diumenge, 26 d’octubre de 2014

Esmorzar del C.C. Seròs 2014




Per no perdre el contacte amb els socis, i per fer una mica més de pinya, cada any muntem, des del C.C.Seròs, un esmorzar per a tots els socis que vulguin venir.

Aquest 2014 la data escollida per a tal fet ha estat aquest diumenge 26 d'octubre.

Amb un exèrcit de 18 bikers iniciàvem la ruta preprandrial sobre les 8:10 del matí des de la zona dels Slamers de la localitat.

10 minuts abans els inestimables "fogoneros", encarregats de tota la logística i culpables que, quan nosaltres arribéssim al refugi, tot estès a punt per poder començar a menjar, havien marxat per començar a endreçar i preparar la brasa.

El matí s'havia despertat més fresc que els últims dies i la situació demanava començar a pujar per ficar temperatura al cos el més aviat possible. Desprès de 2 kms planets agafem la primera pendent per asfalt i curta, però que servia per ficar les cames a lloc per a la segona part de la pujada que era per camí, més llarga i amb més pendent.


 


La grupeta ja començava a trencar-se deixant per davant als que havien vingut a donar més guerra i al final els que venien a passar el dia o a mirar a veure com estaven les cames desprès d'un estiu poc productiu.

Entrem en una sendeta amb pla i baixada per enganyar una mica el cos abans de tornar a pujar per camí, pujada més suau aquest cop però que acaba de marcar les diferències inicials.
Els següents compassos de la ruta són plans i propicien que el grup es pugui tornar a ajuntar per anar a buscar la primera trialera de baixada.

Senda complicada fa uns anys que, desprès de les darreres pluges, ha pujat a la categoria de trialera, això és el que ha passat amb la baixada que hem fet pel "Bovalar". Cadascú hi ha ficat el que ha pogut per intentar fer la major part del tram sobre la bici, però la destresa, la edat, la pràctica, etc. no són les mateixes per tothom.

Ens tornem a agrupar i seguim rodant per buscar el pas de carretera per la bassa Sant Miquel. Havent vist l'estat de la trialera feta anteriorment canviem el pla inicial de baixar per darrera d'Aluminsa i anar cap al de Marcelino per la baixada per la senda de les llosetes de la bassa de Ramonet. Aquest singletrack és més agraït i deixa que tots el puguem fer sense problemes.

Amb 11 Kms ja agafem el camí principal per anar cap al refugi, no sense abans treure a lluir la vena Strava a la pujada final..... he agafat un nou "màxim patatero". Amb més o menys esbufegs, amb més o menys cansament i amb més o menys gana arribàvem al refugi en 80' tots estàvem ja preparats per passar factura al pa i la carn. Abans però, aprofitant que els 5 DPN que li donem al pedal hem tornat a coincidir desprès de........ buf! ni recordo la darrera vegada que hi vam ser tots junts, vam fer una "afoto" als 5 de la colla.

Josep, Agusto i Manel Marin "Macloud" ja ens tenien la taula parada i, mentre esperàvem a que arribessin algunes sòcies amb el cotxe i la canalla, les viandes s'acabaven de coure.

Ens hem arribat a congregar 32 persones entre els que hem pedalat, els que han cuit, acompanyants i nens. Una bona colla que, tot i les baixes d'última hora, donen motius a la junta per seguir organitzant aquest esdeveniment els pròxims anys.

Totes i cadascuna de les persones que ens hem congregat avui tenim característiques diferents, dels 30 mesos de Paula als 7? del més gran ( que no diré quí és) passant per la franja dels 25 als 35 que és on estava la major part del grup, amb feines i situacions que no tenen res a veure i que a tots ens troba l'afició pel pedal.

Anècdotes, reptes, comentaris i sobretot bromes i moltes risses, així ha transcorregut el l'esmorzar. desprès ens hem fet la foto per inmortalitzar el moment i cadascú ha fet la tornada per lliure.

Uns quants han hagut de marxar directe cap a casa perquè se'ls feia tard, uns altres han anat acompanyant els petits que han anat fins al poble amb bici i uns altres hem aprofitat per fer una mica més de metres pujant pel mas de la pedra i baixant per la "Entrepins".

A última hora el temps m'esperonava les cames perquè tenia feina a casa i sem feia tard, per això amb Martino i Sampi ens hem desmarcat augmentant una mica el ritme de baixada per fitxar el més aviat possible, no sense abans passar per les valletes del Conde i veure com ens han desgraciat la senda tan divertida i que durant tants anys ens hem esmerat a fer. Són les conseqüències de la maquinària pesada que hi ha ara i del poc respecte pel medi que tenen algunes persones.

Ha estat l'únic aspecte negatiu del dia, durant les més de tres hores anteriors els ànims els tenia que em sortien per les orelles, però el fet de veure-ho al final de la ruta m'ha fet acabar amb una mica de mal regust a la boca. Bé, aparquem aquest tema.

A nosaltres ens han sortit 31 Kms amb 500m de desnivell. No ha estat una sortida maratoniana, però ha estat una molt bona sortida amb molta i molt bona companyia.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada