dijous, 25 de juliol de 2013

Ara pateixo la càrrega dels entrenaments.

Com intento fer des del març dimarts i dijous surto a pedalar, un dia amb la flaca i l'altre amb la de rodes grosses. Avui tocava ruta btt.

El fi de setmana vaig quedar amb Mòdol per sortir una estoneta avui. Esperava que la sortida fos suau per no patir gaire i poder aguantar el ritme dignament.

Al començament m'he sentit pesadíssim, com si tingués les cames de plom. Fent esforços per seguir el ritme que portava Albert. - que malament et veig Nano- ha estat el que he pensat solament sortir del poble.

El primer objectiu ha estat Montllobé, està a prop de Seròs i té una senda de baixada que és molt divertida.

Com ha estat la dinàmica de tot el primer tram de la ruta el meu ritme ha estat lent i pesat fins arribar a coronar. Com li he dit a Mòdol - no és per gust que vaig tota l'estona darrere. Jo, si puc, pedalo davant, quan em quedo per darrere és que ja no dono més.



Durant el tram de planejar per la serra m'he ficat davant, ara sí, per marcar el recorregut i perquè porto molts més cops fent aquesta ruta i les pedres que hi ha no em molesten tant per mantenir la velocitat.

Desprès de tots els puja - baixes del "pla" hem arribat al punt on tocava fer la baixada fins al pantà de Massalcoreig. Encaro la baixada i em deixo anar com sempre. És un tram, sobretot el primer que és camí molt deixat, amb moltes pedres soltes. Quan no portava ni 20 metres he notat i vist com la roda del davant aixecava una pedra, ja consistent i cantelluda, que m'ha donat al "sec de la cama" - Ostras quin mal- aquesta sensació ja l'he patit varies vegades, em sortirà un bon blau aquí, però...... seguidament he sentit com em regalimava la sang cama avall. - Collons! a veure que haurà passat ara - . paro i miro d'aturar la emorràgia i de netejar la ferida per veure l'abast d'aquesta. És un cop amb un tall petit, però m'ha deixat la part de dalt del mitjó ben plena de sang i no té intenció de parar. Trec el "kit de salvament", m'ho netejo amb aigua i suero, aplico una mica de Iode i per acabar ho tapo amb una tirita hipoalergènica. Ràpid, no? doncs 10 minuts perduts.

Al tornar a arrencar de nou he mirat si podria seguir i... sí, no em feia gaire mal, però qualsevol rameta que m'hi toqués em feia veure les estrelles.

Agafem la pista de Massalcoreig a la Granja d'Escarp per pujar per la cantera Llúcia i fer la pujada de la Belladona.
Sembla que les cames s'han recuperat una mica i ara pedalo millor.... ara sembla que el que va pesat és Albert.

Quan fem la pujada de la cantera i arribem a la pista que va a Maials decidim de seguir per pista fins al creuament del refugi i cap a casa, ni un ni l'altre tenim el tipo per fer més avui.

Ens dirigim en sentit al Refugi dels caçadors, per mirar de pujar fins allí, i sentim com l'aire ens ve de cara - sol falta això-, a ritme lent i constant.
 Entre puja baixes i vents en contra hem decidit de desistir del patiment i anar cap a casa pel primer camí que trobéssim.

He de reconèixer que avui no m'he trobat gens bé sobre la bici.

30 Kilòmetres recorreguts en 2 horetes de temps.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada