diumenge, 20 d’octubre de 2013

Sense fer soroll que s'esvalota el galliner.




No pensava pas que aquest fi de setmana arribaria a fer una sortida tant exigent.

Dissabte per la nit tenia sopar amb uns quants companys, Josep, Jordi, Delfi i Xavi, i les parelles és clar. Això feia perillar seriosament la possibilitat d'agafar la muntura l'endemà al matí, inclús vaig estar barallant la possibilitat de poder anar a córrer a mig matí, però m'estimava més deixar descansar el bessó per no haver de tornar a començar a fer repòs de nou.
El punt positiu era que també hi estava Jordi i ell també tenia ganes d'anar a ciclar diumenge pel matí.

Vam allargar el sopar fins a les 2:30 de la matinada, havíem quedat per sortir a les 8:30. Tenint en compte que m'agitava a les 3:00 i que m'havia d'aixecar a les 8:00 ( ja tenia la bici i la roba a punt, per tant amb mitja hora havia de tenir temps de sobra), 5 hores haurien de ser suficients com per afrontar la ruta en condicions.

A les 8:00, quan va sonar el despertador, les ganes de llevar-me estaven per sota del nivell 0. Si no hagués quedat el dia anterior amb Jordi segurament hagués fet la tàctica de la mitja volta. Però ja havia quedat, i a més JX també m'havia dit que volia sortir i possiblement vingués amb nosaltres.

Em llevo, sento com el cos no està al 100%, ni molt menys. Pesadés d'estómac, cansament, son i set, però quan quedes has de complir........ esmorzo el que m'entra, no em venen de gust cereals, acabo de preparar l'avituallament per la sortida, em canvio i vaig a baix a agafar la bici per anar cap a Oto.

A Oto em demano una cola i un parell de croissants, segueixo tenint set i ara sembla que la panxa s'ha despertat una mica.
JX ja hi era quan he arribat i Jordi no ha tardat gaire a fer cap, per això enllesteixo ràpid i marxem.
Solament arrencar, per passar per davant del Tonet a veure si hi havia algun altre ciclista que es volgués unir al grup, Pere, Javier i Juanjo ens han donat caça. Havien fet el mateix pensament que nosaltres però a la inversa.

Semblava que ja estàvem tots, segurament que mitja hora abans algun Fixipoyes ja havia començat a pedalar, hem ficat inèrcia als pedals en direcció al riu, i de camí ha sorgit la pregunta de sempre:- Cap a on anem?.
Quan he vist que venia JX ja no m'he preocupat de pensar cap recorregut, ell és qui té més Km per aquest territori i sap més sendes, i les que no sap les busca. Però avui ha dit que ell no volia portar la batuta. En aquest moment s'ha fet un silenci, com si ningú goses ficar-se al davant per marcar el camí, i aviat ha sorgit alguna opció: - Podíem fer el Boc a l'inrevés i així ja acabem de pujar fins a Montmaneu per fer la Clàssica i l'entrepins.
Per la resposta de tots ha semblat que aquesta idea semblava bé, ja teníem un objectiu.

Al creuar el pont giro a la dreta i veig com JX ho fa cap a l'altre costat....... ja m'estranyava, segur que en portava alguna de cap però...... per no dir res...... He de girar bruscament i m'encamino darrere seu igual que els altres 4. Tenia clar que a partir d'ara valia més ficar-me darrere del "cunyao" i estar atent per veure cap a on ens portaria.

Hem pujat pel Bovalar i hem seguit la ruta normal, amb algun que altre canvi de pendent repentí per agafar "senda" ( està entre cometes perquè més que sendes eren marques deixades pels ramats de corders) enlloc de camí, fins creuar la carretera a l'altura del magatzem del Teixidó.
Corral de Ramonet.........Aluminsa...... i tornem a creuar la carretera per la bassa de Sant Miquel.

Com em passa alguna vegada que vaig en JX no us puc dir per on hem anat,
com em passa alguna vegada quan vaig en JX hem hagut de tirar endarrere un cop perquè el camí s'acabava,
com em passa alguna vegada quan vaig en JX hem hagut de buscar la traça bona per on passava la senda un parell de cops.
De fet........ crec que aquestes són les coses que m'agrada de pedalar amb JX.

Entre aquest anar i vindre per bancals llaurats, pujades trencades i sendes estretes i brutes hem aprofitat per fer un clínic sobre " Canvis que no van bé amb eslavons ràpids que no hi són compatibles i males posicions de cadena".
El clínic incloïa:
1- Teòrica i pràctica sobre el recorregut correcte de la cadena entre els rodets del canvi,
2- Teòrica i pràctica sobre com canviar un eslavó en mal estat per un eslavó ràpid,
3- Com saber quina tanca ràpida és la que et convé.
4- Refrigeri a base d'aigua, aigua amb sals, codonyat i diverses barretes energètiques.
5- Com identificar si la cadena està estirada.*

*El 5é punt no l'hem pogut portar a cap per falta de temps.

Sense saber massa bé com, hem tornat a creuar la carretera agafant la pista de les mines. Aquí s'ha notat que la gent ja tornava a estar ubicada perquè el personal ja no estava pendent de per on passàvem i han començat a augmentar el volum de les converses i a fer una mica més de disbauxa fins que, en qüestió de 2 minuts, les bicis s'han anat afilerant una darrere de l'altra i la velocitat ha anat augmentant.
Ja tornàvem a estar tots callats, no per desconeixement del territori sinó per dosificar les forces. Un relleu.... dos.... tres i aviat el ritme tornava a baixar però quan algú volia tornar a establir conversa les cadències pujaven de nou i havies de demarrar per no perdre el tren.
Així han passat els 7,5 Kms que hem fet per pista, emprant tot just 15 minuts i sense que cap dels 6 bikers donés el braç a tòrcer en cap moment.

Al entrar novament per camí, amb la intenció d'anar a pujar el Boc, el ritme ha tornat a baixar. Sense arribar a matar el ruc hem anat pujant alegrets, jo amb la intenció clara de mirar si aquesta senda-trialera ( la del Boc) era factible de fer-la de pujada.
He pogut comprovar que sí, es puja molt bé, exceptuant la Boc Gate que ja sabia que hauríem de carregar les bicis a coll.
L'últim tram de pujada, el que és comú de la S la Cabra i el Boc, ja l'havia fet un altre cop i sabia que, tot i que és pujable, les pedres soltes i la pendent fan esforçar-te de valent. Però avui m'ha costat menys del que em pensava.

Finalment ens faltava acabar de pujar fins a Montmaneu i baixar per la Clàssica, la opció de fer també l'entrepins l'hem descartada per segona setmana consecutiva a causa de la manca de temps.

Ascensió pletòrica, seguia sentint les cames plenes d'energia...... possiblement tantes sentadilles a Crossfit i G.A.C. comencen a fer efecte.

La baixada, que ara es fa més lenta a causa dels treballs d'una retro que va ampliar el camí ( que abans era senda) i va deixar la terra molt solta, m'ha acabat de fer sentir eufòric. Hi ha dies que sento la bici molt nerviosa, com si la part del darrera anés a bots i la del davant no acabés d'encarar bé les corbes ni els salts. Avui tot ha anat perfecte.

El cunyat m'anava davant i avui no m'ha marxat gens, Jordi el sentia per darrere i  Peret, Javier i Juanjo tancaven el grup ( ells són més de rodar que de baixar per pedres). La baixada ha estat força ràpida i a l'enllaç entre la clàssica i la baixada Ràpida ens hem trobat un altre correcamins amb una bici de 29' flamant.... El Cejo, Mateu, Josep de Llardecans amb una cannondale..... i, com hem comprovat desprès, amb ganes d'exprimir-se una mica.
El final de la ruta l'hem acabat fent tots 7 junts.

La part de la baixada per la "Ràpida" i el tram següent fins arribar al camí vell d'Almatret era normal baixar-lo de pressa, però no ha estat tan normal anar a una mitjana de 30Km/h durant els 7 Kms que hi ha des de que hem agafat el camí vell d'Almatret fins al camí del riu.
El culpable de portar aquest ritme, crec, ha tornat a estar el soroll. Al principi del camí, mentre ningú ha dit gran cosa, la velocitat ha estat normal. Desprès ha començat a haver-hi xibarri i poc a poc el ritme ha anat pujant. Mateu aguantant i ficant roda per davant meu, com dient - va noi que vas lent-. Per darrera encara es sentia - Animales, estais locos coño-. Però ningú afluixava ritme, i quan et donaves la volta per mirar on seguien els altres veies que els tenies a roda.
Més velocitat encara i, tot i això, Cejo m'ha fet un demarratge que no he pogut seguir, desprès hem tornat a afluixar la velocitat.
Aquest moment l'he aprofitat per reduir el recorregut de la forquilla, per agafar una posició més de rally, i li he donat a la palanca de l'amortiguador per activar el propedal més dur - A la pròxima no em deixaràs endarrere- he pensat.
Ara tocava esperar de nou a que saltés un o altre. Com em pensava la següent acceleració no s'ha fet esperar gaire, com si fóssim un ramat de cavalls anant de cara a casa ningú es deixava passar i, poc a poc, un altre cop hem anat augmentant la cadència fins arribar a portar una velocitat propera als 50 Km/h ( s'ha de tenir en compte que la pendent en aquest tram del recorregut és favorable).
Em trobava molt bé de cames, podia aguantar bé la cadència portant tot el ferro ficat i aquest cop Mateu no m'ha marxat, a més sentia com les cames em demanaven més per mirar fins on podien anar i aguantar aquell ritme.

Un cop hem arribat al camí del riu ha semblat que ens tiressin una galleda d'aigua freda a sobre i ens fessin tornar a ficar seny. Ciclant a ritme normal, i comentant el tram final entre riures, hem acabat arribant a Seròs un altre cop havent fet 40 Kms i 560 metres de desnivell en 2 hores 53 minuts ( 2 hores 10 minuts en moviment).

Com diria Juanjo..... Jodido pero contento..... He arribat a casa amb les cames tocades per les dues apretades que hem fet per pista, però content per veure que les cames tornen a tenir to i poden arrossegar els 5 Kg que segueixo tenint de més.

Salut!


1 comentari:

  1. Tenies ganes d'explaiar-te ehhh noi??

    bona curtida si sinyor Aqui ningú surt i ningú entrena pero lo trenet de la muerte anava que se les pelava

    Les 29 han vingut per quedar-se cullons com hi va la gent,


    i com sempre m'agraden aquestes lectures teves, los camins i demes siguin corriols senders o inventats hi son ara i fa temps nomes cal un que les busqui.
    Lo boc gate te els dies comptats

    apa que quasi ja tinc mes rotllo que tu

    PARA HAVERSE MATAOOOO

    ResponElimina