dissabte, 31 d’agost de 2013

BTT al costat de casa


Dijous  i divendres de descans perquè la sessió de dimecres va deixar tocades més  d'una part del meu cos.

Avui dissabte però, ja tenia ganes de tornar a agafar la bici perquè així diumenge em permetria poder anar a córrer un altre cop amb Pat.

La companyia amb la què anar aviat va estar decidida, JX no té problema a acompanyar-me mai i d'aquesta manera ja no em preocupo en pensar una ruta.

A les 7:15 ja estàvem en moviment, la meteorologia ens permetia anar amb segona pell, maneguetes i un paravents. Això és molt d'agraïr quan surts a fer esport en aquestes dates, sobretot quan toca pujar costa.

Iniciem el recorregut anant per la vora del riu en direcció a la Granja d'Escarp, aquest cop faríem gairebé tot el recorregut dins d'aquest territori, per iniciar el primer ascens per la pujada asfaltada que ens deixa als plans de la Granja.

Primeres sensacions positives sobre el meu estat, sento com les cames tornen a estar en plenes facultats quan arribo dalt de la pujada sense haver hagut de canviar el plat gran de la bici.

I seguim avançant per camins amples, amb tendencia ascendent, que poc a poc fan pujar l'altimetria fins endinsar-nos en una senda, que jo encara no havia fet mai, quan tot just portàvem 11 Kms. A partir d'ara poc camí tornaríem a tocar.
Enllacem, seguint sendejant amb el seu conseqüent ascens gairebé continu, amb un tram que es va fer per la Granjolina 2013 i que dóna al mas de l'Hereu. Amb molta més part de pujada que de baixada continuem monotonitzant la sortida pujant per anar a buscar la plana cassaca.

Som testimonis de com les màquines han treballat per aquests antics camins i els han deixat plans, amples i sense gràcia per la practica de la btt però, simulant no estar afectats per aquests fets, seguim pedalant a bon ritme fins arribar a la punta del turonet i iniciar la senda-trialera de la nova granjolina.
La fem tota sencera, el descens és molt ràpid i curt i tot el planeig següent ens deixa just al punt d'iniciar una pujada nova per la Belladona. Torno a ficar a prova les cames. Plat tota l'estona, avui tampoc he hagut d'engegar el molinet en tot el que portem de matí, i en breu arribem a la part més alta de la ruta.
Recorrem la serra Picarda buscant la trialera de Sant Jaume per, aquest cop sí, fer una baixada mantinguda i que ens deixaria un altre cop gairebé a nivell del riu. Això implica tornar a pujar de nou si volíem acabar fent el Pollansky abans d'anar a casa.

Camins estrets, sendes, pujades en revolts que fan ficar tots els ronyons a cada pedalada, algun regall que t'afina l'equilibri o fica a prova la destresa a l'hora de descalar a l'últim moment, baixades curtes i trencades,.... i la cara cada cop amb una rialla més gran, i les cames cada cop amb un puntet menys de gas.

Fins que al final anem a petar a l'inici de l'Angibós.

Aquí el riure s'acaba i el gas es regula egoistament per poder arribar dalt podent estar orgullós de no haver ficat el peu a terra.
Automàticament s'engrana el plat petit de la bici i lentament anem pujant els 4 kms que ens resten per tornar a arribar dalt de la serra picarda.
Poques paraules i uns 15 minuts més tard tornem a planejar buscant el Pollansky que avui donaria punt i final a la sortida.

L'última baixada la faig amb poca destresa, seguint roda de JX que lentament em va marxant i no puc agafar-lo perquè la montura està molt nerviosa del tren del darrera. Quan arribem a la pista comprovo com la roda del darrera, suposo que al escalfar-se, ha anat guanyant pressió i per tant deuria ser la culpable de les males sensacions baixant.

Ara sí, camí de nou per arribar a casa amb 46,5 Kms, 1050 metres de desnivell i 4 hores de temps total de sortida.









Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada