diumenge, 13 d’octubre de 2013

Avui jo devia fer de dau.




Ha tornat a arribar el fi de setmana i he pogut tornar a pedalar com venia sent normal fins abans de la Festa Major de setembre.

Avui he pensat en anar a fer el cafè del matí a Otmar per beure si enganxava a més gent per prendre el primer excitant del dia.
Per mitjà de watsap havia quedat amb Jordi, així m'assegurava que podria sortir amb algú, però no hagués fet falta. Avui hi havia 6 ciclistes més a part de Jordi i jo.

Antonio, Enric i Jorge han decidit anar pel seu compte perquè volien rodar i agafar fons. Albert, Dani, Pep, Jordi i jo hem anat a fer ruta, amb la intenció de passar dels 40 Kms ( es veu que ara si no fas més de 40 Kms és com si no sortisses de casa, fa 6 o 7 anys els diumenges, que tocava ruta llarga, en fèiem 30 o 35 i " a retiro") però agafant sendes i trialeres de baixada, i això implica pujar amb antelació.

Jordi estrenava una muntura flamant, la Specialitzed epic del 2011 de carbono, amb el brain tant a l'esmorteidor (amb revestiment kashima)com a la forquilla, canvi sram XX i plats rotor....... La crem de la crem. Els altres anàvem amb les nostres bicis i les jaquetes de sempre. Albert blava, Pep vermella, Dani taronja- groc i Jordi groc-verd. Mels he mirat solament començar i m'ha semblat que anàvem a fer una partida a la OCA, solament esperava que ningú caigues al pou.

L'inici de la sortida a les 8:00 ha estat fresquet, al agafar velocitat encarant la baixada cap al camí del riu la humitat i la fresca de la vora riu es deixaven notar i m'han fet pensar que potser hagués hagut d'agafar la jaqueta i no confiar d'anar solament amb la segona pell i els "manguitos".

Per decisió unànime hem començat a pujar el més aviat possible, a veure si la temperatura corporal pujava també i deixàvem de fer petar les dents.

Costa del Picado amunt seguint pel camí vell d'Almatret i arribant al refugi amb escassos 43 minuts. Aquí hem coincidit amb 2 ciclistes més que han arribat amb cotxe i han anat pel seu compte deixant, a les 4 fitxes de la OCA i a mi ( que en aquest cas deuria fer de dau), que seguíssim fent la ruta que volíem i que, de fet, encara no sabíem quina era.

De moment hem anat per la baixada de darrere del refugi dels caçadors i hem remuntat per camí fins trobar la sendeta que creua a buscar el bosquet de Domingo. Jordi anava pletòric amb el comportament de la bici nova, pujava rígida totalment i baixant deixava notar que era doble, una sensació que feia temps que no tenia. Els demés..... com sempre, patint pujant i disfrutant baixant.
El passar pel bosquet comporta haver de pujar per la costa del "bocadillo", no és llarga ni pendent en excés, però té un  no sé què, que què sé jo, que jo que sé. El tema és que et fa entrar cor de colom i ficar tots els sentits en el que fas si no vols ficar el peu a terra, sobretot a la part final que hi ha un mini escaló, no fa més de 8 o 10 cms, que et fa anar realment malament.

Quan hem set dalt del tot, havent passat per la senda de sobre el bancal d'ametllers, ha estat quan han començat les variants.

1r. hem baixat per la senda dels javalins, el pas que teníem fet al final de la senda per seguir pujant per senda ( permeteu-me la redundància) està laurat des de fa temps i això feia que desestiméssem aquesta opció. Avui hi hem passat, està una mica malmesa per les pluges però segueix sent divertida, i hem anat fins a les granges del Gili per poder tornar a pujar a buscar el camí de Montmaneu.

2n. Enlloc de pujar pel camí de Montmaneu ho hem fet per un altre camí que s'agafa passant per la vora dels bancals d'ametllers, sembla que estigui molt brut i que sigui molt pendent, però la veritat és que brut no hi està tant, sempre troves un pas net per on poder ciclar.

Des d'aquí hem tornat a agafar la ruta que volíem fer inicialment, baixant la senda de la cabra. No em canso de fer-la, la trobo molt divertida, tot i que he de reconeixer que avui no tenia flow, noto la bici molt rígida al baixar.

I aquí la segona empitonada de pujada...... LA COVA PLANA. Mentre anàvem a buscar el camí que ens havia de deixar al peu de la pujada, la fitxa blava ha caigut a la "posada" i li ha tocat inflar les rodes 4 o potser 5 cops i tot des d'abans de començar la pujada fins que hem arribat a casa.

Quan hem estat dalt solament portàvem 24,6 Kms i ja feia 2 hores i mitja que havíem sortit del bar d'Oto.
Amb 1 hora o 1 hora i mitja de coll per arribar a casa no teníem temps per entretindre'ns massa. La decisió ha tornat a ser unànime:- Anar fins a Montmaneu i tornar fent la clàssica amb la baixada ràpida final i acabar tornant pel mas de la pedra i el camí vell d'almatret ( com si haguéssim caigut als daus ens tornava a tocar passar pel camí que havíem fet de pujada).

Montmaneu, 420 metres d'altura, 30 Kms pedalats, 3 hores des de que hem sortit de Seròs. La fitxa vermella ens avisa que esta a punt de caure al pou, nota com el bast intern del quàdriceps li fa amagades de rampa.
Ara ja solament ens queda baixar i anar cap a casa. Comencem a portar un ritme una mica alt però n'hi ha que sembla que es despengen. Modifiquem la marxa per poder anar tots junts.

Finalment al arribar al pont del riu Segre, tenint en compte que tant a Jordi com Pep, Modol i Dani els anava millor agafar el camí del ram, m'he acomiadat de tots 4 i he forçat les cames fins arribar a casa per intentar creuar la porta abans de les 12:00. Sóc com la ventafocs, tinc hora de tornada.

Hem fet una ruta que m'ha agradat molt, passant per poc dels 40 Kms ( n'han sortit 44) i amb un desnivell acumulat d'uns 700 metres.

Ja veurem que podem fer diumenge vinent.

Salut! 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada