diumenge, 27 d’abril de 2014

Entre matolls i vent estepari.

Recordant les sensacions de diumenge passat, aquest he pres la decisió de mirar de repetir una sortida similar. I, quina millor forma de fer-ho que quedant amb la mateixa gent? doncs quedant amb els mateixos i alguna altra pesona més per augmentar la grupeta.
Dissabte al vespre l'expedició matinal l'havíem de formar 8 bikers: Jordi, Martino, Mòdol, Pep, Dani, Bolado, JX i jo. Però, entre obligacions, cansament i ganes de ronsejar, solament ens hem presentat 5 al lloc de sortida.

Com resa la dita " els que serem farem" i així hem començat a pedalar a les 7:30 passades Pep, Mòdol, Martino, Jordi i jo en direcció al Bobalar per variar el màxim possible la ruta de la setmana anterior. Sabedors que amb el temps que disposàvem ( similar al de fa 7 dies) no ens podíem permetre allunyar-nos gaire, si volíem modificar la ruta ens havíem de dirigir, tal i com hem fet, cap al Bobalar.

Per mantenir la filosofia de la setmana anterior hem anat a buscar sendes de baixada el més aviat possible. Aquest fet ens ha portat a fer una trialera iniciada a la primera Xallenge de Seròs.
Les pluges i el poc pas dels darrers dies l'han deixada plena d'herbes i amb els passos de roda molt més marcats ( la qual cosa no és bona per baixar amb tranquilitat), i això complica el poder baixar amb rapidesa.
Les sensacions del primer tram, que és el que té més pendent, no han estat dolentes però tampoc tan bones com esperava. La part final, que és més plana i amb algun escaló que es pot saltar, menys deteriorada m'ha retornat el somriure a la cara.

En aquest costat de carretera, el de la banda del Bobalar, les sendes són més esquerpes, molt marcades pel desgast de les motos i no les tenim tant rodades. Aviat hem anat a buscar creuar la C-45 per davant d'Aluminsa per aprofitar la senda que, si vols, et pot deixar al Refugi dels Caçadors, i si no pots escollir abandonar-la, com hem fet nosaltres, en qualsevol dels punts on creua camí.

La opció que ens donava més bon resultat en quant a relació entre Kms recorreguts i sendes, sobretot de baixada, passava per repetir el camí de pujada de feia 7 dies fins arribar a la plana cassaca. Un cop aquí podíem escollir entre tornar a baixar per la senda nova de la Granjolina (opció que vam desestimar aviat per no repetir el fet la setmana passada), anar a buscar la Polansky ( descartada perquè, si volíem tornar a fer una altra baixada havíem de remuntar des de la pista) o fer la Murciana.
Fem la Murciana que, almenys jo, feia molt temps que no baixava. m'hi trobo molt còmode, sobretot tenint en compte que les pluges i, possiblement, el pas d'alguna moto han deixat molt enfonsat el pas i hi havia trams realment complicats de mantenir l'equilibri, i no em cal ficar el peu a terra en tot el trajecte. En arribar a baix m'han informat que algun integrant del grup no ha tingut tanta sort i ha ficat el peu i alguna altra part del cos al terra.

Portem una mica més de la meitat del recorregut, encara que en aquell moment no ho sabíem perquè no teníem clar què acabaríem fent, i ens tocava buscar un lloc per pujar si no volíem fer la ruta massa curta. Ens decidim per la pujada dels pantans. Encara que coincidís amb el que vam fer diumenge passat el darrer tram el faríem pel camí de la dreta per anar a buscar la trialera Clàssica de la Granja.

Durant tot el camí hem anat notant com el vent s'anava incrementant a mesura que el matí avançava, però al arribar a coronar la serra Picarda el tema s'ha complicat. L'aire ratxejat es deixava notar amb força i no hi havia cap raser en tot el tram. Crec que tots teníem l'esperança que al començar la baixada la serra ens resguardés una mica, si no el descens es faria molt complicat.

Arribem a l'inici de la senda partits en dos grups, primer Xavi i Jordi i uns metres endarrere Mòdol i jo, Pep havia hagut de marxar per anar a revisar el reg d'una finca. Xavi ha entrat primer, seguit de Jordi, desprès jo i Mòdol tancava la comitiva.
L'inici ha estat amb precaució, encara no havíem perdut alçada i l'aire entrava de costat ( s'ha de tenir en compte que la traçada és estreta i a la banda dreta hi ha un bon desnivell). Al final del primer tram "complicat" Xavi s'ha parat a fer fotos i això ens ha deixat passar a mi, Jordi i Mòdol davant seu.
Desprès del segon tram m'he aturat jo a fer de reporter i hi ha hagut un moment que he patit una mica perquè Xavi tardava molt a venir, pensava que el vent l'havia pogut tirar serra avall i no anava tant desencaminat. Encara hi ha hagut un tercer punt d'aturada general i desprès d'un seguit de canvis en l'ordre de baixada hem arribat a la Granja totalment diferent a com havíem començat.

La ruta bona acabava aquí, encara que quedaven els 10 Kms plans seguint el riu amunt fins arribar a Seròs. El vent, que entrava en diagonal però ens era favorable, ha ajudat a anar descansats fins arribar a casa.

Hem tancat la ruta amb 39 Kms i gairebé 700 m de desnivell positiu.
Les sensacions han estat bones, però el fort vent han deslluït una mica les baixades.
La setmana vinent anem a fer la Transebre a Mequinensa, espero que el vent ens respecti perquè per fer la llarga rodes molta estona per la plana.

Salut!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada