diumenge, 9 d’agost de 2015

Skoda triathlon Series Tarragona 2015




Arriba un altre cop el dia de la cita esperada. Per tercer any consecutiu vaig a disputar el triatló de Tarragona amb distància olímpica, a veure si puc millorar el temps dels anys anteriors.

M'agrada aquesta cita perquè aprofitem per passar el cap de setmana amb la família a la platja, i aquest any està millor perquè la cursa és dissabte i ens queda tot el diumenge per Sal, Sol i Sorra.

Marxem dissabte aviadet amb la bici carregada al maleter del cotxe, amb el canvi d'automòbil hem guanyat uns bons litres de maleter que ens permeten viatjar als 4 amb més comoditat, amb la intenció d'arribar a Tarragona amb temps per anar a buscar el dorsal abans d'anar a l'hotel i a dinar.

Sobre les 11:45 ja som a l'hotel a fer el check in però encara no tenim l'habitació disponible i anem al moll a buscar la welcome pack. Aquest any, preveient la pluja, els expositors i tot el village està dins de la nou on donen els dorsals i hi ha el guardarroba.... Dorsal 859.

Dinem de Mc Donald's, no és la millor dieta precursa però s'ha d'acontentar tothom, i en acabar tornem a l'hotel a deixar les coses a l'habitació i a mirar d'estirar-me una mica abans d'anar de cara al tall.

Em puc estirar al llit, que no dormir perquè Paula està com una moto al sortir de casa, uns 20' abans de començar amb el ritual de ficar-me el "suit" de triatló, enganxar dorsal a la bici, casc i portadorsal, preparar tot a la bossa portacascs que entraré a boxes i comprovar que ho tinc tot per últim cop, aquí és quan veig que em falta un cargol de la cala de ciclisme i comprovo que aquesta es belluga una mica...... no anem bé, sol espero que no hagi de treure el peu ràpid durant el tram de bici.

- Anem amb cotxe o a peu? tenim el cotxe ben aparcat davant mateix de l'hotel..... anem a peu. I comença a ploure molt suau, però no fa res i torna a parar. És una premonició del que anirà fent tota la tarda.


Tinc temps per deixar el material al box fins a les 17:00 i ja són les 16:10...... em fico a sobre de la bici i vaig sol, deixant a Pat que vagi venint amb les nenes, a evitar quedar-me fora de la cursa.

Arribo al moll i recordo que havia de comprar aigua fresca per ficar els botellins de la bici i, al deixar-li totes les coses a Pat no porto diners...... no anem bé per segon cop. Mentre penso com solucionar el problema veig a Georgina, que ha vingut amb Guerau ( ell corre la Sprint que acaba de començar), i li demano que em subvencioni les botelles d'aigua que em fan falta..... bé, un problema solucionat.

Deixo material i sóc fora de l'àrea de transició sobre les 16:30, encara m'ha sobrat prou temps i tinc 90' abans de la meva sortida. Vaig a esperar a les reines de casa i a gaudir de la prova sprint a veure si animo a Guerau.

El temps va passant i la pluja no para i, a moments, sembla que encara apreta una mica. Comença a planejar el fantasma de la suspensió del tram de bici per evitar caigudes.
Entre aquestes passa Guerau corrent, l'animem tots els de casa i a esperar a que passi un altre cop..... i va plovent.

Guerau acaba la prova i em comenta que el tram de bici estava complicat, amb vent que a l'escullera donava fortet i l'asfalt mullat, i hi havia hagut més d'una caiguda..... MIAU!!! pinta malament.

Finalment, 20' abans de començar anuncien que suspenen el tram de bici, enlloc de triatló farem un aquatló..... el primer de la meva vida, a veure com va.

Arriba l'hora i em dirigeixo a la sortida de natació a escalfar una mica. Fa fred, amb el cos mullat i la mica d'aire tinc la pell de gallina, a veure com estarà l'aigua...... hi ha algú que porta neopré i tot.
Em tiro a l'aigua sense pensar-m'ho, no sigui que em faci endarrere. UOOOOO!!! l'aigua està DE P...A MARE!!!!! escalfo més que mai.......... 100 metres i surto.
La organització es disculpa per haver de suspendre la bici, però està clar que no és qüestió d'anar a prendre mal, i ens fan ficar a l'aigua per començar.

Els nervis típics comencen a sortir amb força ara, fins aquest moment els puc contenir però abans de la sortida el cor em va a 1000. Per sort sé que un cop iniciem la prova això s'acaba. - Patiré molt avui? hi haurà gaire vall de bastons? m'agafaran ganes de plegar?

I comencem. He sortit bé pel que és normal en mi, estic enmig del batibull de gent la qual cosa afavoreix, ara que estem tots a tocar i tothom està fresc i nerviós, els cops. Agafo el meu ritme, vull intentar no tenir el pensament d'haver de deixar de nadar aquest cop.
Entre moments que penso- has de portar el teu ritme- i els de - no puc desperdiciar aquests peus- arribem a la primera boia. Girem a la dreta, com farem tota l'estona, la gent es torna a aglomerar i hi ha cops de peu. Seguim nadant i vaig bé ( tenint en compte que anar bé vol dir patir el just per no haver de tenir la sensació que hauré de parar a la següent boia, aquí de flors i violes..... poques).
En el tram de la primera a la segona boia, com que la gent encara no està prou estirada, és quan tinc tots els conflictes: m'agarren el turmell i m'estiren ( no m'havia passat mai) com a resposta un cop de peu, m'esgarrapen  per darrere de la cuixa ( tampoc m'havia passat mai) i m'intenten apartar per la cintura per passar-me per sobre ( el que em faltava) un altre cop de peu..... al final m'agafarà complexe de matxo capat.
La resta de boies, encara en queden 6, transcorren amb relativa normalitat.

Acabo la natació amb 29' 40", està molt bé per les sensacions de "tranquil·litat" que he tingut nadant.

T2 ( la T1 no la fem) ràpida, amb les gomes als kets i sense els mitjons guanyo més d'un minut. Perdo temps per veure una mica de sals del bidó de la bici, considero que val més perdre uns segons que enrampar-me a mitja cursa.  1' 19".

I comença la cursa a peu. 10.000 metres que al meu Garmin es queden en 9.500. Faig igual que a Mequinensa, i aquí amb més raó ja que la distància és el doble. Miro de ficar-me sobre els 175 bpm que crec que puc aguantar durant tot el recorregut.
Ja ha acabat d'arribar la claca. JX em rep sol començar a córrer a cop de bocina i Aleix m'espera a la primera volta, juntament amb Pat, Paula i Arlet, per animar-me i fer-me marcar millor temps en el tram que estan ells.
Al començament m'entretinc contant la gent que passo i la que em passa per saber les posicions que guanyo o perdo, però aviat comença a haver-hi massa gent i no sé si van a la meva volta o en porten de més o de menys, o són de l'aquatló de l'altra sortida.
Vaig mirant el ritme i les pulsacions gairebé de manera malaltissa, 4:09, 4:07, 4:04 i controlant la intensitat. Em trobo bé, igual com em va passar a Mequinensa, i penso en mantenir aquest ritme fins a la darrera volta que intentaré forçar la màquina....... 2.500 metres són 10' sol. 4:10 - he d'apretar una mica més al següent km per recuperar aquests 4 o 5 " de més- 4:02 - perfecte-, 4:07, 4:06 i ara ja ve el final i toca apretar. 4:03, 3:52 i els últims 500 m sobre els 3:50.
Deixo les voltes i entro al carrer vallat de Meta, m'espera Pat per donar-me les nenes, paro i les agafo i creuem tots tres l'arc d'arribada per fer-nos la foto.

El crono es para en 1hora 8 minuts 40 segons, 29' 40" de natació, 1' 19" de T2 i 37'41" de cursa ( a la classificació surto amb una mitjana de 3:46 min/km però ells conten 10 kms, a mi em surt a 4:04 o 4:03 que, per mi, està molt bé).

Estic content del resultat i més tenint en compte que la millor prova, si les vacances no em fan baixar massa, l'hauria de fer el 19 o el 26 de setembre.

La resta del cap de setmana vaig disfrutar com ja tenia ganes de les dones de casa:
Tornada tranquil·la, i sense haver de patir per deixar la bici ja que se la van endur JX i Aleix, cap a l'hotel.
Dutxeta reparadora a l'hotel.
Sopar a la fresca i gelat.

Diumenge de platja inmillorable, amb un bon dinar per acabar de rematar l'estada.

I ara a veure com responen les cames per tornar a ficar intensitat la setmana vinent.

Salut!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada