diumenge, 21 d’abril de 2013

Som 2/3 de salvatges.




Els rituals sempre són els rituals. Encara que el caire o la forma que tenia intenció d'emprendre la ruta dels salvatges de Benabarre d'avui era totalment tranquil, el repàs de la bici, la forma de fer la bossa, l'esmorçar, els nervis i el mal dormir han estat els de sempre. L'únic que m'he estalviat han estat el consum de les substàncies "dopants".

La marxa començava a les 9:30, una mica massa tard pel meu gust, des del poliesportiu de Benabarre. Amb JX havíem quedat per marxar sobre les 7:30 i a les 8:45 ja érem aparcats a lloc.

Ens trobem amb Xavi "sioux", que venia amb un company seu de Soses, i anem tots 4 a formalitzar les inscripcions. Aquí et donen l'obsequi abans de començar. A més està bé perquè tens un tiket per esmorzar i un altre per dinar dins del preu de la inscripció.
Mentre estàvem fent cua per recollir els dorsals han arribat els altres 4 participants de Seròs: Escaleta, els dos Places i Ramonet. Hem fet les salutacions pertinents, JX més que ningú....... crec que si no l'hagués anat estirant cada cop encara hi seríem ara sense haver fet la ruta, i a preparat-nos i vestir-nos de romà.

Al arribar a la zona de sortida ja he vist que la cosa no començaria gaire bé, estàvem gairebé al darrera del tot. Des del davant Escaleta i la banda ens han fet senyes per que anéssim amb ells però hi havia molta gent i hem decidit quedar-nos on érem.

A les 9:35, desprès de fer 1 minut de silenci per la mort d'una col·laboradora del club, ha començat la marxa baixant pels carrers del poble, desprès una mica de puja baixa per camins per deixar pas, tot seguit, a la pujadeta de 7 kms que et deixava al punt més alt de la marxa havent fet solament 9 Kms.
Tot aquest tram ha estat per camí amb molta pedra solta, les més de 500 persones que estàvem apuntats fèiem que fos difícil de poder anar guanyant posicions perquè els manillars gairebé es tocaven. Miraves d'avançar quan veies lloc però era un no acabar mai més.
Bastant abans d'arribar a dalt de la pujada ja he pogut divisar a Sergi, Víctor, Ramonet i Escaleta, suposo que els ha passat el mateix que a nosaltres i s'han quedat estancats dins del batibull de gent.

Si la pujada ha estat atrancada però sense parar gens, la baixada ha estat un boç continu. Tan bon punt hem començat la senda s'ha començat a fer taps de gent que no deixaven gaudir de la immensitat d'una senda de més de 6 Kms molt divertida, gens tècnica no hi havia cap escaló. Aquí les sendes - trialeres són caminois serpentejants amb algun puja baixa i canvi d'altura sobtat que, si vas a la velocitat que toca, no tens problema en sortejar sense problemes.
A la meitat de la baixada, més o menys, hi havia el primer avituallament i desprès agafaves una mica de camí per enllaçar amb la continuació. JX ha dit de no parar per mirar de no trobar tant tap al següent tram i a semblat que donés resultat. Hem començat sendejant per un pas més ampli que l'anterior que ens ha permès d'abançar algun que altre biker, entre ells el trio de la muerte ( Sergi, Ramonet i Escaleta, Víctor feia la mitja i s'havia anat quedant durant la pujada). Desprès ens hem anat trobant durant tota la baixada cada cop que anàvem trobant un paron de gent.
Entre tot això la gent s'ha anat estirant i cada cop les parades eren menys seguides i podies començar a fruir de la senda.

En acabar la baixada seguies pedalant per la llera d'un riu sec que es feia pesada pel continu patinar de la roda amb les pedres rodones típiques de les rieres. Es separava la ruta curta de la mitja i la llarga, nosaltres en direcció a la llarga.
Ens hem mullat els peus un parell de cops que hem trobat aigua i hem anat seguint. A partir d'aquí ens hem ajuntat amb Sergi, Ramonet i Escaleta i hem anat fent el trenet els 5 portant un ritme bo durant tot el fals pla de pujada, fins que hem tornat a trobar pujada forta i he fet una apretada per provar les cames fins arribar al segon avituallament on sí que hem parat.


Avituallament ben assortit: fruits secs, fruites, barretes energètiques, aigua, begudes isotòniques, etc.... hem fet una mica de parada i fonda fins que hem tornat a estar els 5 junts i desprès, JX i jo, hem arrencat primer que els altres per mirar d'aprofitat que tothom ( no els altres de Seròs sinó tota la gent que anava arribant) es quedava a repostar i així no trobar tap....... tornava a començar la baixada.  Desprès m'he assabentat que just marxar nosaltres ha arribat el "Sioux" a l'avituallament, si ho hagués sabut m'hagués esperat una mica per fer-li una foto que avui el repòrter t'ha abandonat.

Inici de baixada per camí, anàvem a tot gas, agafant les corbes traient el peu, fent marxar la roda de darrera per encarar-te millor a la recta següent,..... desfogant-nos per haver portat el torcedor tibant de les comissures de la boca durant gairebé tota la baixada anterior.
Aquest cop, tot i agafar algun que altre ciclista poc destre que et feia baixar ritme, hem pogut soltar adrenalina.

Quan hem arribat a baix rodàvem sobre el km 31 amb 2 hores i 15 minuts des de la sortida. Per assegurar-me que els dos anàvem amb les mateixes condicions li he comentat al cunyao què volia fer, si seguir amb la llarga o encaminar-nos a fer la ruta mitja. Ell, que sempre ha estat conservador i que (per contra de mi que desprès de la Xallenge estic en bon moment de forma) des d'un mes abans de la Xallenge fins un més desprès no toca la bici, ha cregut convenient acabar fent la ruta mitja i així ho hem fet.
Escaleta, Sergi i Ramonet han seguit cap a la llarga i nosaltres, coincidint amb l'enllaç de la llarga just quan arribaven els primers corredors ( Èric Díaz, Pedrosa, Mercè Petit,...), hem trencat a fer la ruta mitjana.

Com si el fet de decidir acabar abans la sortida li peses a les cames, JX, a partir del moment d'agafar la bifurcació que ens portava a fer la ruta mitja s'ha desinflat i ha baixat el ritme estrepitosament fins al final.
Aquesta sensació la conec per haver-me passat més de dos cops i sé que quan el gas està low qualsevol costeta es fa inacabable. Així que hem anat fent asserrin asserran sortejant les pujades com podíem i aprofitant les poques sendes de baixada que ens quedaven perquè, aquest cop sí, no teníem a ningú a davant.

Per acabar hem arribat a l'arc de meta juntament amb Víctor havent fet tot el recorregut amb 3 hores justes.

Allí ens hem tornat a trobar amb més coneguts, més salutacions, ha arribat el "Sioux" amb mitja horeta més que nosaltres i hem enfilat cap a casa desprès d'una bona dutxa.

El matí rodó l'ha acabat de llimar el dinar a base de caragols, faves i conill amb allioli que m'esperava a casa del Valentó..... DE BANDERA.

Salut!

1 comentari:

  1. Veig que vau xalar d'allò més. Ah, felicitats al nou flamant president del CC Seròs

    ResponElimina