diumenge, 1 de desembre de 2013

Sortida per fer-nos gana pel dinar.




S'acaba l'any i moltes empreses, entitats i associacions fan una menjada de final de temporada. El C.C. Seròs ja fa temps que fem un dinar i aquests diumenge 1 de desembre havia estat l'escollit per fer-ho.

40 Socis i simpatitzants ens hem ajuntat al Restaurant Sant Àngel per fer una bona taulada i sobretaula. Però, abans d'asseure'ns a menjar, era necessari de fer-nos gana per emprendre la tasca amb més ganes. D'aquest fet n'ha sorgit la ruta amb BTT que hem fet aquest matí.

Ni estàvem tots els que érem ni érem tots els que estàvem. És a dir, no tots els que anàvem al dinar han pogut venir a pedalar, ni tots els que han vingut a pedalar venien desprès al dinar però........ qualsevol excusa es bona per sortir a fer esport amb bona companyia.

Enric Guardiola, Javier Muñoz, Juanjo Rodríguez, Pere Baró, Albert Castellnou, Jordi Albà, Àngel Miró, Albert Mòdol, Dani Loncà, Xavier Ferran, Pep Albà, Josep Mateu, Josep Xavier Teixidó i un servidor hem estat els 14 bikers que han iniciat la ruta des del portal de Seròs i que ens havia de tornar a portar al mateix lloc havent fet uns 50 Kms amb 1000 metres de desnivell.

Les característiques del grup eren molt diverses, des de hàbils rodadors a endureros consumats, passant per paratotvalkiperresaprofitos, encenedors de metxes, piqueros empedernits i tornoapedalardesprèsdemesos.
Per això s'havia de buscar un recorregut variat per mirar de tocar tots els aspectes del món de la bici de muntanya.

La majoria de recorregut estava pensat per fer-lo per camins i pistes amb més o menys bon ferm però amb bona amplada. Fins arribar a la nostra muntanyeta ensenya del territori...... Montmaneu, un cop allí es canviava radicalment de mentalitat i passàvem a senda i trialera per pujar, pla i baixada.

A primera hora el fred es deixava sentir però sense massa intensitat, tothom anàvem tapats ( com es pot apreciar a la foto) però tal com ha anat passant el matí la temperatura s'ha fet més agradable.

Iniciem el recorregut a les 8:15, 15 minuts desprès de l'hora convinguda, pel camí de l'horta i del Ram. La gent tenia ganes de bici i de fer-se pujar la temperatura, tot i anar parlant entre nosaltres el ritme no ha estat tan baix com altres cops.

Com sempre la primera prova de foc és la costa que dóna al ranxo del Picado. Aquí els encenedors de metxes i els piqueros ja s'han començat a deixar veure, la sortida prometia.

Portàvem 15 minuts i solament 4 Kms recorreguts, ens en faltaven molts encara per pista pujant tota l'estona. Tots sabíem que si hi havia algun lloc on feies una mica de baixada desprès ho pagaries amb una pujada més dura.

Durant bona part del tram que hem fet fins arribar a creuar la C-45 els pisteros han anat marcant el ritme, aprofitant que tenien temps per anar rodant en el seu medi. Un cop hem arribat a Aluminsa la claredat de l'ambient ens ha obsequiat amb una vista dels Pirineus nevats, aquests és un dels plaers dels esports a l'aire lliure.

Seguim pedalant deixant la bassa Sant Miquel a l'esquerra i agafant camí, camí que cada cop s'anava estretint fins a passar a ser senda o bancal d'ametllers. Desprès un altre cop camí i pista ampla fins a tornar a creuar la C-45 a l'altura de l'entrada al camí de les mines.
En aquest punt Pep i Mòdol ens han deixat perquè ja en tenien prou de pista i volien agafar alguna "captarrera" abans d'haver d'anar a casa. Els demés hem continuat amb el pla establert i hem seguit pedalant cap al pi bicentenari de Maials.

Primera parada oficial, foto de rigor, mengem una mica, recuperem cames i reemprenem la marxa abans que el fred comenci a ficar-se dins del cos. Tan sols portem 15 Kms i uns 70 minuts gastats.

Ara la dinàmica canviaria una mica, la tendència del terreny passava de ser de pujada a ser baixada. Tot pista igualment fins arribar gairebé a l'entrada del camí de Montmaneu. Cadències més altes, desenvolupaments més grans i velocitats que no baixaven dels 20 Km/h.
Als que ens agrada tragar kms ens caïen les saliveres i ens anàvem provant a tots els punts del camí. Tot i això ningú es quedava despenjat, la sensació de velocitat esperonava tothom.

Entrem a pedalar novament per senda, ràpida i poc tècnica, i desprès de cop s'obre una esplanada sense plantar que anava picant amunt, molt més del que semblava a primer cop d'ull. Tornem a escalfar les cames, el que primer era una filera de a un per poder passar per la senda, es converteix, en pocs segons, en un ventall de gent que agafàvem una bona amplada de pla.
Però....... el terreny no estava tan atapeït com semblava i aviat se senten els canvis buscant treure ferro i cares de sorpresa perquè la muntura no avança com deuria. A sobre la pendent és més forta del que semblava, molt més forta. Si et fiques de peu t'has d'equilibrar bé per a que la roda no perdi tracció, si et mantens assegut sembla que les cames no donin prous watts....... em despenjo, no puc seguir pujant recte, he d'obrir-me de costat per agafar cadència de nou i poder arribar a dalt sense ficar el peu a terra.
Un cop tots hem passat l'esplanada el comentari és unànime - collons en la pujadeta, semblava que no era tanta. I a sobre la roda es quedava parada!.

Ara ja, encara que teníem un tram més per camí, ja arribàvem a Montmaneu i als trams més tècnics. Ara


primaria la destresa sobre l'estat físic.
Iniciem la pujada pel camí normal i abans d'haver-ne fet la meitat ens desviem a l'esquerra per tornar a fer la pujada de feia unes setmanes i que molts dels que anàvem avui encara no havien fet mai.
Era la segona tramada díficil de pujar en tan sols 2.500 metres. Cors de colom a tocar i començava a deixar-se entreveure que el tramat de la ruta a partir d'ara seria més entremaliada.

Tornem a parar per valorar els danys de la pujada i aprofitem per tornar a ingerir alguna cosa. Estem en territori de trialeres i comencem amb el Boc.

La Boc Gate, com sempre, és punt de parada per veure com baixa cadascú. Ara està en bon estat i es pot fer bé, però les bicis rígides molts cops juguen males passades i n'hi ha que s'estimen més no arriscar i baixar a peu.
La resta, que és molt ràpida vam trobar-la en mal estat degut a que havia començat a desgelar i hi havia fang a totes les obagues i les bicis es creuaven sense pensar.


 Remuntada per l'espessa balaguera i canvi de plans en arribar a dalt. Totes les sendes que havíem de fer es troben en lloc obac i és segur que les trobarem plenes de fang........ Decidim d'anar a fer la típica trialera de la Granja i acabar tornant per la vora del riu.

La trialera de la Granja, que al principi d'anar amb bici em tornava boig i mirava de fer-la cada setmana, ara feia temps que la tenia oblidada.
Està força malament, amb regalls i molta pedra solta ( sempre n'hi havia hagut, però ara està encara pitjor). És molt tècnica i als que el tema trialera no els va els hem hagut d'esperar una bona estona. Els que són més endureros han disfrutat com camells evidentment, però...... mai plou a gust de tothom.

El final del recorregut tornava a ser per pista, els purasangs començaven a treure bromera per la boca i els havíem d'anar retenint marcant un punt mínim per començar el demarratge.
Entre conyes i intents banals d'encendre metxes hem arribat a la darrera baixada, al final de la qual s'obria la veda de la destral, i els atacs no s'han fet esperar. Fins arribar al pont del riu hi ha hagut un continu de punyalades i càrters trencats que encara hem volgut allargar i tornar a sentir anant a acabar pujant la costa del CAP. No narraré el resultat final perquè no vull fer sang a la ferida oberta, però això no quedarà així.


Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada