diumenge, 18 de novembre de 2012

Quan el mal temps no supera les ganes de pedalar.




Per fi arribava un fi de setmana que podia tornar a agafar la Btt, ja teníem preparat fer un esmorzar del club ciclista. La gent s'havia anat apuntant i preguntant impacients a quina hora s'havia de sortir i d'on....... A les 8 al Tonet com és habitual a l'hivern.

Durant part de la setmana hi va haver boires i temperatures baixes però això no era problema, al contrari si hi ha boira és senyal d'altes pressions i per tant bon temps. El problema va començar a aparèixer divendres nit i dissabte quan es va ficar a ploure i semblava que no tenia intenció de parar. La pluja sumada amb la climatologia que hi havia hagut tota la setmana feien, més que probable, la opció de trobar tots els camins enfangats, per no parlar de les trialeres.

Dissabte per la tarda - nit els nervis de tots es feien patents amb continus missatges, watsapps i trucades - que farem demà?- la resposta era clara i contundent - Si plou haurem de pujar amb cotxe, ara si no plou jo pedalo encara que ho hagi de fer per pista i carretera! - Tothom estava d'acord a fer-ho així.

A les 8:00 de diumenge 18 persones preparades per pedalar i 4 més que feien de logística esperàvem a la porta del bar de Tonet a que algú es decidís a donar la sortida, uns per anar a fer un tomb amb bici i els altres per anar a fer foc al refugi per a que quan nosaltres arribéssim ho trobéssim tot en enllestit.

8:15 a.m. començava la jornada beteteril. Pere, Juanjo, Sergi E., Antonio E., Albert M., Pep, Xavi V., Sergi P., Víctor P., Ramon, Alejandro, Josep A., Joel A., Jordi, Martino, J.X.,Edgard i jo feiem moure les bieles mentre Xavi Maneta, Agusto, Josep del Valentó i Surdet una mica més tard anaven cap al refugi a preparar-ho tot per la nostra arribada.

Ritme alt des de bon començament, el primer tram del recorregut tothom aguantava bé però la cadència no amollava gens i poc a poc això s'ha deixat notar. El recorregut passava per la vora del riu fins a Aitona desprès trencàvem en direcció a Sarroca - Maials per la pista que va a Utxesa. Un cop arribàvem a Maials teníem intenció d'agafar la pista que va cap a la Granja d'Escarp per desviar-nos pel camí de les mines i arribar al refugi dels caçadors.

Durant els primers quilòmetres tot el grup ha anat junt amb un continu terrabastall de risses, crits i sorolls varis. Quan hem enfilat la pujada d'Aitona cap a Maials el ritme s'ha deixat notar i, poc a poc, s'ha començat a notar qui surt més i qui menys amb la bici.
La primera aturada per ajuntar el grup s'ha fet al creuament entre la pista d'Aitona a Sarroca amb el camí que ve del mas de volta. Això era al Km 8.5 i portàvem 45 minuts. Reprendre la marxa implicava començar una ascensió suau però contínua fins arribar a Maials i això s'ha deixat notar fent que el grup cada cop es partís més. El cap del davant, tot i intentar mantenir un ritme suau, feia valdre l'esperit de sacrifici dels altres per a poder mantenir-se a una distància curta.

Al arribar a Maials s'ha fet la segona parada, Km 14 i 90 minuts des de la sortida, quan el grup ha tornat a estar tot hem reiniciat la marxa. Ara sabíem que tocava un bon tram amb tendència descendent això, i la pluja que ha començat a caure solament tornar a pedalar, ha propiciat ritmes que anaven dels 30 als 40 Km/h i ningú es volia quedar endarrere. Com si la pluja hagués donat forces a tots els que anteriorment semblava que no poguessin més ningú afluixava l'accelerador i els bategs del cor gairebé es podien veure a les venes del coll i/o el front del personal.



Finalment hem arribat al refugi tot el grup junt. La cara de tots ha canviat i han començat a sentir-se comentaris i bromes de nou amb una gran varietat que anava des del - Ostia tio que passada como hemos apretao ahora no? esto mola! - als - Ostia tio com he patit, no es pot apretat tant!-. Però el que havia passat fins aleshores no importava, ja havíem arribat i l'esmorzar estava preparat. Llonganissa, botifarra i carn magra a la brasa remullat amb una mica de vi i cervesa....... el millor per recuperar forces.

Una hora desprès i amb les panxes plenes tornàvem a pedalar de nou, uns en direcció cap a Seròs i els altres encara teníem temps per anar a pujar la Bella Dona.
L'inici ha set fred, el clima i la suor dels maillots han fet que la temperatura corporal no arribes a ser òptima fins a iniciar l'ascens llarg, mantingut i pesat de la Bella Dona. Cadascú a la seva, ja esperaríem o esperarien a dalt. Així ha estat, un cop aconseguit el cim ens hem reagrupat i hem trobat un noi d'Andorra amb família a la Granja d'Escarp que ens ha acompanyat fins que hem arribat a la baixada de "l'Engibós", ell no ha parat i ha anat cap a casa i nosaltres ens hem reagrupat abans de baixar i començar a planejar fins a Seròs.

La tornada ha estat d'escàndol, com si els 45 Kms que portàvem fets no es notessin, un continu d'atacs i demarratges de tothom ha propiciat una velocitat i unes cremades de cames desorbitades, però....... ja érem a casa.

El gps m'ha marcat 50,5 Kms, 3 hores 7 minuts (solament l'he parat per esmorzar, a les parades que fèiem no), 735 m. de desnivell 143 bpm de mitjana i 1902 Kcal consumides.

La ruta ha estat bé per treure el mono de bici que tenia, tot i no poder fer sendes ni trialeres. L'esmorzar molt bo però el millor, com sol passar en aquest tipus de sortides, l'ambient i la companyia, tant dels que pedalàvem com dels que s'han sacrificat i han anat a preparar el fato.

Salut!

3 comentaris:

  1. ke dir quant les coses se fan amb ganes i aquell que vol participar n'hi posa més tot encara surt millor de l'esperat.

    i com diu aquell a cutxillos i galgos

    buaaaaaaaaaaaaaa

    felicitar al equip de logistica
    sense ells la mitat de les coses no surtirien
    apali

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si ja tenia ganes d'haver vingut, al llegir la crònica encara en tinc més. M'agrada tot el que es diu: la pedalada, l'anar en un bon grup... No tardaré gairé a vindre!!!

      Elimina
  2. Realment la ruta ha estat molt bé i l'ambient ha estat espectacular.

    I, efectivament, s'ha d'agrair a les persones que sacrifiquen un diumenge al matí de pedalar o de cacera, o del que sigui que solen fer els diumenges al matí per preparar-ho tot pels que hem anat a donar una volta amb bici.

    ResponElimina