diumenge, 3 de març de 2013

Xallenge David Duaigües 2013. Almatret.



Primera part de la Xallenge David Duaigües 2013 realitzada, ara queda jugar a casa la setmana vinent.
Ha estat una jornada magnífica com cada any. El circuït estava en molt bones condicions, la organització impecable com sempre, cares conegudes de cada any, companys per tot arreu, la família que et ve a veure, bon ambient...... que més es pot demanar.

La preparació començava ahir per la tarda amb el protocol que ja vaig deixar escrit la nit passada. L'insomni es feia patent a partir de les 4:52 de la matinada de diumenge i, desprès de no parar de donar voltes pel llit intentant tornar a agafar el son, a les 6:15 em llevo amb la intenció de prendrem les coses amb calma ja que fins a les 7:30 no havíem quedat amb Jordi per marxar cap a Almatret.

A les 8:03 aparquem el cotxe i anem a donar un  tomb per la plaça d'Almatret a veure com estava l'ambient. Encara hi havia poca gent però l'olor de brasa ja es deixava notar a l'ambient. Fem les salutacions de rigor i sobre les 8:15, quan ja se m'havia ficat el fred al cos, decidim d'anar a descarregar les bicis i acabar-nos de vestir per començar la marxa.

Bici revisada, gels, barretes, electròlits i codonyat carregats i distribuïts per les butxaques de la jaqueta, tot ok i anem a pedalar una mica per escalfar les cames. A Almatret la sortida no és controlada i el personal surt amb el ganivet a la boca des del segon 1.
Ens fiquem a l'arc de sortida, just sota d'aquest, però tal i com va arribant la gent es van ficant per davant nostre i al final compto i tenim 9 fileres de ciclistes més enllà d'on som nosaltres. No passa res, per la cara que fan no crec que facin tap a la sortida.
Vaig mirant i comptant la gent de Seròs, bona participació, crec que estem més de la vintena. Per la meva vora tinc a Jordi, Antonio Sampietro, Dani Pérez, August, Joel, Barral, i Delfi. Jordi Verdié el veig que passa la bici per sobre dels caps i es situa en bona posició de sortida, a més em consta que també hi són Antonio Pataix, Oto, Enric del manxa, Enric Agustí, Gerard Plaza, Calú, Sergi i Víctor Plaza, Escaleta, Ramonet, Pau, Ricard, Joanet, Josep Mateu i més que em descuido.

A les 9:15, desprès dels parlaments, donen el tret de sortida. Com ja es preveia les gaseles de davant van estirant el grup i porten un ritme molt alt. Jo miro d'anar guanyant posicions per ficar-me en bon lloc abans de començar la baixada. És un continu passar i ser passat.
En molt poc temps arribem a la baixada per camí que ja és típica de cada any quan fas el bucle per tornar a passar pel poble. Comença recta i desprès té un seguit de 5 curves tancades que fan comprovar els frens contínuament. El ritme segueix sent elevat i la gent no para de fer avançaments, jo també, poc a poc aconsegueixo anar traient-me gent de davant. Portem poc més de 6 minuts de cursa i entre la 4ª i la 5ª corva el ciclista que porto al costat es tira bruscament cap al mi i em tira a terra caient ell també. Miro d'aixecar-me ràpid, pregunto com està mentre avaluo els danys propis i de la bici. Ell em diu que està bé alhora que es disculpa dient que l'ha tancat el noi que portava davant - no passa res- però sento que em fa mal l'espatlla i noto que la cadera em cou, la bici sembla que està bé. Toco el fre de darrera però no va, li dono tres o quatre manxades més i per fi ja m'agafa oli i torna a funcionar. El desviador Ok, però el canvi no baixa més del 3r pinyó....... faig pujar el canvi fins al pinyó més gran i desprès el forço per veure si encara li queden més posicions........ perfecte m'ha pujat les 3 que em faltaven, torno a baixar els pinyons i veig que torna a funcionar.
Pujo a la bici i agafo la última curva que queda abans de començar la pujada i redirigir-me al poble. No sé quan temps ha passat però segur que m'ha passat un bon fotimé de gent, espero que això no em perjudiqui a les sendes.

Tornem a passar pel poble. El pas per la plaça és genial, tothom t'anima i veus, a vegades solament sents, als coneguts, amics i familiars que t'han vingut a veure com animen. Això encara t'esperona més, si cap, a no afluixar el ritme i a mirar d'exprimir-te una mica més.

Desprès de planejar una mica, quan ja portàvem 7,5 Kms, comença el primer descens gairebé tot per senda. Els 2 ciclistes que porto a davant no van malament, puc portar un ritme prou digne, i em permet agafar aire. Poc a poc anem guanyant terreny al grup que portem a davant que sí que ens fan anar una mica lents. Tot aquest tram, que dura uns 7,5 Kms més és un singletrack on, si no s'aparta voluntariament el que portes a davant, no pots passar...... paciència i anar fent.
Quan arribem al camí, que encara segueix baixant amb curves tancades, em passen 4 cracks amb unes Reign amb esmorteïdor de molla creuant roda a les curves i a tota velocitat...... no em preocupa, ja ens trobarem a la pujada.

16,5 Kms i comencem a pujar, ho fem per la roca del Tormo. Pujada mantinguda i llarga, hem baixat durant 9 Kms i ara en toca pujar 4,5. Poc a poc, agafo el meu ritme i vaig fent.
A la segona rampa veig a Verdi a pocs metres i noto que lentament li guanyo terreny. L'agafo a la meitat de la pujada més o menys i passem informe sobre qui teníem darrera i qui a davant, jo a la caiguda no sé qui m'havia passat i qui no solament vaig poder veure i parlar amb Edgar que també l'havien tirat a la curva anterior a la meva caiguda. Pel que es veia del club no m'havia passat ningú, solament portava a Josep Mateu a davant però no em plantejo agafar-lo, sé que el seu ritme es millor que el meu.

Acabem la pujada i tornem a baixar per senda, aquest cop una mica més tècnica i aconsegueixo ficar-mi sense portar a ningú que em pogués fer anar lent. Gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas!!!! fins que arribo a un grup de 2 bikers que em frenen una mica. I tornem a pujar una mica més, per pista que es fa ràpida. Arribem a dalt amb 24 Kms i toca baixar una mica més per pista, senda i pista de nou per arribar a les faixetes de Farrera.

Aquesta pujada és curta però em té les cames vençudes, es tracta d'un seguit de repetxets de cor de colom que em treuen de punt. Aquí és quan veig a Josep per primer cop en tota la cursa, com que la pujada va fent ziga-zagues puc veure'l 30 o 40 metres més amunt. Ell també em veu i m'anima. Forço una mica el ritme perquè sé que quan arribem a dalt ens toca baixar per pista fins arribar al Malacate i podré recuperar.
750 metres de baixada per pista ampla fins arribar a l'entrada del Malacate, a Mateu no l'he vist en tot el tram però a l'entrar a la trialera ja el diviso, porto 2 corredors més entre ell i jo, un baixa bé i l'altre no, per tant intentaré avançar-lo abans d'arribar a la part més complicada.
L'estat de la trialera és inmillorable, ha estat el cop que s'ha baixat millor. Josep i el ciclista poc destre que he dit abans em deixen passar just abans del tram més tècnic i jo vaig baixant portant un grupet de 4 corredors més a davant.

Quan arribem a baix al riu portem 30 Kms, ara toca planejar una mica i el tram més dur. Josep m'agafa abans de començar la pujada i ja hem fet la resta del camí junts, anar patint i animant-nos un a l'altre contínuament.

Comencem la pujada de l'embarcadero, aquesta la tinc apamada i sé que el 1r Km és el més dur i que val més guardar-te. Fem el que toca però, tot i això, se m'enrrampen els isquiotibials de la cama esquerra. Li dic a Josep que tiri,que jo ja arribaré. Miro de canviar una mica la forma de pedalar, vec aigua amb electròlits i...... en poca estona ja torno a estar bé. A Josep el segueixo portant a prop i l'agafo abans de començar la senda de baixada que dona a la pujada final per Valldolcets.
La pujada la començàvem amb 32 Kms i al km 34,5 està la senda, és la última baixada abans de fer els 7,5 últims Kms que són de pujada, portadora si estàs fresc però pesada, molt pesada, quan ja vas cansat.




Al final arribàvem a Almatret de nou amb 45 Kms i 1300 metres de desnivell amb 2 hores i 49 minuts. El primer classificat ho ha fet en 2 hores 7 minuts.

A dinar a Santos amb els DPN, que hem pedalat, i les dones per acabar d'arrodonir el dia. I per la nit a revisar els desperfectes corporals.




Diumenge 10 a Seròs Gaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaas.

Salut!


2 comentaris:

  1. deleito disfruto i com no t'envejo kunyat

    ets un crack cada lectura que fai em fas estar dins com si pedales i mira que saps com m'agrada pedalar i sufrir veient el teu puto cul, i prou maldecaps tinc aquells dies.

    va crack diumenge juguem en terreno megaconegut ojo la pedra de l'entrada desaigue jjiii

    ResponElimina
  2. La veritat és que vaig tenir sort que la bici no em fallés i més desprès de la caiguda, durant tot el camí vam anar veient gent amb canvis i cadenes trencades o que havien caigut i no havien pogut continuar. Creuem els dits.

    La setmana que ve a casa, a veure com es portarà el temps. Ara el terreny està inmillorable, t'ho puc assegurar.

    I, evidentment, merci pels ànims.

    ResponElimina