diumenge, 12 d’octubre de 2014

Tirem petardos o encenem i apaguem focs??

Aquesta setmana m'he permès buscar un "negre" per fer la crònica i la veritat és que ha sortit molt bé, segurament millor del que hagués fet jo amb el temps que disposo.

Merci JX

"Lo títol  ho diu tot,  desprès de moltes setmanes de tenir la xiqueta de les rodes grosses, no direm castigada sinó, en estat de vacances festives,  diumenge  vam sortir a rodar  un poquet.

Dia difícil de descriure.  Primer una sensació de buaaaaaaaaaa,  per acabar dient  - Ostic quin mati mos ha quedat, ehhh xiquets.

La “encerona” era evident  -va noi sortirem a estirar cames i veure terreno-  quant bé saps que això, i així, no serà i més convidat pels dos javalins  Nanocling i JM, 
De sortida i sense dir res pam  a la front -que farem??  -ves una volteta planejant a fer algo de senders i arretiro, vale? -Vale.

Asserrin asserant  ja ens hem plantat lo trio lalala, havíem de ser un quartet però la noche me confunde que diria aquell. 
Primer dia de cacera i com ja sabeu  ulls i orelles obertes "parsidecas".
Pujadeta per aixecar lo primer cor de colom del dia,  costa gallina.   La segona pujada per veure com ficar ferro. La tercera i ja estem al lio. -Fem la de les arnes i anem a fer la senda del mas de lHereu?  -Pos va  anem-hi-.

Primer contacte i veure que les pluges darreres, i dies que un no passa per aquestos andurrials,  passa lo que passa. I quant un dubta  que si dreta o esquerra a la sendera.... mal,  te la foten a la cara  
-Que noi  no "t’enrecordaves"??  -Apuntada-.
Terecera pujadeta i  com sempre:   cagon lo racó malparit de l’Hereu. 
Evidentment aquí dalt fem l’avituallament del dia, i   au   avui novetats    la segona sendera del dia  la de la "Garrafa d'aigua a la Serena",  bon grip  si senyor i com no la destresa  sempre torna, amb això vull dir  millors sensacions  i donant a la maneta de fre i al ferodo  canya al mono.   Beeeeeeeeeee  anem bé de temps i anem bé al veure que "no estamos tant mal".

Seguim va, Quarta remuntada amb   nou redescobriment, aquell punt -d’  on aneu alucinats no es per aquí es per allà-,  però en quatre espones de posar lo cor a puesto  ja ens hem fotut a remuntar la sendera de la Murciana,  bravo  va que anem bé.
En aquelles altures  lo sentit de va estic en terreno conquerit fa que surtin les males idees  
-que fem pujem pantanos u ke? -No i si provem la del 25%?      -Ostic quina es aquesta?  -no las fet mai??   -Va pos anem-hi-.
Evidentment lo ritme, no se perquè, alli ja comença a ser un "passo ligero  no mos adormim".

Prova en tres vegades d’a beure que fem si guanyem dos copes del strava u ke,  però evidentment lo muro  diu que no.  Pos au  seguim baixant.

Arribats a l’encreuament ens trobem a l’inici de l Angivós i, com a bon humà,  fem Muerte o Remuerte?   i avui triem fer aquesta darrera. 
No se ja a quin cor de colom estem si al cinquè o al trenta.
Un a ritme de reductora i altres a ritme a dalt, a dalt te veurem iniciem l’ascens,  I no se perquè  però fes-ho d’una manera o d'un altra aquestos kms se te foten al clatell.

Dalt  fem un  -que ??  i si fem la de la granja??  -Pos va-.  

Final  una mica estropiciat però amb la sensació que li hem tret suc avui a la forquilla, bravoooo.

Arribats a baix  decidim que, per temps, la cocacola esperarà i fem camí de retorn.  Avui no hi haurà batalla del pas de barca al pont,  es d’agrair tot s’ha de dir.

Lo mati arreglat  bona ruta i millor companyia,  tornem a cavalcar".


Així al dibuixet no sembla res, però a les cames t'ho diré. 42 Kms i 800 m de desnivell + amb 3 horetes.

Salut!



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada