dimarts, 14 de maig de 2013

Cardats, amb fang i xops....... això és BTT.



En un principi volia titular la crònica " El retorn del jedi" perquè feia molt de temps que no pedalava amb Isaac bé, de fet feia molt de temps que Isaac no pedalava, però desprès del matí que hem tingut he decidit de canviar-lo.

La ruta estava escollida per l'ocasió: 20 Kms en uns 300 metres de desnivell per poder fer-los en dues hores, era el marge que Molina ens havia donat per poder pedalar sense mullar-nos.

A les 9:10 sortíem del poliesportiu en direcció al CAP per ciclar per les hortes i donar al pont vell del riu. A partir d'aquí havíem de pujar per alguna costa. Ahir vaig planejar de fer-ho per la primera pujada que hi ha quan et dirigeixes direcció a Aitona perquè està asfaltada i té poca dificultat, si ho haguéssim fet per la del SEBASA no ens hauria anat tant bé la pujada.

Planegem una mica i anem a fer la senda que ens havia de deixar a pocs metres de les planes del Teixidó, però al intentar agafar el segon tram de senda una paret de cards ens han impedit el camí ( les pluges abundoses de part de l'hivern i tot el que portem de primavera han canviat el panorama de senders). La solució ha estat fàcil i obvia..... pujar per la vora del corral del Penyo. El camí ens portava al mateix lloc que ho feia el sender i a partir d'allí hem seguit amb la ruta plantejada.

Trenquem per la vora del magatzem del Teixidó per anar a buscar la trialera del Bovalar, era la part del recorregut que més por em feia perquè no sabia si Isaac encara conservava una mica de la tècnica de baixar trialeres.
Primer començo jo amb la intenció de parar per tirar-li alguna foto, a més així podria veure com es desempallegava ( el primer troç és el més recte i més complicat i Isaac encara no havia tingut temps de practicar). M'alegro al veure que no ho fa malament ( desprès m'ha confessat que si no arribo a estar amb la càmera hagués baixat a peu). La resta del sender és molt entretingut però sense tanta dificultat i al final es fa curt.

I, com que una baixada implica una altra pujada, comencem a remuntar per camí fins arribar a la carretera de Seròs a Maials. L'agafem solament uns 300 metres per desviar-nos pel primer camí a mà esquerra que ens havia de portar, desprès d'una mica de pla i una baixada per camí amb la conseqüent pujada, a la senda de baixada més llarga i més divertida del dia, la que ens portaria al camí del riu per enfilar-nos un altre cop cap a casa acomplint sense problemes amb el temps marcat.
Encara no eren les 10:00 del matí i ja es començava a escapar alguna gota, però poca cosa. Decidim seguir amb el pla inicial, la última senda no ens la podíem saltar, i el temps s'aguantava plovent poc.
Arribem a l'inici de la baixada. Foto de rigor i comencem alhora que la pluja augmenta i comença a empapar els mallots. De moment segueix sense ser problema, més problema són els cards que ens tornen a impedir el pas i ens fan recular per agafar una variant menys divertida però més neta.
Anem baixant i les rodes es comencen a plenar de fang massa ràpid per la pluja que ens ha caigut a sobre, alguna cosa estranya ha passat.
Seguim fent la senda però al arribar a la pedrera del Picado desestimem fer la part baixa perquè estarà pitjor que el que havíem fet fins aleshores i ja portàvem les bicis, la roba i les cames molt brutes.
Al final hem hagut de seguir per camí, havent d'anar amb compte amb el canvi i ficant-nos empapats de dalt a baix.

No hem pogut fer el final feliç de la ruta però el que no es pot dir és que no hem fet pura BTT.

EI! I el brotha ha aguantat bé.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada