La Setmana Santa ha estat plena de sortides, tant amb bici com corrent.
Totes les pedalades han estat amb la de rodes primes perquè tenia la raboseta a arreglar i, per fi, dissabte em va arribar arranjada i en perfecte estat de revista per muntar-la.
Amb ganes de fer una sortida per disfrutar de la bici, sense presses, sense haver de controlar les pulsacions, sense haver d'estar pendent del rellotge i amb ascensos d'adrenalina als descensos empedrats, ahir em vaig procurar una companyia de ruta que busquessin el mateix que jo i que, per tant, també poguéssim estar a casa prou d'hora com per anar a buscar la mona i fer un bon vermut abans de dinar.

Arribem a la pujada del Picado i se m'ennuega com sempre. No deixo que em faci baixar el ritme i arribo a dalt amb les pulsacions pels núvols...... i això que avui no les havíem de mirar.
Sense deixar la tendència ascendent, el trajecte es relaxa i podem anar passant conversa ficant-nos al dia sobre les sortides, condicions físiques nostres i de les muntures i un llarg etcètera de temes que anem tractant, deixant i reiniciant a voluntat.
Agafem el primer sender i toca enfilar-se i deixar les converses de banda. Comencem pujant suau i trobant algun repetxet de cop de ronyó fins arribar al tram pla que ens permet agafar aire abans de fer una petita baixada que ens deixa pocs metres més amunt del mas de l'Hereu.
Pugem de nou, aquest cop per camí cada cop més estret i amb més graus, anant a buscar la senda nova. Les ganes d'arribar em fan portar un ritme alt i arribo a la plana Cassaca ( que és on es troba aquest nou sender) el primer.
Iniciem la "baixada" i ho faig amb ganes. Els primers "compassos" del senderó són ben plans i amb alguna espona de pujada...... aquest fet, juntament amb la falera meva inicial, em cruixeixen les cames abans de començar el descens. La baixada és molt ràpida i entretinguda, amb algun escaló baix però sense cap contratemps. Solament cal ressaltar com a tram més "complicat" ( entre cometes perquè els que esteu acostumats a anar per sendes no tindreu cap problema) una baixada amb pendent considerable.
Acabem de planejar i pujar el poc que ens queda fins arribar a la base de Montmaneu per la cara nort i fem el descens típic per la senda Clàssica, acabant per la baixada del pi, i empalmant l'Entrepins. 3.500 metres de baixada Non Stop fins arribar a trobar camí un altre cop.
Ara ja solament ens queda anar baixant per pista, sense oblidar-nos de passar per les Valletes i de fer la Trialera del Picado.
En resum, una sortida molt molt entretinguda, per disfrutar de la BTT fent molta senda i unes bones baixades amb tan sols 35 Kms i 700 metres de desnivell.
Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada