diumenge, 6 d’octubre de 2013

Sortida social.

Porto tota la setmana fent sessions de ciclo indoor i molt temps sense sortir amb un grup mitjanament nombrós un diumenge pel matí.

Suposo que per això avui tenia moltes ganes de rodar tranquil·lament amb el major nombre de ciclistes possible, per poder anar alternant i passant conversa amb tothom que fos possible.

Durant la setmana m'he anat informant sobre el punt i l'hora de trobada normal dels diumenges. Ara es queda a Otmar, perquè el Tonet no obre, per marxar a les 8:00 del matí.

20 minuts abans de les 8:00 sortia de casa per començar el més aviat possible el meu matí "d'alterne". Al passar per davant de casa de Pat m'he trobat al sogre que estava al carrer, he parat per fer-la petar una estona i m'ha informat que avui el Tonet tornava a estar obert....... I ara què? cap a on vaig? passo per davant dels dos bars, a Otmar no hi havia cap bici encara i al Tonet n'hi havia una, la vella de Peret, així que m'he quedat al Tonet.

Al cap de poc han arribat Javier i Jordi i, veient que ja passaven de les 8:00 i que no venia ningú més, hem començat la sortida.

Al encarar el carrer enginyer m'he quedat una mica endarrere i he analitzat el perfil dels companys de ruta....... tots rodadors i "canyeros"..... no és precisament el tipus de ciclistes que em convenen un dia com avui que vinc amb les cames cansades de tota la setmana. Per més INRI al preguntar quina ruta fèiem la primera resposta ha estat - podíem anar cap a Almatret i Riba-roja, amb el temps que tenim n'hi ha prou. Són uns 70 Kms.- .... Jo he callat com un puta però amb la intenció de fer tòrcer aquesta idea. Desprès s'ha comentat d'anar a pujar per la Belladona, aquesta opció ja m'ha fet més el pes. Això voli dir anar cap a Montmaneu on faríem alguna trialera i segurament trobaríem al Fixipoyes que no podia ser que no haguessin sortit aquest matí.

Sense gaires paraules més anem pedalant direcció a la Granja d'Escarp pel camí de la vora del riu. El ritme és normal, pensava que haguéssim anat més ràpid ( desprès m'he assabentat que Javier al dinar d'ahir va fer algun extra d'avituallament líquid i sòlid i avui no estava fí, i com que Pere anava amb la bici vella aquests dos no estaven per marcar un ritme alt).

En arribar a la cantera del Teixidó hem tornat a canviar d'opció i hem pujat per la ruta de la Granjolina del 2013, és una pujada més suau i sostinguda que et deixa als plans de la Granja d'Escarp.

Ens hem liat una mica un cop hem arribat a dalt i això, juntament amb alguna xuplada de cadena de Peret, ens ha fet anar encara més lents.

Buscàvem la senda que va de la pista al mas de l'hereu i això ens ha costat una mica. Finalment hi hem fet cap i allí ens hem trobat amb algun Fixipoyes ( Dani, Sergi i Albert) que anaven amb una nova incorporació al mon de la BTT, Enric Guardiola.

La ruta començava a agafar el caire que anava buscant, ara ja érem 8 bikers, això relentiria el ritme i hem permetria d'anar més descansat i poder fer més fotos, parlar amb més gent,.....

Arribem al mas de l'Hereu i tornem a pujar, aquest cop a buscar la plana Cassaca i desprès la serra Picarda per arribar fins a la trialera de Sant Jaume. Tot aquest tram l'he fet amb la Ditec de Jordi per deixar-li provar el tipus d'amortiguador de la Occam.
La diferència de muntura és evident, d'una rígida de carboni amb forquilla de plataforma estable de 100 mm de recorregut a una doble amb 120 mm darrere i 140 davant, hi ha molta diferència. No diré quina és pitjor o millor, tothom que estigui avesat a aquest món sap que cada tipus de bici té els seus punts bons i els seus punts dolents.

La pujada l'he fet sobrat, provant com reaccionava als canvis de ritme ràpids, però durant tota la baixada de la trialera ha fet que hagués de ficar tots els sentits en intentar no sortir per orelles en algun dels escalonets que hi havia.

Tots hem baixat la senda, uns amb més soltura que altres, i desprès.... reunió de nou per decidir què faríem.

Amb Jordi barallàvem la opció d'arribar fins a la Granja per poder pujar per la Belladona i acabar fent la Clàssica, així ens aproparíem als 50 Kms que m'hagués agradat fer, però finalment hem anat fent l'enllaç fins a la costa de l'Angibós.
Hi ha molta senda amb pujada i baixada, això ha fet disminuir molt el ritme i, quan hem arribat a la pujada, ja no quedava temps per remuntar-la i anar a fer una altra baixada abans d'anar cap a Seròs. Per això hem girat veles encaminant-nos cap a casa, passant per la banqueta del canal, que estava tota plena de tolls de la pluja de dissabte, i acabant amb la pujada del Salt de Pena per deixar la poca energia que quedava a les cames entre pedres i regalls.

En les 3 hores i 22 minuts que ha durat la sortida hem fet 40 Kms i 670 metres de desnivell positiu.

Ara a recuperar el màxim per començar la setmana el més descansat possible.

Salut!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada