diumenge, 5 d’octubre de 2014

Rodant per pista i fang.




Deixant de banda el perill que havien pogut portar les pluges per a la pràctica del BTT, aquest diumenge vaig quedar amb el Sejo de Llardecans per anar a rodar una mica.
Les indicacions per aquesta sortida, i que havíem deixat ben clares tots dos, eren que no s'hi valia a demarrar ni forçar la màquina..... Ritme suau i a pedalar.

Jo sortia de Seròs i ell ho feia des del seu poble, Llardecans, i la solució més adient que vam trobar va estar quedar a l'Arc d'Adar. Creient que era un punt intermig entre les dues poblacions ( no vaig tenir en compte que ell ho tenia tot de baixada i jo tot de pujada).

Al iniciar-me a pedalar de "bon matí" la meva màxima preocupació, per damunt de si ens plouria o no, era la de trobar la manera d'arribar fins a la pista que va d'Aitona a Llardecans, era la que em portaria al punt de trobada, sense agafar fang que em relentís o fins i tot m'impedís la marxa.
Desprès de barallar una sèrie d'opcions, vaig optar per pujar per carretera fins als vivers de Daniel i desprès agafar el camí del mas de volta. Creuant els dits per a que el terreny on fa un temps han posat els tubs de reg no estès com m'esperava vaig poder arribar a la pista que he mencionat abans sense cap problema. Però un cop vaig començar a rodar per la pista, que era el tram que m'esperava que estaria més dur i en millors condicions, la roda s'enganxava al fang i el fang a la roda començant a bossar el pas i interferint en el desviador.

Enfangat fins a les orelles i resant de sotaveu vaig arribar al punt en era Sejo. Ell, tot i que estava en millor aspecte que jo, també havia agafat fanguet.

Em va avisar que el fang solament estava en aquesta pista i per tant ens interessava deixar-la el més aviat possible. Estava totalment d'acord amb ell i vaig seguir-lo fins haver de parar a treure fang de la bici dos cops i acabar pujant, l'últim tram de la primera pujadeta del matí, a peu i amb la roda bloquejada completament.

En sortir del fangar fem un punt i a part, intentem treure tot el fang possible per evitar xafar cap peça de la muntura, i reiniciem la marxa en direcció cap a Maials per pista.

Des d'aquest moment ja no hi ha hagut cap contratemps, hem pistejat tranquilament fins arribar a la pista asfaltada que va de Maials a la Granja d'Escarp.
Rondaven les 9:30 del matí i el temps es començava a ficar amenaçador però l'hem ignorat i ens hem aventurat a pujar fins al refugi dels caçadors per intentar fer almenys la senda de darrera.

Al agafar el camí que ens havia de dur fins al refugi ens ha sorprès el bon estat del terreny, com si la pluja hagués passat de llarg aquests dies. Les traçades estaven humides però el grip era espectacular.

Ràpidament hem fet el descens de la senda "la+plus" i l'hem trobat tan bé que hem decidit de fer una altra remuntada per provar una altra senda i acabar de fer un matí decent.

Pugem pel mas de la pedra i fem l'entrepins. ESPECTACULAR, la bici seguia fidel a les indicacions que li donaves, aferrant-se a totes les corbes i viratges que feies.

En acabar-la, i veient que el temps deixava caure alguna gota recorrem a la pista asfaltada per arribar fins a la Granja d'Escarp i acabem el recorregut per carretera fins tornar a Seròs..... Bé Josep encara ha anat fins a Llardecans.

47 Kms sense gairebé desnivell (520m) i amb molta molta pista, encara que potser hagués estat millor anar a fer senders per Montmaneu.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada