diumenge, 22 de desembre de 2013

Plantada del Pessebre.

Els 7 magnífics de Montmaneuillo.
Des del Club Ciclista Seròs mirem d'anar buscant actes per congregar un bon nombre de socis i així mirar de fer pinya i crear més vincle. La darrera parida ha estat anar a ficar un pessebre, Betlem, naixement, o dieu-li com vulgueu, a una zona de les que solem passar amb BTT pel nostre territori. La primera zona escollida ha estat Montmaneuillo.

A partir d'aquí es van enviar correus i es va fer servir el boca orella per difondre i poder estar un bon nombre de ciclistes. Al final solament hem estat 7 els agosarats a sortir en un dia magnífic de sol, també de fred, que ens ha deixat imatges tan bones com les que teniu a continuació.

L'horari de sortida era el de sempre, les 8:30, del lloc habitual, el portal. Avui, per culpa meva, hem sortit 10 minuts més tard.
Enfilant cap al pont vell del riu, per arribar a ficar les figuretes més o menys havent pedalat una horeta, hem començat pujant per la costa de la Vall de Mora i seguit en direcció al mas de Maneta. En el territori on estem tenim la particularitat que sempre ens toca començar pujant.

Com si ho tinguéssim parlat d'abans de començar la ruta, ningú ha gosat encendre cap xispa per veure com responien els altres, cosa estranya tenint en compte els 7 "rostros" que pedalàvem junts.

Gairebé amb puntualitat anglesa, 65 minuts i 14,5 Kms, desprès d'haver iniciat la ruta ens hem plantat al peu de Montmaneuillo i hem començat a buscar el lloc més adient on col·locar el motiu de la sortida d'avui.
Fent puesto
No ens ha costat gens trobar un forat fet sota una pedra que ens anava perfecte per fer la funció que buscàvem.
Un cop deixat l'objecte al seu lloc i fetes les fotos de rigor ens hem disposat a gaudir del segon motiu de la sortida, una bona torronada amenitzada amb moscatell i ratafia "Monestir d'Avinganya".
Encara que érem pocs pedalant hem tingut prou "saque" per acabar-nos una barra de xocolata amb arròs i una altra de Jijona, a part de mig litre de Moscatell i uns 250 ml de ratafia. L'alegria de les primeres pedalades desprès de la parada n'han estat testimoni.
L'Isostatell i la sportafia

Amb el terreny humit i fangós, tot i el bon temps dels darrers dies, hem decidit d'anar a agafar la pista de les mines i fer una ruta per camí.
Tan bon punt hem tornat a agafar les muntures l'alegria, no sé si derivada de la parada, ja s'ha fet palesa. I al tocar la pista s'ha acabat de desfermar amb un continu de trenets que han començat a ficar les cames i la gent a lloc.

Poc a poc, per dir-ho d'alguna manera, hem anat baixant fins arribar al pantà. Desprès hem planejat, amb
calma per fi, per entre la boira ( sembla estrany, quan la tenim a casa anem a buscar el sol i quan tenim sol anem a buscar la boira) fins donar a la segona pujada forta del dia. Un tram de 2 Kms que puja fort, amb pendents del 14 i 15%, començant amb asfalt i acabant amb camí i que no para de pujar fins haver recorregut 10 Kms en total.

Les cames ja començaven a estar tocades però encara ens quedaven 12 Kms més on sorgirien els atacs per acabar d'esquarterar al bestiar tocat.

Tornem a donar al refugi per baixar per la senda del darrera, no pot ser que agafem la de rodes gordes i rodem tota l'estona per camí, i enfilar ja drets fins a casa. Durant aquest tram encara hi han hagut un parell d'estocades més, la 1a poc desprès de creuar la pista de la Granja a Maials i la darrera........ al lloc de sempre, al cami del riu.
Al encarar-nos cap al pont tots esperàvem quí seria el primer en saltar per poder enganxar-nos darrera i mirar de rostir les cames per arribar encapçalant el grup al pont, però avui ningú feia el pas........ ningú...... fins que Javier ha dit- bueno, m'avio que tinc pressa-  i ha augmentat el ritme amb una mica més de ganes del que hem cregut normal. Per a què dir res més. No s'han sentit els canvis perquè tots anàvem amb la pólvora ficada però el cruixir de pedaliers ha fet notar l'estress, que en poc temps, se li ha aplicat a les bieles.
Aguanto la primera escomesa arribant a Javier sense problemes però Mateu passa pel costat ample amb bon ritme i ja no puc demarrar amb prou força per agafar-lo, ni a ell ni a Pere......... un altre cop tenim Cavall Guanyador.

El tram final és de relax i de punyalades verbals, sanes tot sigue dit, enmig d'algun que altre toll d'oli.

Bona sortida que, havent de ser de 40 Kms s'ha convertit en 50 Kms i  850 metres de desnivell.

Ara em toquen uns dies de descans per preparar l'alifara del dia de nadal, recuperar les cames, mirar de no guanyar pes i tornar-hi amb més ganes i més hores.

Salut!



1 comentari:

  1. ke bona era la mistela frresqueta?' iniciativa amb ganes de continuar si sinyor

    ResponElimina