diumenge, 28 de juliol de 2013

N'Aleix va al malacate


Sortida de diumenge, la més esperada de tota la setmana.

Aquest cop la majoria dels beteteros amb els que solc sortir van fer una sortida nocturna diumenge que, tot sigui dit, és digna de ser narrada en aquest blog. Per tant insto a qualsevol dels 4 genets nocturns a que m'enviin la crònica amb alguna foto per poder penjar-la.
El Sioux està enfeinat i tampoc pot sortir, Bolado em va fer la perla, tota la jovenalla que tant apreta a partir de la tardor sembla que la calor, o potser alguna que altra festa major d'estiu, els impedeix de pedalar,.... total que quedàvem JX i Aleix per ciclar diumenge. Una sortida de 3 que tampoc esta gens malament.

Aquest cop hem anat a Almatret deixant-nos guiar, com sempre, pel padrí (aquest cop padrí en quant a temps pedalant perquè d'edat té la mateixa que Aleix). Aleix ja havia vingut alguna altra vegada per aquest territori, però encara mai havia fet el famós Malacate de la mina del Manuel..... Ja teníem objectiu del dia. És clar que, abans i/o desprès, havíem de fer alguna coseta més.

A Almatret si tens una cosa clara és que el principi de la ruta ha de ser de baixant. Nosaltres, bé JX, ha escollit fer-ho per l'enllaç entre la carretera i la senda d'Empedrola per seguir amb la senda d'Empedrola.
No cal dir que la baixada, deixant de banda un primer tram de la senda d'enllaç que estava bruta, ha estat genial. Si un decideix venir fins a Almatret a treure la bici és per les baixades per senda que es poden fer.

Solament portàvem 6,5 Kms i ja havíem fet una baixada de 3 Kms... - Genial!!!

Remuntem per les faixetes de Farrera, típica pujada de les Xallenge d'Almatret abans de fer el Malacate. Es una pujada curta, tot just passa d'1 Km i puja 80 metres, però complicada i exigent degut a les corbes tancades i amb forta pendent que enllacen els trams més llargs i amb menys pendent que transcorren paral·lels als bancals.

Esbufegant una mica ens hem plantat a la pista direcció al Malacate. Canviant amb el que estic acostumat a fer sempre quan arribo a aquesta pista que té una mica de pendent negativa, aquest cop hem anat tranquils, comentant la jugada sobre com havia anat la pujada i mirant, a l'altre costat de vall, la senda per la que havíem de pujar desprès.

Parem al tòtem que assenyala l'inici de la senda del Malacate, ara també hi ha una placa del CCE Almatret. El guia ha aprofitat per anar a traure lastre abans de la baixada i, durant aquests moments, els mosquits també han aprofitat per fer-nos la prova antidòping.

Iniciem la baixada JX davant i jo segon, li havíem d'ensenyar la senda a Aleix però la cordialitat s'acaba quan comença el descens. La senda està perfecta, el tram més complicat està molt compacte i net, i ens ha permès, a tots tres, poder fer-la sencera sense ficar el peu al terra.

Havíem arribat al punt més baix de la ruta, a la vora del riu, on els mosquits més que fer proves antidoping et convertien amb donant de sang sense fer falta omplir sol·licitud. Per això sense deixar refredar els discs de fre hem seguit pedalant direcció a pujar per la senda de la vall dels Tormos. Solament havíem fet 11,3 Kms i portàvem 50 minuts.... ara.... les dues baixades per senda i trialeres sumaven 5,5 Kms.

La pujada que hem fet és una senda que, suposo que com totes, segurament es fa millor de baixada que de pujada. Però és ciclable en un 99% de pujada ( de baixada en un 100%), hi ha una esponeta que et fa pujar per entre dues pedres fent una mica de corba que no crec que pugui arribar a fer mai a sobre de la bici.
Senda... i de pujada... ja sabem què vol dir..... plat petit i anar fent, ficant bé el cos per evitar que la roda patini i ens faci perdre una pedalada que pot ser crucial per evitar ficar el peu al terra.
Al final dels 3 Kms arriba al camí de la mina del Tormo i fas els últims 2 Kms d'ascensió per aquest. Per tant 5 Kms sense parar de pujar per fer 350 metres de desnivell.

Faltava fer una altra baixada, i la conseqüent remuntada, per arrodonir el dia.

Per recuperar una mica hem anat cap al "Pou de la Vila" a esmorzar el que portàvem a les bosses. Ja feia 1 hora i 45 minuts que havíem començat a pedalar i necessitàvem menjar alguna cosa per evitar la "pajara" a la darrera pujada.

Com sempre el temps no jugava a favor nostre i havíem de fer una baixada ràpida per poder pujar sense deixar taques d'oli al camí.
Senda de les Valletes i Ferradura Tianet, sumant les dues són MÉS DE 6 KM DE BAIXADA NON STOP i la pujada per Valldolcets es va fent més portadora que la de l'embarcadero, encara que canvies els 4 Kms pels 5 de la Valldolcets. Aquesta ha estat la tria que hem fet.

La baixada a tomba oberta, era igual qui portessis davant o darrera, la última baixada s'ha de fer com toca, esperar als demés no es porta. La secreció d'endorfines i adrenalina havia de ser suficient com per encarar la darrera pujada amb ganes, garanties i una rialla d'orella a orella.

El resultat ha estat l'esperat, en arribar a baix no ens importava, a cap dels tres, haver de fer 5 Kms de pujada, la feina del dia ja estava feta. Cadascú ha anat agafant el seu ritme, tot i que esperant a estones a qui es quedava una mica més, i hem anat pujant bastant junts durant la majoria de la pujada.

Finalment hem arribat un altre cop al cotxe per carregar les bicis de nou i tornar cap a casa havent fet, "SOL", 31 kms  i 760 metres de desnivell en 2 hores 47 minuts.... però 31 Kms de qu

alitat.

Salut!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada