divendres, 3 d’octubre de 2014

Com déiem ahir.





Encara que no m'he passat 5 anys a la garjola com li va passar a "Fray Luís de Leon". Al mirar les activitats que, degut a les vacances, he deixat d'entrar a aquest blog la primera frase que m'ha vingut a la ment ha estat la del títol.

Un mes sencer pot semblar molt de temps, en aquest cas a mi se m'ha passat ben ràpid. Solament al mirar endarrere i veure el que m'ha donat temps a fer me n'adono que..... - Potser sí que han estat unes vacances productives.
No m'he estat tot el mes de vacances, ja m'agradaria, però entre preparatius i feina acumulada de la tornada no ha estat fins avui que he pogut dedicar una estona a escriure algunes línies.

Recuperant el temps on el vam deixar l'últim cop, tinc unes quantes sessions per entrar i una competició de triatló:

1. Sessió de running de dilluns 25 d'agost. 55min 42" de cursa contínua i suau. 8,5 Kms.

2. Sortida Betetera amb Mòdol per anar a treure les cintes que van quedar de la caminada de diumenge 24. 2h 36min pedalant per fer 33,5 Kms.

3. Darrera sessió de running de l'estiu amb sèries màximes. 27 min 48". 4,5 Kms.

4. Dijous 28 vaig anar a provar la pujada a la Mina amb la Klein per veure què em trobaria el dia 6 de setembre. Entre l'anada i tornada a Seròs vaig fer 43,7 Kms en 1h i 33'. La pujada amb el 39-25 es va fer realment dura.

5. Dissabte em torno a ficar el banyador per no perdre tota la natació que havia fet fins aleshores. Faig una prova de 750m ( és la distància que hauré de nadar al triatló de Mequinensa) i puc nadar-ho en 14' i poc. Entre l'escalfament, la prova i la tornada a la calma encara faig 1.400m.

6. Desprès de descansar el diumenge, dilluns vaig a provar els 5.000 m. 2 Kms d'escalfament per sota de 6:00 i començo a marcar ritme. Els 1rs 1000 em surten a 4:07, els segons a 4:05, 4:04, 4:00 i els darrers, donant el tot pel tot, a 3:50. Va sortir una mitjana doncs de 4:01 amb la qual em vaig quedar satisfet esperant poder anar sobre els 4:07 a la "Mina".

7. Dimecres 3 i dijous 4 surto a rodar amb bici i corrent molt suau, amb 2 o 3 series mot curtes a velocitat màxima,per mantenir les cames. 13,5 Kms en 30' amb la bici i 4.300 m en 24' corrent.

8. TRI LA MINA.

Arriba dissabte i amb ell el triatló de Mequinensa.
A última hora decideixo fer un canvi de muntura per millorar els desenvolupaments de cara a la pujada de la Mina. Agafo la SCOTT de JX, la fico a la meva alçada i marxem JX que venia a fer de tècnic en logística, Natàlia que s'iniciava en l'esport del triatló i jo cap a Mequinensa.

Eren Quarts de dues quan arribem. La calor era molt apegalosa i intensa, donava ganes de començar a fer el tram de natació ja.
Anem a fer la recollida de dorsal i material i ens trobem amb Marc, un noi amb el que ja havia coincidit en algun duatló de muntanya i que és cunyat d'un noi de Seròs.
Passem l'estona d'espera fins a l'inici de la prova els 4 junts, fent un cafè i comentant les preocupacions de cadascú. Jo era l'únic que havia participat en algun altre triatló, tan Natàlia com Marc s'iniciaven, això em donava galons per poder donar consells per anar millor en els diferents trams de la cursa...... consells que sabia que quan em trobava corrent jo tampoc feia.

Arriba l'hora d'anar a ficar-nos a boxes, i esperar una llarga estona, sota un sol que pensava que em derritiria el casquet de bany fins a soldar-me'l al cap.

Les primeres en iniciar la competició són les noies i 5 minuts més tard ho fem nosaltres.

Abans de tirar-nos a l'aigua volaven per l'aire les tìpiques anècdotes dels peixos monstruosos i depredadors que es diu que pot haver-hi a l'embassament això, sumat a l'aigua tèrbola, ajudava a crear una mica de neguit per tirar-se a l'aigua.
La natació comença des de l'aigua i és a una volta de 750m. No sé quants participants hi ha però sortim tots alhora i fins arribar a la segona valisa és un continu de garrotades, més que en cap de les altres triatlons. Això em fa suposar que estic ben situat dins del grup, però a l'hora de sortir, tot i haver fet un temps de 14:49 del qual no estic descontent, me n'adono que tot just estic una mica per davant de la meitat del grup.

Amb una transició lenta, com sempre, salto sobre la bici i....... comença el patiment. Confiava que les cales fossin les mateixes que les meves ( perquè són look clàssiques) i no, solament puc entrar la punta de la cala al pedal. La part de darrera es queda fora i no em deixa aprofitar la pedalada del tot, però aquest és el menor dels problemes. Suposo que al saltar sobre el seient de la bici els meus 82 Kg de pes, multiplicats per l'acceleració del descens, han estat massa pel par d'apretada del mateix i la punta ha baixat considerablement. Aquest fet ha provocat una posició incòmoda durant tot el tram de bici i m'ha penalitzat moltíssim les cames al haver d'anar amb el cos escopit cap endavant i sense poder estirar les cames del tot.
Durant la pujada a la mina m'agafa Marc amb un bon ritme de pedal i miro de ficar-me amb el seu grup. La baixada és complicada i en una corba se'm creua el ciclista de davant obligant-me a fer un recte envaint el carril contrari i perdent l'estela de la grupeta que portava, ja no la podré agafar en tot el tram.
Agafo a Natalia un cop arribo al final de la baixada, miro d'animar-la una mica i continuo amb l'intent de cacera de l'express de les 17:45.
Quan arribo a la rotonda del pont em dono per vençut i miro de mantenir un ritme alt però que em deixi de rebentar les cames, a veure si mentre passa alguna altra màquina a la que agafar-me.
Girem a la cimentera de la carretera de la Granja d'Escarp i m'agafa Alejandro Renales  a un ritme millor que el meu, m'hi poso a roda i acabo els 20 Kms de bici amb ell.
El tram de bici ha anat una mica més lent del que esperava. Però el pitjor ha estat la sensació de patiment que he tingut tota l'estona, quan la secció de bici sempre era per "descansar", i que sé que em passarà factura al córrer.

Una segona transició que passa sense pena ni gloria, ralentint-la una mica més espessament per poder agafar aire. I començo a córrer.
Les sensacions són dolentíssimes, però el crono del 1r Km m'esperona una mica al marcar-me 4:01. L'alegria dura molt poc, cada km la velocitat anava caient: 4:18, 4:24, 4:34 i finalment, els últims 900 metres, fent una darrera apretada 3:53.

Acabo amb molt males sensacions tot i fer un resultat normal. Amb tan poques ganes de tornar a patir d'aquesta manera un altre cop que decideixo no anar al triatló de l'ametlla el 20 de setembre.

9. Sortida de Festa Major.
El dia 7 de setembre comença la Festa Major de Seròs. Amb la intenció de no deixar-me anar del tot el dia 9 decideixo d'anar a rodar una mica amb la BTT, ja que de la flaca de moment no en vull saber res més.

Començo la ruta amb l'objectiu de pujar pels "pantanos" de la Granja i desprès rodar una mica. Vaig pel camí del riu fins al desviament de la cantera del Teixidó i començo l'únic "calenton" que havia de fer. És una pujada de 300 metres de desnivell en 4,5 Kms que aconsegueixo fer en 23:21 ( un temps bastant mediocre).
Un cop fet això vaig a buscar baixar per la senda de la Cabra i tornar cap a casa per pista, havent fet 32 Kms.

10. TRI AMB BOLADO.

No, Josep encara no s'ha desequilibrat tant com per dedicar-se a això de les triatlons, però les tres entrades següents les vaig fer amb ell i la BTT. Dues mentre estàvem de vacances per Peñíscola i la darrera pel nostre territori.

10/09/14. Amb l'ajuda del GPS que portava Josep, les indicacions d'Aleix i els consells del recepcionista de l'hotel ens aventurem a buscar una ruta per la vora de les platges peñiscolanes. Els primers compassos de la ruta són per asfalt passant pel mig de la localitat i deixant endarrere un bon seguit d'urbanitzacions i complexos deixats a mig construir degut al pet que van fer les immobiliàries.

Com sempre que surts fora del teu territori els kilòmetres passen més ràpid per la novetat del paisatge. A més nosaltres ens movíem per la vora de la platja i la vista de les cales, els penyasegats on hi copejava el mar constantment i la sortida del sol a primera hora del matí feia que ens quedéssim embadalits mentre no deixàvem de donar pedals. Desprès, quan el sol es deixava notar, se'ns passava ràpidament el romantissisme.

Vam anar a veure la Torre Badum per aprofitar i fer una mica de turisme ( es trobava envolcallada de bastides i lones perquè la restauraven) i perquè ens ho va dir Aleix. El que no ens va dir és que abans d'arribar-hi trobaríem una rampa formigonada, i una rampa formigonada enmig d'un camí de la serra d'Irta ja podeu imagina què vol dir.
Continuem rodant per la vora de la platja amb la intenció clara de buscar una trialera que ens havien comentat.
Als 11 Kms, més o menys, un indicador ens avisa que ens trobem justament al punt on la trialera que intentàvem localitzar acabava. Decidim comentar la jugada i decidir què fèiem mentre parem a la vora del mar a esmorzar.

En acabar els entrepans que ens han preparat a l'hotel encara no tenim clar com podem accedir a l'inici de la senda, però decidim tornar endarrere perquè el GPS sembla indicar que ens havíem d'haver desviat feia una estona si volíem anar a buscar aquesta baixada.

Tornem a passar per la Torre Badum pujant per la rampa formigonada de l'altre costat i al baixar ens trobem una grupeta del Club La Moleta, és el club al que pertany Aleix, i els parem per veure si ens poden aclarir el camí..... No hi ha res com parlar amb gent del terreny. En poc temps ens indiquen meticulosament els passos a seguir. Ens fan tornar tal i com anàvem fins on s'acaba el camí i tornem a trobar l'asfalt, allí havíem de girar a l'esquerra fins arribar a la següent urbanització, la creuem pel mig i faríem cap a un altre camí que aviat comença a pujar. - no dixeu el camí, ja voreu que en seguida puxe. Nya un parell de curbes difícils de puxar i después ja estareu dalt del tot-.
Seguim les instruccions i arribem al punt més alt, no sense patir, i ja solament ens queda seguir el camí recte (que ara fa baixada) fins trobar un pal indicatiu.

Aconseguim trobar la senda per fi i la disfrutem de baixada una bona estona. És una senda bastant tècnica i llarga, amb molta pedra tant solta com agarrada i cantelluda. Ens va fer parar un parell de cops a relaxar els avantbraços que es carregaven dels sotracs, però vam Xalar de mala manera.

Un cop a la vora del mar ens tocava tornar un altre cop per la pujada de la Torre Badum i desfer el camí que havíem fet d'anada.


15/09/14. Tornem a sortir a pedalar Josep i jo, anem a fer la trialera del Senyor una altra vegada. Aquest cop ens hem informat més, sabent on ens havíem equivocat el cop anterior. Volem fer-la la primera vegada tal i com vam fer dissabte i la segona anant per la Platja del Pebret, passant per l'antic Quartell de carrabiners i pujant per la bassa del moro.
Per aquestes rambles Beteteres cada dia ens trobem un mínim de 10 bikers rodant, suposo que hi deu haver molt estiuejant com nosaltres perquè en dilluns.....

Tornem a pujar el coll d'emberri. Aquest cop ja sabem el que ens trobarem i es fa més portadora, si és que una pujada així es pot fer portadora. Quan som a dalt ens aventurem a seguir un camí per veure si trobem el "Mas del Senyor" i arribem a una senda que no ens sortia enlloc, al seguir-la veiem que es fa molt bruta al arribar a la vessant de la Platja de Pebret i hem de baixar tot seguit de la bici per salvar les "espones". Decidim fer marxa endarrere i anar a fer la trialera que sabem.

Fiquem més gas a les cames que dissabte i la fem parant una sola vegada.

Planegem una mica en arribar al mar de nou fins trobar el desviament de la font del moro. Des d'allí tornem a arribar a dalt de la mateixa senda seguint les indicacions que donava Bolado mirant el GPS. Repetim la baixada, aquest cop amb un accident típic de quan es comença a agafar massa confiança i les forces ja no són les del principi, i tornem a l'hotel amb el somriure d'haver fet el que tocava.


21/09/14. Ja havent arribat a casa el diumenge anem a rutejar amb la CLEO un altre cop i amb Josep i Mòdol de companys de viatge.
Busquem una ruta sense massa complicacions i per arribar a casa sobre les 11:00. Ens interessa començar a fer sendes aviat per treure la dependència a aquest esport el més aviat possible.

Pugem per la senda del Mas de l'Hereu i desprès cap a la plana Cassaca per anar a fer la trialera nova de la Granjolina 2014.
Tots 3 anem prou sencers per portar un ritme bò i poder fer una ruta de diumenge com Déu mana.

En acabar el descens ens encaminem a la pujada de la Belladona amb la intenció d'anar planejant desprès fins a la trialera de Sant Jaume.
Mentre pugem la Belladona, o costa dels pantanos, trobem un vehicle que muntava un avituallament per un grup de ciclistes del club l'Aspardenya d'Alcarràs que havien anat a fer el recorregut de la Granjolina 2014, eren uns 15 i ja els havíem vist mentre sendejàvem per la plana.

Quan arribem a dalt de la serra Picarda el temps es complica i passa d'amenaçar pluja a ploure molt menut. Una pluja menuda que va augmentant molt poc a poc a mesura que ens anem apropant a Sant Jaume i que ens fa decidir de tornar per carretera un cop acabada la baixada de la trialera.


Bé, aquestes han estat les sortides de tot un mes. Desprès d'això vaig tenir una setmana de descans total, per acabar d'agafar kilos i poder començar la temporada ben fotut.

Salut!









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada