Pedalant per secarrals.

Estem al final de l'estiu i les pluges de la primavera passada ja gairebé no es noten al paisatge, bé es noten pel tamany dels cards i les herbes, però no per la verdor ja que les herbes estan seques.

Ruta pistera amb el cunyao, aprofitant que ell encara és de vacances i que jo plego a les 8:30, amb sortida a les 8:45.

Molt poca senda i trialera, de fet no n'hem fet gens, ha estat gairebé com una sortida amb la bici de carretera perquè hem portat un pedaleig molt constant i un ritme força bo. A més jo m'he trobat molt bé sense haver de tocar el plat en tota la sortida.

Hem anat de Seròs cap a Sarroca de Lleida fent un continu puja-baixa però sempre amb tendència a pujar. Mirant el mapa la ruta ha estat molt recta, per això hi hem arribat solament en 19 Km i una hora gairebé justa de temps ( la mitjana de la velocitat és fàcil de treure).

Sense parar, solament ho hem fet al entrar al poble on un parell de gossos ens han donat la benvinguda a ran de pedal i, per més que el seu cuidador els cridava, no tenien ganes de deixar-nos anar tranquils. Fent una paradeta, per evitar cap incident i deixar que els testicles tornessin a lloc, hem continuat per camins ( que em costaria de tornar a fer, simplement em deixava guiar com sempre que vaig amb JX) fins a Torrebesses on hem fet una altra parada, aquest cop per menjar una mica i baixar de la bici. 5.500 metres més en 22 minuts, per tant seguíem amb el mateix ritme.

 Ara tocava iniciar el retorn a casa intentant de repetir el mínim de camins possibles, per evitar retrobar-nos amb els dos amics canins a Sarroca i per fer més amena la sortida.
Evidentment per Josep Xavier no ha estat difícil trobar alternatives a l'anada, crec que aquests camins els té tots dins de la seva memòria Ram, mentre anàvem ciclant m'anava dient - si anem per aquest camí puges fins a noseon i dones a nosequè, si tirem una mica més ens saltem això, si giréssim per aquí faríem cap a ..... I jo, com sempre, vaig assentint intentant de memoritzar camins, llocs i noms que sé que al cap de dos dies no seran més que un record borrós i obnubilat al meu cap.

Bé al que anàvem, amb 24 Km i mig començàvem la tornada, havíem de fer la pujada amb més pendent del dia i desprès gairebé tot era amb tendència descendent i per tant molt més còmode que l'anada.
3 Kms i 120 metres desprès estàvem ja al punt més alt del recorregut, ara a deixar-nos anar i tornar cap a casa.

En total han sortit 46.500 metres i uns 700 metres de desnivell en 2 hores i mitja, la ruta ha estat bé i m'he trobat molt bé, i més tenint en compte l'entrenament d'ahir on vam treballar les cames fent series d'squats.

Demà fem la darrera sessió de running, bastant dureta, ja veurem com responen les potetes.

Salut!