diumenge, 29 de desembre de 2013

Si vas amb llebres val més no ser solament conill.

Desprès de divendres vaig deixar passar dissabte descansant amb la intenció de poder rodar bé novament diumenge.

La quedada la vaig fer amb Jordi i Josep Mateu, dos rodadors dels que em fan treure la carbonilla cada cop que coincidim. I últimament això passa sovint.

Els darrers dies el temps ha estat una mica boig, plovent i bufant aire dia sí i dia també, però la poca pluja i el sol que la seguia feien preveure que el terreny estaria igual o millor que divendres. Per això hem decidit de provar sort anant cap a Montmaneu.

El Cejo estava refredat i això el deixava lleugerament endarrerit al principi, Jordi estava realment fi i aviat ha deixat notar que avui valia més no ficar-lo a prova.

Sense haver-nos de dir res hi ha hagut una treva que, tot i portar un ritme bo tota l'estona, impedia provar a fer escapades.

L'inici del recorregut, com sempre que et dirigeixes de Seròs a Montmaneu, és de pujada i per tant el ritme no ha estat molt alegre. També s'ha de tenir en compte que la gràcia de sortir acompanyat és que puguis anar parlant amb els altres ciclistes.


Quan portàvem 18 Km i 63 minuts de ruta hem parat a menjar una mica, sense demorar-nos gaire hem continuat pedalant.
Aquesta parada li ha anat bé a Josep per tornar-se a ficar a lloc i deixar-me a mi com a rival més dèbil.  Com que no tenia intenció de deixar evident la meva pitjor forma física he hagut de portar als dos companys de travessa al meu terreny.
Hem anat a buscar sendes de baixada, no sense ficar-nos a prova un parell de cops abans pujant per cors de colom tècnics que ens han fet ficar ben bé sobre la bici per no haver de ficar peu a terra.
Per fi, amb les cames toves comencem a baixar per trialera. Per fi em notava en un terreny on era més fort que els altres.

Un cor de colom tècnic, una petita baixada per senda, un altre cor de colom encara més llarg que el primer però més suau, baixem per camí estret i, desprès d'una petita pujada ens trobem al puja baixa típic de Xallenge: la S de baixada, la Cabra de pujada, el Boc de baixada i remuntem l'espessa balaguera fins a dalt de Montmaneu. Ja teníem tot el difícil fet, ara sol calia deixar-nos anar per més senda fins arribar al camí que ens portaria fins a casa.
No cal dir que al final ens hem vist obligats a fer un parell de demarratges per mirar de demostrar, almenys jo, que encara que sóc el més lent dels 3....... val més no donar peix a un conill.

48 Kms i 1000 metres de desnivell per passar 3 hores 20 minuts en molt bona companyia.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada