dissabte, 11 de maig de 2013

La pedra filosofal o la filosofia de la pedra.



Suposo que les companyies marquen bastant la dinàmica d'una sortida, ja sigui amb Btt, corrent, amb barca o cavall. Avui he sortit amb Calú que ahir va anar a una xarrada sobre els electroestimuladors Compex, JX que normalment sembla callat però que el pedal de la bici li fa un efecte semblant al que feien les maniveles de les gramoles, i Aleix del qual no faré cap comentari..... llicenciat en filosofia?. Per tant a mi em tocava fer el paper del mussol: mirar, callar i escoltar.

La ruta sortia de Torrent per dirigir-nos a Mequinensa a fer la senda que vam fer a la primera pujada de la setmana passada, aquest cop de baixada, i desprès de remuntar una mica repetir la última trialera que ens va deixar molt bon sabor de boca a tots.

Solament arribar a Torrent i descarregar les bicis comencen els protocols de cremes solars, comparacions sobre la roba que porta cadascú - així tindràs fred que fa visqueta- pensa que comencem pujant i et sobrarà tot- etc. Però el temps no està per demorar-nos gaire i aviat belluguem.

L'inici ha estat per carretera, gairebé 4 kms fins que hem trobat el camí-pista que ens havia de deixar a dalt de les planes. He començat ficant-me davant per marcar el ritme i no deixar que la bateria de dissertacions, preguntes, anècdotes i afirmacions aflorés solament arrencar les bicis.

Quan hem arribat a la pujada i els ritmes han baixat, com era de preveure, ha sorgit el primer tema...... Els electroestimuladors Compex, formes d'utilitzar-los per estirar millor, que si no fa falta estirar, que si solament serveixen per relaxar, i un llarg etcétera més de temes. Per sort qui havia de fer les explicacions era Calú i mentre pujàvem no estava gaire per històries.
Desprès de la primera ve la segona i, sense haver acabat de fer la primera pujada, hem tocat el tema de les rodes de 29" aprofitant que JX en portava una que li han deixat. La temàtica ha estat la típica que rodeja a aquestes bicis: per rodar van molt millor però a les pujades ho notes, si tens cames per vellugar-les no hi ha comparació, el millor són les de 27,5 que és un terme mig i pugen bé, roden bé i baixen bé,etc... Amb la sort que dins d'aquesta exposició teníem material per provar les teories.

D'aquesta manera, gairebé sense adonar-nos-en hem fet els 5 Kms de pujada i 325 metres de desnivell que havíem de fer per arribar a les planes. Quan hem estat dalt he mirat de tornar a ficar-me davant per anar per feina i deixar els temes pendents per la següent pujada, amb el handicap que, per variar, no sabia on anava.
Rodant a bon ritme hem arribat a la primera senda de baixada del matí, abans però hem decidit parar a menjar alguna cosa per preparar la pujada que havíem de fer inmediatament desprès.

Baixem per la senda que havíem pujat la setmana anterior, l'esperava amb dents llargues perquè, mentre la pujava fa 7 dies, solament pensava en lo divertida que deuria ser de baixada. Doncs...... decepció, pensava que seria més ratolinera o que és podria baixar més ràpid. No tenia viratges tancats i amb peralts i les zones rectes tenien molta pedra solta ( suposo que pujant no et molesten tant) i impedien poder treure totalment l'ancora per por a una mala traçada o un cop al quadre i/o al sec de la cama.
Com ja he dit inmediatament desprès d'aquesta baixada hem hagut de tornar a pujar. Rampes dures i amb el terreny pedrós i de tracció baixa. Solament li faltava algun regall important per tenir tots els ingredients d'una pujada realment complicada. Decideixo anar al meu ritme que és com millor sortejo els obstacles i veig que em funciona. JX arriba a dalt darrera meu i desprès ho fan Aleix i Calú. Per la distància que es porten i les cares que fan no crec que m'hagi perdut cap conversa d'interés aquest cop.

La meva sorpresa ha estat que, solament coronar la pujada anterior, ja teníem davant la trialera de baixada que era el plat principal del dia. Hem anat baixant, cadascú a la seva manera i sense dir gran cosa, els sentits estaven ficats tots en els viratges i els escalons del sender.
Tots hem arribat baix en bon estat, cadascú traçant les dificultats a la seva manera i baixant a la velocitat que trobàvem convenient.

I..... tornem a pujar. Si la baixada que acabàvem de fer era el plat fort, ara tocaven les postres. Si la baixada anterior era de 3.300 metres, la pujada actual era de 3.700 per fer els 305 metres de desnivell igualment. Això sí, tota la pujada esta asfaltada.
Les converses han estat 0 durant els 37 minuts que ens ha costat l'ascensió, aquest cop per la dificultat física, no per la tècnica.

Ara sí, tot i els 15 kms que encara ens quedaven per recórrer, podíem dir que la ruta ja estava acabada i comencem a planejar de nou desfent tot el camí que havíem fet a la anada, fixant-nos més amb els camps i els relleus del que ho havíem fet a la anada i donant peu a més temes de conversa.
No recordo cap dels fils conductors de totes les paraules que hem anat soltant durant la tornada, exceptuant la reflexió d'Aleix sobre la comparació dels camps pedregosos d'aquelles planes amb les pedres que té, o tenia, el seu sogre en un terreny al terme de Mequinensa i, un dels millors punts del matí, la teoria que se n'ha arribat a desprendre de la dissertació anterior........ La teoria del Pedro i la Pedra. No tinc temps suficient per explicar-vos en que consisteix aquesta teoria, però si algun dia trobeu a Aleix ( és el que porta una Occam igual que jo) demaneu-li que us la expliqui.

Quan ja gairebé teníem refeta la madeixa de fil, és a dir, quan ja gairebé havíem refet en sentit contrari tota la ruta d'anada i érem a la carretera, Calú ens ha fet variar el recorregut per tornar per la banqueta del canal i no xafar l'asfalt fins arribar a Torrent, on ens esperava la motxilla gris del cunyat amb una cerveseta fresca per acabar el matí.

Ruta de 38 Kms fent gairebé 900 metres de desnivell. Un matí per xalar.

Salut!

3 comentaris:

  1. Ruta completa i crònica completa sí senyor! I posats a filosofar, buscar el quadre de C. D. Friedrich, anomenat El caminant o El viatger i compara'l amb la foto en què mires el barranc recolzat a ala bicicleta.

    ResponElimina
  2. Fet, té el seu paregut. Hauria de canviar la bici per un bastó i tornar a fer-ho un dia de boira i seria clavat.

    ResponElimina
  3. hiepppppppppppppppppa

    està clar que lo LICENCIADO mos va donar una classe magistral i de gratix

    altrament,com diu aquell volem una valoració de pros i contres de dia de TESTER DE MATERIAL per quant un informe.


    i semblava que allo de pujar ris ras i cap a casa no seria res, la pròxima a fer si passem de mil

    ResponElimina