Una anada ràpida, una tornada....... volant.

Hi ha setmanes que esperes poder fer una bona sortida amb bici i desprès resulta que s'embolica el tema i acabes marcant els 7 dies en blanc. N'hi ha d'altres, com ha estat aquesta, que ja dones per perdut el fi de setmana  i al final s'alinien el sol, la lluna i la terra i en resulta una sortida "maca, maca, maca".

Dissabte a última hora em veig enviant watsaps als contactes beteterils perquè ja havia dit que no pedalaria i al final puc sortir el diumenge pel matí, JX no surt perquè està a esquiar, Aleix tampoc perquè s'ha rebentat fent hores extra com a carretiller dels anys 30, Bolado encara està en ratxa i no pedala i el Sioux..... crec que el Sioux estava liat en no sé què.
El resultat és una quedada amb Jordi i el Cejo per mirar de trobar el sol que fa dies que no apareix per Seròs.

L'hora de sortida era a les 8:30 des del rentador però Josep, que s'ha degut quedar el rellotge vell de Calú, arriba a voltes de 3/4 de nou.

Ens saludem ràpidament i comencem a pedalar perquè el matí es presenta llarg i no estem per perdre temps si volem tornar a ser a casa a una hora raonable.

Hem d'anar fins a Llardecans, no sabem si agafant sendes o no dependrà de com estigui el terreny, i la velocitat ha de ser constant per no arribar a l'hora de berenar a casa.

Comencem en 15 minuts de retràs i havent de fer un parell de parades tècniques per problema d'un plat que no engranava bé......... meeeeeec!!! mal començament.

Agafem pista pistera cascabelera i marquem bon ritme tot i anar amb tendència ascendent tota l'estona. Els més de 17,5 Km/h de mitjana fan que la boira gebradora no ens acabi de penetrar al cos, però els dits del peu encara segueixen sense tenir tacte quan portem 1 hora de recorregut.

Més pista i més bon ritme, anem portant conversa però a estones sembla que pedalis sol, tots esperem a veure qui és el primer que diu d'afluixar el ritme per poder agafar una mica d'aire.

Amb aquesta dinàmica transcorren els 20,5 Kms que ens separen de Llardecans, passant per una petita trialera que ens fa desviar un pel del camí ( i on tinc la primera caiguda per culpa de les ditxoses cales amb els correctors de pisada), en el tram final, que és de pujada, ja comencen les mostres d'estat físic. Hem fet el recorregut en una hora i quart, això ens dóna una mitjana de 16,5 Km/h.


Però el sol encara no s'havia deixat veure, l'esperança era que feia una estona que es veia un augment de gebre a les vores del camí i això senyala cua de boira.
Seguim pujant una mica més en direcció a la Granadella i, 5 Kms més enllà del poble de Llardecans, fem parada per deixar-nos escalfar per un sol espantadís que cada cop va agafant més coratge.

Reconstituits de nou desprès de fer el llangardaix i menjar i beure una mica ( vaig haver de desgelar el tap del bidó d'aigua per poder obrir-lo) vam seguir pedalant deixant-nos veure pel sol fins arribar a la Granadella.
Vam fer un bocí del recorregut de la marxa de l'oli del 2011, que va ser l'any que hi vaig anar amb Pat. I també ens vam trobar amb més ciclistes.
Un, l'home de la cosina del Cejo crec, ens va acompanyar fins a Torrebesses. Els altres 4, que vam trobar més endavant, van seguir amb el seu recorregut que anava en sentit contrari al nostre.

Ja som a la Granadella, 32,5 Kms i 2 hores 12 minuts desde la sortida de Seròs, 2 hores justes si traiem el temps de fotos i de parada a prendre el sol. Això ens situa a les 11:00 hores a, més o menys, la meitat del recorregut......... NO ANEM BÉ.
La frase de - Cejo, a les 12:00 hauríem de ser a casa..... com ho veus?- és va repetint cada 5 minuts. Però la resposta no és gaire tranquilitzadora.

D'anada hem anat fent petar la xerrada, de tornada ens fiquem en mode pinyó fixe i deixem les converses en un segon pla. El biker que ens ha acompanyat fins a Torrebesses, a part de veure'm caure un altre cop en una pujada on m'ha sortit la cadena, s'ha ficat les mans al cap al veure com li fotíem la planificació de l'entrenament enlaire - Ostia, això ho heu de deixar per a la meitat de la temporada no per ara!!!!!. Però quan tens tard no hi ha temporades que valguin.

Ens tornem a clavar dins la boira un altre cop, la tendència del terreny, ara, és de baixada i això ajuda a portar ritmes alts amb menys esforç......... resultat....... fred a collons i els peus gelats. Però el ritme no baixa.
Agafem una senda-trialera molt guapa que ens baixa la mitjana, però desprès tornem a la pista pistera cascabelera i Gaaaaaaaas.

Els kilòmetres van passant ràpids però el temps sembla que encara corri més, a les 12:00 impossible ser a casa, a veure si hi arribem abans de les 12:30? El que d'anada, fent pujada, ens ha costat 132 minuts, de tornada, fent baixada, ens n'hauria de costar 90.

Els últims repetxets abans d'arribar a la carretera de Maials acaben amb les reserves d'energia que encara queden, al que li queden.
Finalment, fent el trenet, ens plantem a Seròs amb 3 hores i 49 minuts totals ( eren les 12:35). Els 34 Kms de tornada els hem fet en 97 minuts. No està malament...... 21 Km/h.

La ruta total ha estat de 66,5 Kms fent 1000 metres de desnivell positiu.

No cal dir que hem, o almenys he, arribat a casa amb les cames tobetes tobetes. Els peus gelats, que m'he hagut de dutxar en tres cops perquè em feien mal els peus al tocar l'aigua tèbia. Però amb ganes de repetir una estovada com aquesta.

Salut!