dissabte, 4 d’agost de 2012

PEDALS DE FOC 2012: Tercer dia.......L'etapa reina!! -Espui-Coll del Triador-Son.



Si, si, així li hem posat entre tots....L'ETAPA REINA, el dia ha estat impecable, brodat per la millor modista de la Vall Fosca, el pas del temps es marcava entre els llençols, el neguit amb que passes la nit i amb ganes d'entrar al canvi parcial de la nit i el dia.......la matina.
Començava a clarejar, els rellotges que marcaven alarmes impertinents aquell dia es van quedar muts, faroles de forja envellit il.luminaven el silenci de les nostres dependències.
Entre nosaltres els ulls marcaven duresa i por, inquietud de patiment i valentia davant un rival trencador....el mur, un mur natural ascendent per l'home, per un home selector i ordenat i respectuós amb el seu territori, estàvem enfilant l'agulla per brodar els nostres noms de cortesia a les espatlles del rival....un rival anomenat el Coll del Triador a 2268 mts d'altitud amb rampes trenkacames del 7 al 18 % per assol.lir a cop de pedal, i una longitud total de 12 km....duríssims!!!!.
Desprès d'un bon esmorzar, ja típic i característic de tota la travessa, amb una mica de control a l'hora d'engollir i devorar el sortit variable, ens vam posar a pedalar, amb una mica de ressenya o desconfiança personal, anàvem molt avisats, el dia seria molt llarg i d'ara en endavant ningú responia per ningú....7 bikers, 7 nivells potencials diferents, no teníem cap dubte, la pujada seria individual i el repte el faríem col.lectiu.
Al primer revolt el Natxo i jo hem marcat ritmes punters, d'anar fent, pero la distància de la resta s'ha anat incrementant als pocs quilòmetres, estava motivat i el patiment el compensava amb les marques registrades que em donava el Garmin.....em sentia molt invencible i líder, el Natxo, home fort del grup, estava relaxat. Es home d'aventura, l'experiència i la ment dominant el feien extremadament desconfiat i l'he portat a roda durant tot el trajecte fins quasi arribar als últims 1000 mts, no el sentia ni respirar......impressionant.
Tal com deia el Garmin em registrava la fortalesa i em donava la seguretat i confiança que necessitava per arribar fort al cim del coll, a pocs metres del repte final he trencat el ritme i poc a poc m'he anat distanciant del Natxo....ara si, veia la fi, amb bon gust i pulsacions altes, no per l'esforç sinó per la satisfacció personal, 1 h 15 min fantàstic.
A pocs moments ha arribat el Natxo.....també content i realitzat....era el que buscàvem i allí ho hem aconseguit, més avall es veien la resta de companys, Jordi i Bolado que anaven trencant esquemes personals i l'autoestima els anava al seu favor i s'han presenciat al cim del Triador amb molt menys temps del que ells havien previst: 1 h 30 min. No reaccionaven a la veritat.
Bolado al arribar al Coll  l'emoció no el deixava quasi respirar i donava mils de gràcies a Jordi per l'efecte de companyerisme demostrat durant l'ascens, li havia fet de llebre i l'havia ajudat a demostrar que sí que podien.
No menysprear el sacrifici moral de J. Xavier que tenia un repte encara mes personal, demostrar al grup que el padrí és el Padrí i ningú no en sap més que ell de sacrifici, voluntat i dominar la ment, ho ha aconseguit, ha demostrat potència física i moral, ha passat pel repte de la corva maleïda i se n'ha rigut d'ella com si fos un monument transportat, com una falla de Sant Joan, si "sinyor", crac!!!!
Al seu costat el deixeble més jove, però el més trempat i emprenedor, Edgar Martínez amb una voluntat de superació brutal ha assolit el repte amb diplomàcia i tranquilitat, enhorabona.
Més avall i amb un cor enorme pujava Calu, asserrin asserran, però sense immutar-se ho tenia clar, sense ell no aniríem a cap lloc, era una peça clau pel grup i ell ho sabia i ho feia valdre, l'experiència acumulada de sofriment i el saber lluitar per reptes més durs el feia home de castell, home de.......jo arribaré, no patiu, estic motivat i no tinc derrota.....Ostia tu, això ens encoratjava encara més.


Quan hem set tots dalt juntament amb el nostre cap de logística, Josep del Valentó, sogre, company, amic....res més que un més del grup, ens hem fer 4 fotos i hem tirat avall, la cosa estava quasi superada però ens quedava encara la part del pastís mes bonica, el descens de la Vall d'Assua fins al coll de la Portella, on hi havia un mur negre, un negre vertical....cop de cor i amunt, el sac s'anava plenant de kilòmetres, il.lusions, imatges panoràmiques impresionants i records de per vida......
  Al pas horitzontal de la travessa per la Vall d'Assua ens hem creuat diferents grups de bikers i runners, entre altres algun conegut proper per territori, un tal Folguera de Bell-lloc acompanyat de la seva parella, i també companys, veïns de la província que exercien amb Btt la transpirenaica des del Cap de Creus fins a Irun......Deu ni do!!!?
Amb el temps de cara ens hem anat aproximant a tot l'envut muntanyós que separava la Vall d'Assua, totalment verge i silenciosa, fins a la civilització Immobiliària de la Vall d'Espot, on les pistes i els grans Telecadires ens donaven la benvinguda.
Estàvem a l'estació d'esquí alpí de Espot-sky, impressionant els descens amb Btt. Les velocitats de fins 64 km/h ens aborronaven i ens feien febles davant aquell espectacle natural....la Ostia que bonic.
Amb gana i cansament hem arribat a Espot, poble pintoresc i turístic amb gran nivell hosteler, hem sellat el llibre de ruta al pas per l'hotel Roya i al veure els preparatius esquisits per dinar hem demanat el menu Pedals.....com sempre boníssim i farts d'olla.
En acabar amb tranquilitat els macarrons gratinats, canelons de bolets o amanides verdes amb toc montanyes hem activat altre cop l'esperit patidor. Eren les 4 de la tarda i ens enfilàvem per una senda transversal rocosa i amb un desnivell lateral vertiginós on es veia tota la Vall d'Aneu amb el seu rierol dibuixant l'arteria principal del fons del terme, travessant poblacions com Esterri, Escaló o la Guingueta d'Aneu, desembocant al pantà de la Torrassa, on minuscules figures humanes amb cannoes o kayacs simbolitzaven la magnitud global de l'ésser humà.
Asserin asserran....tal com anavem fent sempre hem anat agafant altura per poder assolir el nivell perifèric a l'alçada de la població de Estaís, quasi a 1600 mts, el cansament es feia ferm i constant. Pedalada rera pedalada la distància entre nosaltres cada vegada era mès llunyana, no hi havia perdua, el Gps ens indicava que la senda era de pocs kilometres pero sí amb desnivell rocós i ple de paranys falços. En arribar a l'asfalt el grup s'ha tornat a unificar però sols era per disciplina i companyerisme, amb pocs metres ens hem tornat a distanciar uns dels altres. El tratge de cada un estava fet i cosit de feia hores, no passava res, ja arribarem....
Tal com anavem esborrant km, Jordi, Natxo i jo ens distanciàvem cada vegada més del grup....be del grup, exactament de Bolado, que ha començat fort i amb ritme però no ha pogut fusionar la fartanera que s'ha fotut dinant amb l'esforç fisic exigit durant l'ascents, i ha afluixat un pel i dosificat lo ventre i pulsacions ha repartit per tothom igual......la bestia!!!!!.
A poc més de 8 minuts estaven la resta de l'equip, calor, xafugor, altitud, fartanera i cansament exagerat feien que la distancia es declines encara més, l'asfalt era enganxos i els falsos repetxonts ens cruixien el genolls. No podia ser, encara quedaven 15  km....d'angoixa, pero el paissatge i les vistes ens donaven l'oxigen suficient per tirar endanvant....meravellós i satisfactori per tots.
Hem creuat Jou en un obrir i tancar d'ulls, la senda vertical que s'agafa al nucli urba que es despenja de Jou cap al camping Nou de la Guingueta d'Aneu ens ha vist passar desconsolada i aburrida, aquell no era el camí, el nostre destí era Son, uns 7 km més amunt.


Venga, venga....això ja esta, crits de joia i victoria ens animàvem uns als altres, sí, tres paelles més de 300º ens distanciaven del fi de l'etapa. En veure la punta del campanar de Santa Maria de Son del Pi.....hem apretat les dents i ens hem posat rodadors, a plat fins arribar al nucli urba, oh, oh!!, per fi....els veïns ens han obert pas pel mig de la plaça i alguns amb l'efecte tafaner quasi ni simmutent, era FESTA MAJOR, fantàstic, poc a poc hem anat arribant tots....
Casa Massover ens esperava com cada dia amb els braços oberts i amb ganes de satisfer el paladar i l'estància amb nivell altíssim característic de la Pedals de Foc, així ha estat.
L'etapa havia arribat a la seva fi, recordar annecdotes de la travessa del dia i rialles esporàdiques per gestos grollers amb una bona cervesa fresca i la companyia dels teus amics...NO TE PREU!!!!, bona nit i fins dema.

Les dades d'avui: 56 Km i 1720 m. de desnivell positiu en 5 hores 46 minuts ( 4 hores en moviment), 2678 Kcal consumides i 136 bpm de mitjana.



                                            SALUT.......I PEDALS.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada