diumenge, 22 de juny de 2014

Quan costa de fer rodar una roda.



Encara que la dicersió sembli contradictòria hi ha casos en que això pot arribar a passar i, justament això, va ser el que em va passar diumenge a la sortida de BTT que vaig intentar fer amb Jordi, Sejo i Aleix.

Havia aconseguit reunir un altre cop, amb les bicis de rodes grosses, als tres ciclistes amb els que més compensats anem a l'hora de fer recorreguts exigents. Aquest fet em feia encarar la ruta d'avui amb ganes i, per acabar de desenterrar la destral de guerra que segons Jordi i Sejo feia uns dies havien enterrat, el recent descobriment de l'Strava sabia que portaria ganivetades a la primera oportunitat.

Solament un aspecte em feia començar la jornada amb males vibracions..... la roda de darrere de Cleo semblava que s'havia frenat un altre cop i, si això era així, no sé com aniria la sortida.

La ruta planejada passava per planejar fins a la pujada dels pantans des de la pista de Seròs a la Granja, fer aquesta pujada a rebentar el PR que havia marcat Aleix com a segment a l'Strava i a partir d'aquí intentar fer la resta de la sortida amb calma. Baixar per la senda dels conills, remuntar fins a la base de Montmaneu, fer la Cabra o el Boc pit avall i tornar a pistejar anant a buscar alguna trialera per la zona de Bovalar.

Fins arribar a l'inici dels pantans el temps va passar distés, parlant d'això i d'allò però tenint tots ben present que segurament acabaríem pujant amb el gas enroscat al màxim.

Iniciem la pujada i Jordi i Aleix ens deixen tirar al Sejo i a mi, com si per ells no anés la cosa. Poc a poc la costa se'm va fent pesada, sento com la roda es va enganxant al terra i cada cop em costa més de bellugar la bici. Per la seva part Jordi ens està donant caça i, si no m'afilero ho farà abans de poder arribar a coronar aquest "port de 3ra" segons el Sr. Strava.

Finalment aconsegueixo arribar a la torre elèctrica que marca el final de l'ascens el primer dels 4, amb Jordi rascant-me el clatell, Sejo una mica més avall i Aleix pujant al seu ritme ( un cop arribats a casa vam veure que tots 4 havíem pujat més ràpid que el cop que ho havia fet l'Aleix per segmentar aquesta pujada).


Al ser dalt, mentre esperàvem agrupar-nos tots, baixo de la bici per comprovar l'estat de la roda..... no podia ser que se m'hagués fet tant pesada desprès de les "bones sensacions" que havia tingut divendres a la sessió de ciclo..... efectivament, la roda estava travada. No aconseguia donar més que 1/4 de volta quan li donaves inèrcia amb la mà, i el tram que rodava ho feia a expenses del fregament de l'alumini del buje amb l'alumini dels tirants perquè els rodaments estaven totalment bloquejats.

Per no malmetre res decideixo acabar la meva sortida betetera, torno a baixar pel mateix lloc i faig servir el comodí de la trucada per a que vingués a buscar-me Carlos de Guinera (mo'n pare).

Els altres companys segueixen la ruta fent la baixada dels conills i desprès remuntant la Cova Plana ( a aquesta segona pujada crec que estan parlant de ficar-hi un monument a Jordi..... segurament és el que més vegades l'ha pujada) per acabar fent Clàssica, Entrepins i cap a casa.

Per la meva part jo, que m'havia llevat a les 6:15 per poder pedalar, no estava disposat a deixar passar el diumenge fent 15 penosos Kms i en arribar a casa vaig canviar la Cleo per la Klein i, amb una mica de retràs per un contratemps, vaig anar a rodar uns 40 Kms més.


Aquest fi de setmana hagués hagut d'anar a nadar al mar, però..... quan no pot ser no pot ser. De fet.... no he nadat ni a la piscina.

Salut!

1 comentari: