dissabte, 13 de juliol de 2013

Poca estona al pla.




Des del dia que vam decidir d'anar de càmping a Ribera de Cardós, ara farà un mes més o menys, que somnio en fer la ruta de BTT d'avui. Per acabar-ho d'amanir el cunyat durant tota la setmana ha anat enviant vídeos que hi ha penjats per internet sobre el descens que faríem, en aquest cas que ja hem fet.

PLA DE NEGUA.

Aquest era l'objectiu del dia.

Sortir a les 7:30 del matí per poder estar a les 11:00 de nou al càmping havent ascendit 1.200 metres en tan sols 26 Kms pedalats.

Feia dos dies que parxejava la roda de darrera per poder aprofitar-la ( porta 200 Kms i té un pessic que no deixa que el moc el tapi). Modol tenia la bici al taller de Bolado per fer un repàs general i ficar sobretot els frens a lloc pel descens. Bolado mirant de recuperar una mica el físic, entre muntatge i desmotatge de carpes, per afrontar la pujada amb dignitat ( la baixada sabia que la tenia fàcil) i JX i Natxo anar fent-se tasteretes mútuament a la feina i de tant en tant a nosaltres amb vídeos i gràfiques de la ruta d'aquest matí.

L'hora de sortida l'hem respectat tots, a les 7:30 estàvem els 5 al càmping amb les bicis a punt i acabant d'ultimar els detalls per començar a rodar. Si havíem superat la matinada, tenint en compte l'hora d'anar a dormir ahir, ja teníem la meitat de la feina feta..... o això pensava.

Abans de les 7:45 ja rodàvem per carretera buscant el pont per creuar el riu a l'altura de Cassibrós i agafar el camí que ens portaria fins al Pla de Negua.
2 Kms de carretera amb ascens suau i ja hem trobat el pont, aquí ha aparegut la primera rampa del dia. Estava asfaltada però ens ha fet ficar tot el ferro per poder arribar fins al poble de Cassibrós. Al començament de la pujada s'ha sentit la frase del dia - Si que vas fluix de roda Nano? - ja havia notat que la bici s'enganxava molt al terra però pensava que era culpa del pendent ( que segur que en tenia molta part de culpa), no podia ser que perdés vent, durant tot el dia d'ahir no en va perdre gens!!!!!. - MERDA!! ja hi som!!!- Parem jo, Bolado i Mòdol; JX i Natxo anaven més endavant i no se n'han adonat.

Mirem d'on surt l'aire..... És del flanc, just en el punt on la roda talona la llanta. Mentre no hi ficava pes a sobre la coberta aguantava sense problema, però al ficar-m'hi sobre apareixia el "llantasso" i el moc no donava l'abast a tapar......... Decidim de ficar-hi un pneumàtic perquè és la única manera de mantenir la coberta inflada.
Mentre acabem de desinflar la roda apareixen JX i Natxo que se n'han adonat que no els seguia ningú i que ens havíem equivocat de camí. Comencen les conyes - sempre vas igual-, -naltros anem tirant ja ens agafaràs-, - bicis barates és el que passa-, i un llarg etcètera.
Fiquem la càmera que portava jo, la inflo però no acabava d'agafar pressió. Paro de manxar un moment per comprovar la tensió del pneumàtic i sento que s'escapa aire per un lloc u altre........ -NO POT SER.... PUNXADA????, SI ÉS NOVA!!!. Tornem a treure el pneumàtic i comprovo que tenia una pissacada al costat de la vàlvula, segurament fet amb les presses de ficar-lo i no perdre temps.

El segon pneumàtic me l'ha deixat JX, hem tardat menys en ficar-lo perquè la llanta i la cuberta ja estaven netes de moc i la vàlvula del tubeless també estava treta. Comencem a inflar i aquest agafa tensió més aviat. Sembla que aquest cop sí que ens en sortirem. Fico la roda a la bici i seguim la ruta.

Hem de girar cua perquè ens havíem passat el camí i comencem a baixar. A l'hora de girar, uns 10 segons desprès de ficar-nos en moviment, noto com la roda de darrera torna a marxar. Miro un altre cop la roda i hi falta aire un altre cop. Solament estic amb Bolado, els altres han arrancat abans que nosaltres i, al ser costa avall han fet via i ara no els veiem.
Li dic a Josep que men torno, ja n'estic fart de fer perdre temps perquè sé que la pujada és dura i si hem de tornar a canviar un altre pneumàtic, pensant que el problema el tinc a la llanta i que fiqui els pneumàtics que fiqui acabaran per punxar-se tots, els faré fer molt tard.
Quan vaig a girar la bici de sentit apareix JX i em fot crits per voler marxar ( allò que fa ell de tant en tant), canviem un altre cop el gomàtic, aquest cop n'agafo un que tenia Bolado i que ja estava parxejat. Mentre col·loquem el tercer del dia comprovo que el pneumàtic anterior sembla que no tingui cap punxada, segurament hem tancat malament la vàlvula amb les presses. Ara ja no es fa cap broma, tots anem per feina pensant que el temps que hem perdut ens faltarà al final de la ruta. En acabar tota l'operació Josep, per assegurar que no torni a sortir aire per la vàlvula l'envolta amb una mica de saliva. No sé si estava ben tapada, però si no ho estava, amb la densitat d'aquell líquid condensat dels 4 o 5 gintomics d'ahir per la nit, l'ha acabada de segellar.

Amb 7 minuts havíem arribat al poble de Cassibrós i, amb 1 hora i 4 minuts, en sortíem havent perdut 57 minuts i part de la il·lusió de la ruta. A mi em sabia molt de greu perquè n'era el culpable i això m'ha fet començar la pujada amb desgana.

Teníem 12,5 Kms d'ascensió contínua per sumar els 1200 metres de desnivell positiu ( si fas el compte surt una pendent gairebé del 10% tota l'estona ).
Els primers kilòmetres han estat els més durs, no sé si per tenir les cames fredes pel parón, per que la pendent de l'inici és més pronunciada, perquè el camí està més malament per les pluges, o per totes tres coses alhora.

Natxo aviat s'ha distanciat de nosaltres 4 que ens anàvem mantenint agrupadets intentant parlar i explicar alguna anècdota per mirar de no pensar en el cansament.
Quan portàvem 2 kilòmetres de pujada ja no pensava en les punxades de feia 15 o 20 minuts, les endorfines no em deixaven tenir pensaments negatius. Ara solament pensava en quan arribaríem dalt. Les cames s'han anat trobant millor i he començat a fer la meva feina; a estones pujar al meu ritme per agafar distància i poder fer fotos, a estones quedar-me darrera per parlar amb el que se li fes més pesada la pujada, a estones parar per reagrupar-nos tots de nou i donar una mica de descans a qui portés el ganxo.

Era evident que Natxo és el qui està millor de tots 5 i sempre l'hem portat per davant. Dels altres; JX es coneix molt bé i, mentre hi ha gent que puja més poc a poc que ell, puja tranquil sense fer patir el cos. Albert Mòdol ja té ritme de pujar i esperit de patiment, a sobre està en molta millor forma que l'altre cop que va fer aquesta mateixa pujada i veure les millores sempre t'encoratgen. Bolado avui ha estat el rival més dèbil durant la pujada, a la baixada els papers han canviat, la falta d'entrenament es nota, tal i com ja li han dit algun cop - Josep has perdut molt en un any- per sort és molt bon patidor i no se li ha passat pel cap la idea d'abandonar en cap moment.

Poc a poc anàvem pujant, el temps amenaçava pluja i el clima s'ha mantingut fresc durant gairebé tota la pujada. Això ha estat d'agrair.
Jo, que tenia la funció de reporter gràfic, no donava l'abast en fer fotos de les vistes, paisatges i companys pujant. No es pot negar que és un entorn envejable per a la pràctica d'aquest esport.

A partir del Km 3 el terreny es fa més portador, el ferm millora i el pendent baixa una mica deixant els revolts amb més grau per treballar la ronyonada.
Tots hem anat agafant el nostre ritme i cada 3 o 4 Kms fèiem una paradeta per tornar a ajuntar-nos, agafar aire, comentar la jugada fins el moment i reprendre la pujada.

Sobre el Km 10,5 hem fet la parada llarga  (uns 9 minuts) per alliberar pes de les motxilles menjant-nos els entrepans, soltar les cames caminant en cercles i relaxar l'esperit soltant uns quants cagaments referits a l'ascens.
El cansament es començava a deixar notar, però sabíem que gairebé ja ho havíem fet tot i això igualava la balança. El que no sabíem era que en pocs metres la pista empitjorava, havien passat la trinxadora de rames dels pins i tot el compost estava pel camí fent que la roda s'enganxes més al terra i alentint el ritme.

Sense dir res a ningú tots anàvem buscant la traça amb menys brossa per castigar menys les cames.
Natxo seguia fresc, ser el que va davant et permet descansar més estona i portar una intensitat de treball més baixa que els altres. JX semblava que també ho portava molt bé. Mòdol començava a trobar les cames pesades i anava a la parella amb Bolado. I Josep continuava, com al principi, mirant de portar el seu ritme.

En pocs kilòmetres el trinxat de pí s'ha acabat i hem divisat el pla, els ànims han augmentat i tothom ha alegrat la cara com si l'esforç anterior ja no comptés per res.

Per més que obrissis els ulls no donaven abast a tot el que la vista ens oferia, hi havia pics, serres, paisatges, valls, neu i pins per tot el voltant. I.....PLA..... una mica de pla als nostres peus.

No cal dir que ens hem fet la foto per immortalitzar el moment i sense demorar-nos gaire, perquè l'hora no ens ho permetia, hem anat a buscar la preuada baixada.

Com que els últims 500 o 1000 metres de la pujada han estat més suaus, els primers metres de descens també eren més plans. Amb algun pi jove que tocava als dits, pedres soltes i alguna escaleta petita. Amb això no en teníem prou desprès de la pujada que havíem fet.

En aquest descens es van alternant els trams de senda entre pins amb talls on creues la pista per la que hem pujat i la que pots pujar si vens d'Arròs de Cardós.
El segon cop que hem agafat senda la pendent i la traça ja han canviat a millor, però l'espectacular ha començat a partir del tercer tram. No he parat a fer foto perquè de baixada no es para, però hem començat deixant-nos caure per un singletrack voltat de vegetació florida pels dos costats, amb pendents i tobogans que gairebé em fan saltar les llàgrimes de la emoció.
Cada cop que paràvem per esperar als que havien començat desprès nostre se sentia l'olor de pastilla de fre calenta i, al intentar parlar, la veu estava tremolosa, emocionats per tornar a agafar velocitat i veure què més ens esperava en aquesta baixada.

He tingut l'honor de poder anar davant durant més de la meitat del descens, amb Bolado llepant roda i filmant seguit de JX que se'ns tirava a sobre cada cop que abusàvem del fre.
Natxo ens ha deixat pas quedant-se a la zona mitja i baixant amb més senderi. Tancant el grup anava Albert que, al ser banquer, ha de tenir més esme que els altres i porta menys temps fent bici. Això no vol dir que anés poc a poc, no l'hem hagut d'esperar gaire estona.

A la meitat del descens el track es perd una mica i ens ha portat una estoneta de retrobar-lo per poder acabar de gaudir de la senda.

A partir de la represa hi havia més vegetació i més humitat, per això havíem d'anar amb compte.
Quan ens faltava poc per acabar la baixada Bolado ha tingut una rampa degut al sobreesforç fet a la pujada i hem estat més de 5 minuts per poder restablir l'ordre muscular ( llàstima que no ho hem gravat perquè ha estat una mica còmic, però això queda pels que estàvem allí)

Han estat 9 Kms de baixada impressionants. A la part baixa degut a l'abundància de pluges d'aquest any la traçada es perd una mica i ens hem equivocat un parell de cops, però ha estat ES-PEC-TA-CU-LAR.

I, com que per sort o per desgràcia, tot s'acaba hem arribat un altre cop a la carretera de Ribera de Cardós 1 hora i 6 minuts desprès d'iniciar el primer descens.

Els 3 kilòmetres que ens quedaven per arribar al càmping han estat per recordar els trams de la baixada, solament de la baixada, com si la pujada no hagués existit mai.

11 Kms d'ascens fets en 2 hores 42 minuts (descomptant el temps de canviar la/es roda/es).
9 Kms de descens fets en 1 hora 6 minuts.
6 Kms de pla, transició, en 16 minuts.

Moltíííííííssimes gràcies per no deixar-me tornar desprès de la segona punxada nois, no sabia el que m'hagués perdut.

Salut!



1 comentari:

  1. noi recorda una cosa

    AL COMPANY NO SE L'ABANDONA MAI NI PUJANT NI BAIXANT

    i com deia lo padrí josep

    de tant en tant dos cagaments alinient al més pintat.


    Si arribes de plegar tot això no u haguessis contat i les saliberes que feies no les podries tindre.

    Com bé saps disfruta i sigui feliç

    enjoy and be happy


    ResponElimina