diumenge, 7 d’octubre de 2012

Viatge a Llardecans per trialera.... no apte per a dropos.




Avui tornava a agafar la Cleo per fer una ruta de diumenge. Feia dos dies que amb Josep Xavier discutíem sobre la sortida a fer: pel nostre territori, anant fins a Almatret, anar a Poblet,.....
Finalment Josep de Llardecans ens va passar un track d'una ruta d'uns 45 Kms anant a Llardecans, sortint i arribant a Seròs i  fent unes quantes trialeres pel camí. La idea ens va agradar i convéncer al moment, ja teníem "plan" per avui.La sortida a les 8:00 des del bar Tonet.

El dia anterior havia quedat amb algun que altre betetero per si volien venir amb nosaltres. Quan vaig arribar al lloc de quedada, 10 minuts més tard de l'hora, m'estaven esperant tots: J.X, Edgard, Xavi Vergé, Albert Mòdol i Sergi Estruga. Em vaig acabar de maquillar i començàvem a pedalar a les 8:15 més o menys.

El primer tram del recorregut ha estat per la carretera cap a Maials, passant pel pont del riu i fent l'inici de les costes fins al camí que porta als hivernacles de Daniel Prunera. En aquest primer tram m'he trobat molt bé tot i ahir haver anat de dinar i haver arribat a casa a les 20:00 hores i amb algun que altre perdigó entre les celles.
Com sempre passa quan surts amb gent, n'hi ha que van més forts i n'hi ha que menys, des del principi J.X. Edgard i jo hem encapçalat l'expedició seguits de molt a prop per Mòdol, que avui l'he vist molt bé, Xavi, que tot i tirar-se pedres a la seva teulada sempre que parles amb ell sobre nivell físic ha aguantat molt bé fins gairebé el final del recorregut, i Sergi, motor dièsel per definició.
El trajecte fins a l'arc d'Adar ja el coneixíem tots, ha estat per camí ample i sense problemes. Els 200 metres abans de l'arc són de pujada forta, aquest ha estat, fins al moment, l'únic tram de suor. A partir d'ara les coses han canviat.
Decidim de no anar a tocar l'arc perquè ja ho hem fet en més d'un cop i continuem amb la ruta agafant la primera senda d'avui. Una mica bruta i amb algun arbre al mig del pas que es podria traure, però tots coincidim en que és molt maca, vas tota l'estona emboscat, i divertida, amb algun repetxet que ens fa baixar de la bici ja que sempre ens agafa desprevinguts.
Fem una intentona d'anar per pista però ràpidament el Gps ens diu que no anem bé i hem de tornar a agafar camins.Els camins per on passem ara són més estrets i ens fan tornar enrere un parell de vegades perquè sembla que ens desviem del track. Finalment localitzem l'entrada a la segona senda. Si s'ha de definir la definiria igual que la primera, hi falta passar una mica de temps amb unes tisores d'esporgar i estaria genial.
Desprès de fer aquestes dos sendes i fer un parell de pujades que semblaven murs, decidim parar a esmorzar al costat d'un mas que tenia una cisterna per acumular aigua de pluja i ens proporcionava una bona ombra. Feia 90 minuts que havíem sortit del Tonet.



Els primers 6 kms desprès d'esmorzar han estat per pista asfaltada fins arribar a Llardecans. Aquest tram ha servit per que cadascú anés al ritme que volgués ja que no hi havia pèrdua possible.
Arribàvem a Llardecans en 20 minuts, havent recorregut 6 kms.
Ara tocava anar a buscar el punt més alt del poble, marxar direcció a Sarroca i començar la senda més complicada que faríem avui. Ha estat una senda llarga que ens ha fet dubtar algun cop sobre la direcció a prendre. A mi m'ha semblat molt divertida, és clar que hi havia trams molt tècnics i que feien que haguessis d'estar molt atent. Al final hi havia un escaló per donar a la carretera vella.
El temps se'ns estava tirant a sobre, anar per camins desconeguts amb el gps fa que vagis més lent havent de recular algun cop per buscar la direcció adequada. Xavi, Mòdol i Sergi han hagut d'agafar pista i marxar cap a casa sense poder acabar de fer la ruta per aquesta causa.
Jo, tot i també anar just de temps, he decidit seguir amb Edgard i J.X. i acabar de fer les sendes que faltaven.

Solament tornar a arrancar hem forçat més el ritme però aviat hem perdut temps intentant trobar una altra senda, cada cop anava pitjor d'hora, hem fet un parell de sendes més tots tres (possiblement les més netes de totes les que hem fet avui. Xavi, Mòdol i Sergi aquestes les heu de fer) i, quan hem tornat a pisar la pista que va cap a Maials, Aitona o Seròs m'he despedit i he tirat cap a casa tan ràpid com em donaven les cames.
Edgard i J.X. encara han anat a fer una altra senda.

Ha estat una sortida molt molt bona, amb molts trams de senda que no havia fet mai. No tardaré en tornar-la a fer, aquest cop amb menys temps perquè ja sabrem millor el camí.

46 Kms amb uns 700 m de desnivell positiu en 4 hores i 7 minuts (3 hores i 1 minut en moviment),  133 bpm de mitjana i 1985 Kcal consumides.
La dada del dia és la mitjana dels darrers 12.500 metres. Mitjana de 25,8 Km/h (és lo que té fer tard).

Salut!




3 comentaris:

  1. com anavem dient

    es lo que te tenir terreny al costat de casa i molt vegades per falta de temps o per no repetir no mos hi passem mes temps.

    Recomanable i alhora i tornarem fixo


    val a dir que la gent del territori su ha currat ehhh noi

    Again de return

    ResponElimina
  2. Molt bé nois, aneu pegant-li canya que aquest cap de setmana vindre jo. Bé, el diumenge no crec que puga sortir pel sopar dels quarentons... però divendres o dissabte a tope!

    ResponElimina
  3. Si J.X. ja li podem dir a Josep que la ruta ens va agradar molt, i per mi si hi volem tornar aquest fi de setmana..... A l'ataque.

    Aleix, jo diumenge tampoc sortiré perquè segurament dissabte vaig de pilar.... haurem de sortir o divendres o dissabte no?

    ResponElimina