dimarts, 16 d’abril de 2013

Aguantant mitges distàncies.

El dia que tenia previst per al running era dilluns enlloc de dimarts però, ja que ahir no hi vaig anar perquè encara em feien mal les bombolles dels peus de la caminada de diumenge, finalment hi he anat avui.

Aprofitant que els dimarts tinc bastant temps per poder disposar he aprofitat i m'he proposat tornat a aguantar, o mirar d'aguantar, 90 minuts. Fa uns mesos aquest temps l'aguantava sense problemes però ara no ho tenia gens clar.

El recorregut ha estat pla, aguantant una hora i mitja ja en tenia prou solament hagués faltat ficar-hi altura, anant fins a la corba de la Cova del Pare Palau d'Aitona i desprès fins al Km 16,5 de la carretera de la Granja d'Escarp.

Puc dir que durant aquest recorregut he tingut molt clares les tres fases que solen esdevenir durant una cursa:

1. fins al Km 3 més o menys (15 minuts) la sensació de cansament, no et trobes malament però no acabes d'anar fi.

2. des del Km 4 fins al 10-11 ( min 20 al 50-55), que és la distància que solia fer aquests dies, m'he trobat molt bé, bones sensacions, ganes de forçar el ritme perquè les cames anaven soles, etc...

3. A partir del Km 15-16 ( min 75-80) cansament, una mica de dolor sobretot articular i ganes d'acabar.

Sé que si puc anar repetint aquesta durada de cursa un parell de cops al mes no tardaré en portar-la bé. Al cap i a la fi avui tampoc m'he trobat tan malament falta que les articulacions es tornin a ficar fortes per aguantar tanta estona d'impactes, però he pogut mantenir el ritme que volia durant tota l'estona i aguantar forçant els últims 3 quilòmetres.

He fet 18.300 metres en 90 minuts 20 segons, 156 bpm de mitjana i 1139 Kcal consumides.


Al arribar a casa me n'he assabentat de la mala noticia del dia, l'atemptat a la marató de Bòston.
Quan penses que aquestes bestieses trastornen la vida de famílies senceres en qüestió de segons..... No hi ha càstig suficient per aquestes barbaritats.



Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada