diumenge, 27 d’octubre de 2013

Transisquella 2013. Les mil i una costes.

No ha estat la pedalada on hem anat més gent del club ( 3 bikers), tampoc ha estat la marxa més llarga que he fet ( 43 Kms), les costes no han estat les més llargues que he pujat ( 170 metres de desnivell en 5 Kms la més llarga), ni he fet rècord de percentatge de pendent. Però hi havia algo a la marxa d'avui que ha fet que la trobés molt distreta, potser el munt de pujades i baixades que et deixaven les cames tendres quan encara faltava la meitat de la marxa, potser les nombroses baixades per senda i corriol, potser la qualitat de la companyia..... no ho sé...... però repetiré.

Amb el canvi d'hora sorgia el dubte de si ens adormiríem, si ens llevaríem abans d'hora, o si el neguit ens deixaria dormir.
Hi va haver una mica de tot; JX , un dels tres que vam anar fins a l'Albagés, no va dormir en tota la nit patint per si s'adormiria, jo vaig poder dormir tota la nit sense problema, vaig recórrer a la opció de ficar-me un despertador dels antics amb l'hora canviada per si el mòbil fallava, i Jordi, el tercer membre del club, va tenir una nit mogudeta.

La marxa començava a les 9:00 i nosaltres sortíem de Seròs a les 7:30. Amb temps suficient per recollir els dorsals amb tranquilitat.

En arribar vam baixar les bicis per anar a buscar la Welcome pack, tasca que ens va portar uns 40 minuts (crec que ens vam trobar a tots els bikers que coneixem de la contrada), i desprès ràpid i corrent fica el dorsal a la bici, acaba de vestir-te, busca un racó per treure els nervis miccionant, i ficat a la línia de sortida.

La tàctica era clara des de l'inici. Tots havíem vist el desnivell i la gràfica i, amb tantes pujades i baixades, hi havia d'haver sendes per força. Havíem de portar un ritme alt des de l'inici, i més tenint en compte el lloc on estàvem a la sortida, i quan portéssim 5 o 6 Kms ficar-nos a la velocitat de creuer. D'aquesta manera esperàvem salvar els taps típics de les primeres trialeres i així poder gaudir completament de la ruta, el problema va ser que a JX no li vam dir i quan portàvem 4 Kms a ritme infernal va decidir que ens podien donar molt pel c... que ell no estava per portar aquella intensitat tota la cursa.

Bé, seguíem estant a la sortida. L'alcalde de l'Albagés fent un discurs que no va entendre gairebé ningú per la mala megafonia. I desprès tret de sortida.

Ritme alt, tots 3 anem junts alternant-nos qui anava davant. Hi havia un km i mig, més o menys, de fals pla de baixada que vam aprofitar per anar colant-nos per entre la gent imprimint una cadència alta.
Tot seguit començava la primera ascensió...... Crec que la més llarga i la que guanyaves més desnivell. Les pulsacions no baixaven del 70% però nosaltres continuàvem marcant bon ritme........ 80%..........90% i era un continu avançament de bikers, fins que Jordi i jo ens vam adonar que JX s'anava quedant i vam decidir mantenir un ritme més conservador.

Trobem la primera baixada....... per camí i amb grava abundant....... a mi se'm fica l'esfinter que marca el final de l'intestí apret apret, no passava ni una agulla de fil, i vaig com m'és impossible passar a ningú en tot el tram. - Joder, tant pujar per fer una baixada així!. ( Desprès, pensat fredament, potser va estar millor fer la primera baixada per camí ja que coincidíem, encara, tant els bikers de la curta com els de la llarga i el grup no estava estirat del tot).

I, desprès d'una baixada, tornem a pujar. Aquesta dinàmica de puja-baixes ha estat la tònica general i única de tota la marxa. JX ja no es veu, amb Jordi decidim d'anar fent, sense apretar, i ja l'esperarem a l'avituallament.
Acabem la pujada i, ara sí, agafem senda per baixar. APARTEU-SE...... ara sí que em trobo a gust amb el terreny. Agafo als tres bikers que m'anaven davant i els forço la roda fins que em deixen passar........ aconsegueixo passar encara un parell de ciclistes més i, desprès de 300 metres de baixada ( no de desnivell) arribem al primer avituallament.
Ens hi fiquem bé, fent broma amb les noies que estaven com a hostesses, arramblant amb tot el que hi havia a la taula ( xuxeries, platans, taronges, torrons de xocolata, isotòniques,......) i fent temps per esperar a JX. Solament 2 minuts més tard aterra el cunyat, li deixem un parell de minuts més per a que reposti i continuem pedalant.
Mentre estàvem parant ens han passat un bon nombre de gent que, o bé no parava o feia una parada molt curta. No ens plantegem de recuperar terreny, em vingut a disfrutar i ara ja estem posicionats en una zona on segurament no ens molestarà ningú a les baixades.

Anem mantenint un ritme normal, patint tot el seguit de pujades i sortejant totes les baixades que venen desprès. La majoria de descensos han estat per senda, corriol o trialera....... ni us explico com ens ho em passat.

Ja havíem fet dues pujades, amb les seves baixades, i encara ens en quedaven 10 més per acabar el recorregut.

Quan tocava reempendre un ascens notàvem com les cames cada cop s'anaven tornant més toves. Puja i baixa, puja i baixa, puja i baixa.
En una de les baixades, que també es feia per camí, agafaves una corba molt ràpida i peraltada al revés. Allí ens hem trobat amb Javi Castillo accidentat i amb un cop al genoll ( per sort, tot i que ha decidit abandonar la cursa, sembla que no ha estat gran cosa). Mentre estàvem amb ell, i un noi de l'organització ( pel tema de voluntaris i gent als llocs no hi ha res a dir, hi havia gent a gairebé tots els creuaments), encara ha caigut un altre biker.

Tornem a empendre la marxa barrejant-nos i soltant-nos amb tres nois de la Granadella i un de Fraga, tot el que queda de ruta el farem alternant-nos amb ells.

Estem sobre el Km 33, acumulant uns 800 metres de desnivell, havent fet les pujades més llargues i començant a agrair haver moderat el ritme desprès de la primera pujada perquè si no potser no haguéssim acabat sencers.

Ens mirem i comprovem com dels 10 o 12 Btteros, que anem més o menys junts, som els que anem millor, i en diferència. Donem sort per no trobar-nos a la seva pell i anem pedalant deixant-los inclús a les pujades.

Acabem els 10 Kms finals gairebé sols, disfrutant tot el recorregut que ens faltava i xalant com bojos a les baixades ja que les hem pogut fer sols i al ritme que hem volgut......... he dit disfrutant tot el recorregut?...... bé, tot tot no........ Us fico en situació: Km 41.5, portes 1100 metres de desnivell acumulat, 3 hores i 10 minuts des de que has sortit a les 9:00 del matí, ja gairebé veus el campanar del poble, i el plantifiquen una pujada....... millor dit, et plantifiquen un mur de 300 metres per acabar d'enllestir les cames...... us puc assegurar que ho han aconseguit. L'he pujat tota sobre la bici, però les cames em penso que no em parlaran durant un mes.

Finalment hem arribat els tres juns a meta en 3 hores 20 minuts ( totals), 43.3 Km i 1200 metres de desnivell acumulat.

Una experiència per repetir.

Salut!

2 comentaris:

  1. jo kunyat li afegiria un text més a tot la subliminal cronica

    tenir una setmana de subidon subidon i arribar i veus que los companys avui
    tant fet la tactica del mut

    pero per sort l'ancla ha servit per no petar uns massa aviat i per anar descansat lo més cansat

    zona que es molt malparida i estos de l'albagés se les saben totes,

    l'any passat vaig disfrutar molt i els trams amb la millor companyia rodant i ciclant a dojo buaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

    que fem 26" o 29" polsades????

    u tinc clar la rialla es la que porta cadascú a la cara

    apa nneng la proxima més i millor tot i que el nivell comença a pujar ja

    ResponElimina
  2. Sí, el nivell puja i això que no entrena ningú.

    ResponElimina