dijous, 4 de juliol de 2013

Pedalant amb les cames d'abans.

Dijous pel matí. Com cada setmana toca agafar la bici. Aquest cop la flaca per anar preparant les cames de cara al dia 21, a més encara tenia l'espineta clavada del mal resultat de l'últim cop.

Aquesta setmana sense càrrega de sessions d'spinning ni 21.500 metres a les cames esperava poder tornar a portar el ritme de les altres vegades.

Les sensacions des del primer moment han estat bones, suposo que el fet de tenir una brisa  favorable ha estat, en part, responsable de les bones sensacions. El que comptava era que la bici es movia sense gaires dificultats i això em carregava de bones sensacions.

Arribo a la rotonda del Matjes, dono mitja volta i em disposo a enfilar tota la tornada fins a Mequinensa amb el vent de cara. El GPS marcava que la velocitat havia caigut de 5 a 6 Km/h però les cames encara tenien gas i aviat m'he pogut tornar a ficar amb la cadència idònia i rondant els 30 Km/h.
...................................................................................................................................................................
INCÍS:
Aprofitant que el fi de setmana passat va començar el Tour de França i que, encara que sembli una tonteria, mirar les etapes cada dia em fan entrar ganes de sortir a pedalar, volia fer una reflexió que ja fa dies que em passa pel cap.

Suposo que tots mirem de buscar sempre poder tenir un moment de forma millor al que tenim en el moment actual, ja sigui per satisfacció personal, per no patir tant en les sortides en grup, per deixar endarrere per fi a aquell company de ruta que sempre et passa la mà per la cara, perquè tens una "competició" a la vora, etc....

Avui mentre pedalava pensava en quan impossible ha de ser poder arribar a assolir un moment de forma com el que té el "pelacanyes" més "pelacanyes" dels que corren el Tour aquesta edició (que per cert és la número 100). Fent-me una mica el somia truites em deia a mi mateix que, segurament, per poder rodar sempre cobert amb grup, tenint les cames que pot tenir algun de nosaltres però perdent els 15 Kg que tenim de més que ells, amb una bici com la seva i un equip per recuperar les cames desprès de cada etapa, podria ser possible. Desprès mires la etapa del dia, havent fet tú una mitjana de 28 o 29 Km/h per fer 70 Kms, i et surten en mitges de 42 Km/h arribant, EN PLA, PEDALANT a 50 Km/h amb una facilitat que sembla de ciència ficció.

Aleshores és quan fico la ment en blanc, deixo de pensar estupideses i em disposo a disfrutar veient el final d'etapa.

...................................................................................................................................................................

Les coses semblaven anar bé, les rectificacions fetes a la bici desprès de l'estudi biomecànic funcionaven (no pel rendiment sinó per la comoditat sobre la bici) i anava menjant kilòmetres amb una dificultat normal.

He aconseguit arribar a Mequinensa, passant per Fraga i Torrent, amb el temps suficient com per atrevir-me a pujar el port de Casp abans d'agafar la carretera de la Granja i tornar cap a Seròs.
aquesta ha estat la última, i la única deixant de banda la pujada al túnel de Fraga, pujada del dia i desprès planejant i amb el vent a favor ha estat molt fàcil superar els 30 Km/h durant tot el camí de tornada per plantar-me a casa en 2 hores 44 minuts havent fet 77 Kms i 620 metres de desnivell.



La setmana vinent intentaré augmentar la distància, si em vec en cor igual faig els dos ports Casp i Faió.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada