divendres, 3 d’agost de 2012

PEDALS DE FOC 2012: Segon dia....expedició Castellars-Espui.



Bon diaaaaa!!!....nois desperteu, la Tere ens espera per esmorzar són les 7, va, va, vaaaaa.
Tal com dèiem la Tere, la masovera de l'Abadia de Castellars, ens estava esperant per donar-nos l'esmorzar. Encara teníem el sopar exquisit de la nit anterior, entre patés, embotits de tota classe, torrades i formatge d'alta muntanya, una escudella espaterrant acompanyada de botifarra blanca i morret, macarrons i de segons; cua de bou, estufat de vedella i petxugues de pollastre al roquefort, algun que altre fart va voler guatlles a la brasa..doncs si, això encara no ho havíem paït que començàvem als entrants d'esmorzar; embotits, torrades, pa amb tomata, sortit de croixans i cafès....ummmmm FARTS D'OLLA, la gana abans que res.
Que poc ens pensàvem que allí començaria l'aventura més bèstia entre Castellars i Espui... em començat pujant una pista mig asfaltada i molt pedregosa on les rodes de les màquines es quedaven clavades i es feia frenètic el camí convinat amb la potencia humana. Era impossible però sabíem que al cap de tot ens trobaríem el coll de Peranea. Asserrin asserran el camí anava marcant els ritmes del participants. Natxo, Jordi i jo anàvem al cap davant patint i lluitant entre nosaltres per veure què marcava el tall de mitja, a segona fila pujava Bolado petat però aguantant el ritme i sense perdre'ns de vista. Res més que a minuts estaven la resta de companys...Josep Xavier, Edgar i Calu....anaven marcant-se el ritme per que no es fes feixuc i tranquilament i a pocs minuts de la nostra arribada es van personificar entre nosaltres al dalt del Coll de Peranera.....uffff sols portàvem 4 kms contats i ens feia falta tot, el viatge avui seria llarg i dur.
Entre paisatges de foto i algun refrigeri ràpid hem començat el descens cap a la vall, J. Xavier ens ha avisat, no apreteu la màquina que això pique-pique...mireu allà dalt..pues allí hem d'arribar, ufff hem dit tots, parlava del coll del Sas....
M'entre fèiem el descens cap a la vall he pinxat, notant que la coberta havia llantat contra una pedra cantelluda, - Ostia pareu pareu que ha pinxat Nano-, ha dit Bolado que el portava enganxat al cul. allí hem canviat la coberta tubeless per un pneumàtic....perfecte continuem!!!!
Arribant al Coll de Sas amb un ascens vertiginós ens pensàvem que tot havia acabat. Hem tirat cap a vall per carretera passant per més paratges de postal i melancòlics per aquells que havíem set petits i havíem estat de colònies a La Mola Damunt, Les Iglesies, Sentis.....bonic molt bonic, realment amb bons records. Allí baix de tot, a les Iglesies, ens hem trobar una parella de nois bascos que portaven una marxa espectacular, no els hem volgut seguir és clar hi havia diferents ritmes i ells anaven per feina. Començava l'ascens cap al coll de l'Oli....LA OSTIA!! quin camí més pestós, tot grava i unes pendents del 17 % amb paelles de cor de colom i inacabables trencacames, que ens portaria fins al cim del coll....hem anar tirant i marcant distàncies entre nosaltres, ja sabíem que tots faríem cim tard o d'hora, però aserrin aserran uns i altres.
El camí era cansat i dur amb temperatures d'estiu i fins hi tot amb poca hidratació, per falta d'aigua degut al llarg camí i la duresa de l'aventura.

Poc a poc l'ascents anava agafant forma, tots plegats anàvem fent pinya i animant-mos uns als altres, això donava goig de veure l'equip era tota una massa de companyerisme i família....
Hem entrat a una zona de terreny pedregós i pedra vermella, com si estiguéssim passejant per una parc temàtic on ensenyen volcans i mars de lava....no era ven ve això, estàvem a més de 2000 mts i no hi havia preguntes ni respostes per aquell paisatge, només ganes d'arribar al cim i iniciar el descens direcció a  Espui però això ens quedava encara lluny, amb  previstos i imprevistos....tot arribarà, poc a poc, tenim temps i som magnífics.
Desprès de patir un parell d'hores pujant, començàvem a veure la punta, era una punta llunyana, que ens indicava la fi, la fi del mal són, però amb desig també que no acabes mai. Allí estava el Coll de l'Oli a una altitud de 1525 mts, contents i reventants iniciarem el descens per una trialera especatacular, rocosa i amb algun que altre escaló que marcava el nivell tècnic dels companys però això era el de menys, la sensació de llibertat que omplia els nostres desitjos aventurers....espectacular!!!!!
Arribant a la cruïlla de la carretera principal que ens havia de portar cap a Torre de Capdella ens hem esperat per poder unificar el grup i iniciar la remuntada per carretera cap a Espui. Allí estava el Palanca que ja havia fet alguna que altra relació personal al bar del poble, ell això de tractar ho porta a la sang i sap ben be on fer "trates" i clitxa ràpid els estrafolaris.....
L'hem adelantat i ell ens ha fet l'ullet, sabia que no quedava gran cosa i que aviat dinaríem, la gana el fotia i només pensava en lo plat a la taula, la emoció de veure'ns l'ambargava....ostia quin home, magnífic!!!!!
Amunt, amunt, amunt.....venga nois això ja està aquí!!!!
Jordi que s'ha despejat a última hora, lo puta, ens ha marcat el ritme a mi i al Natxo posan-se al cap davant a ritme de 24-26 km/h i deixant a bolado casi mort pel voral i J. Xavier, Calu i Edgar un pel més avall.
Sabíem que quedava poc però ja era molt tard i el cansament apretava i la gana més....La pena més dolguda ha estat al endinsar-nos més a la Vall on formigoneres, xalets i peanes de formigó estan completament abandonades, estem parlant de la Promoció d'havitatges i de la pista d'esquí on l'empresa Fadesa havia promès a tots els veïns de la Vall que es farien rics amb promeses i desitjos que mai van arribar i deixant un pasisatge desolador per tots els ulls de tristor del habitants d'aquell paradís.
Quan hem girat l'últim revol ja hem vist l'hotel Montseny.... hem apretat encara més el cul contra els pedals fins arribar a la falda de l'hotel.....ara si el viatge d'avui havia arribat a la seva fi, cansats, desolats i morts de gana.... Al arribar ens hem trobat amb una altra alegria, el Palanca havia manat ficar cerveses al congelador per que solament arribar nosaltres les puguéssim degustar al seu punt òptim de temperatura.


Impressionant, una ruta de somni, tal com estava prevista i pensada......46 km 1357 mts desnivell positiu i 5h de ruta.....ENORHABONA BIKERS!!!!!!!!!!!!!

L'esforç d'avui sembla que hagi estat inferior al d'ahir: 2187 Kcal consumides, 130 bpm de mitjana (181 de màxima), 3 hores 6 minuts en moviment.

SALUT........ I PEDALS!!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada