 4 amb la clara intenció d'anar per camins i pistes trepitjades. Ens interessava poder rodar i arribar a casa amb les bicis senceres.

La ruta s'encaminava cap a la Roca Manxò, a Almatret, amb el dubte de si Bolado podria aguantar una ruta com aquesta el segon dia de sortida amb Btt desprès d'una parada considerable.

Portant un ritme moderat, deixant que de tant en tant els cavalls es desboquessin, hem anat rodant els 4 més o menys junts.
Fins a la Roca Manxò tot el camí és de pujada, guanyant gairebé 400 metres de desnivell al llarg dels 20 Kms de distància que hi ha. Comencem amb un parell de pujades curtes però amb % del 9 a l'11, passant a una pujada molt més dolça fins que pràcticament falten 3 Kms. Aleshores la pendent torna a pujar fins arribar a destí.

A les pujades més fortes cadascú ha anat fent la seva, marcant alguna que altra sèrie per mirar com estava el pati avui. Finalment en 1 hora i 25 minuts hem sortejat els 20 Kms que havíem de fer abans de començar a baixar.
Hem parat una estona a recuperar energies amb barretes, figues, aurellanes i codonyat i, sense gaire demora, hem emprés el tram més ràpid del recorregut...... anar a buscar el Malacate de la mina del Manuel.

Tanta pista i tanta pujada s'havien de trencar en algun moment per donar una alegria a les cames i a les hormones. 7 Kms i 300 metres de desnivell negatiu en 28 minuts ( comptant el temps de parada per fer les fotos a la senyal del Malacate per deixar constància).

El descens l'ha iniciat Josep, per deixar-lo gaudir sol de la baixada. Seguidament m'hi he encarat jo i desprès Jordi i Sejo. El ferm està en molt bones condicions, humit però amb molt bona tracció.
Sols ens hem anat animant cada cop més durant la baixada fins arribar al tram més tècnic, aquí t'hi has de ficar amb tots els sentits encara que ara estigui molt millor que anys endarrere.
Hem aribat a baix sense haver de sentir cap caiguda i amb la moral a dalt del tot per tornar a emprendre novament la pujada.

11 Kms ens quedaven per tornar a pujar 300 metres més abans d'iniciar l'últim tram amb un desnivell que pujava i baixava poc però continuament.

Les pujades tots sabem com són i ens hem anat regulant, mantenint un ritme lent que permetés poder arribar a tothom dalt amb garanties per poder acabar la ruta sense cap xafadissa.
Pujada resguardada del vent i amb ullades de sol que feien recordar-te del moment en que t'has vestit a casa pensant que faria mal temps perquè estava el temps núvol, però sense voler parar a treure't roba perquè ningú ho feia.
50 minuts ens ha portat aquesta pujada, anant comprovant en tot moment com anaven les forces de cadascú de nosaltres.

Tornem a baixar, aquest cop per pista, durant uns 4 Kms més i desprès iniciem el tram per mi més pestós de tot el recorregut. planegem una mica, pugem un tramet, tornem a planejar una altra miqueta, sembla que baixem, tornem a pujar de nou,...... i tot això sense deixar de donar pedals amb alegria.

Possiblement el ritme comencés a fer mella a algunes cames, però ningú no deia res, tan sols pensàvem en que havíem de trigar el mínim possible en arribar a casa.

Arribem a la pista de les mines i comencem a fer una mica de trenet per millorar el ritme fins al camí del riu, on ja considerem que som a casa.

Desprès de la baixada del "Picado" ens comencem a mirar sabedors que durant el tram que arriba fins al riu algú o altre provaria un demarratge, per no perdre la tradició. - No, jo avui no hi aniré - o - No, no, jo passo d'arrancar- frases com aquesta s'anaven sentint, però el soroll de la cadena baixant pinyons delatava les intencions reals de tots.

Ha hagut de ser Bolado qui, accelerant una mica el ritme, ha donat el tret de sortida a una arrancada que m'ha deixat a mi el darrer de tots i amb les cames rebentades d'àcid làctic en qüestió de 30 segons..... possiblement menys.

La resta del trajecte, des del pont fins a casa, ha estat per reagrupar-nos i anar soltant les cames fins a casa.

Ens ha sortit una sortida ( perdoneu la redundància) força bona, amb 60 Kms i 1000 metres de desnivell.

La setmana que vinent toca descàrrega i diumenge a la Transvelillense!!

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada