divendres, 12 d’octubre del 2012

BTT d'Hors Categorie..... Pura xalera.



El fi de setmana era llarg però, degut a diferents compromisos, l'únic dia que podia agafar la bici era avui divendres 12 d'octubre.
Dimecres i dijous va estar plovent i no sabia segur si el terreny estaria en condicions per poder pedalar per la muntanya, el que tenia segur era que, si no plovia, o amb la bici de muntanya o amb la de carretera aniria a rutejar.
El dimecres ja van començar a saltar watsaps preguntant per les intencions del fi de setmana, Aleix Castellnou venia a Seròs per celebrar un sopar i volia aprofitar per suar una estona, a més tenia unes limitacions paregudes a les meves i a les de J.X..
Al final vam quedar Aleix, J.X., Jordi i jo per començar la ruta a les 8:00 de divendres.
Sortida de btt, a veure com estava el terreny. La ruta escollida va ser la mateixa que diumenge passat, a veure si ara que ja sabíem més per on anàvem la disfrutàvem més que la setmana passada.

8:10 a.m. arrancàvem del portal amb la intenció de tornar a casa sobre les 11:00-11:30 havent fet els 45 Kms que teníem previstos.
Tot el tram de pista inicial estava humit però sense problemes per bellugar les bicis ni embrutar-les. Per mi estava ideal "que coi, estem parlant de BTT".
El ritme inicial era força bo, i si podíem mantenir-lo durant tot el tram de pista arribaríem a casa a l'hora prevista.
No ens vam aturar gens fins arribar a l'Arc d'Adar, allí, desprès de la pujada, vam analitzar l'estat de cadascú i el del ferm. Semblava que avui jo seria el rival més dèbil (no és el mateix pedalar en diumenge havent descansat 2 dies desprès de totes les sessions d'spinning de la setmana, que pedalar divendres al matí havent fet la última sessió dijous per la nit) i que no tindríem problemes de fang en gairebé tot el recorregut.

Inmediatament al tornar a pedalar ens endinsem a la primera senda. Més humida que la pista, com era evident, però en un estat inmillorable per a les rodes grosses. Els dubtes sobre la traça a seguir no existeixen i això fa que, al poder encadenar-la tota seguida, la trobi més divertida que el darrer cop. Aquesta tònica seria general durant tot el trajecte.

En acabar aquesta primera senda una mica de camí i comencem amb el segon tram de senda, tenia més pendent de l'anterior i això encara el feia més entretingut. Més camí, una mica de bancal, amb massa fang pel meu gust, i tornem a agafar una altra senda que no vam fer el diumenge anterior. Cada cop gaudia més de la bici i del trams tècnics, avui em sentia molt fi a cavall de la Cleo.


Havíem fet tres sendes i ara ja tocava agafar la pista fins a Llardecans. Ja pensava que en aquest tram seria on més patiria si els altres es sentien forts perquè jo no podria seguir el ritme. Efectivament Jordi i Aleix estaven més forts que jo. Mentre pedalàvem comentava amb J.X com canvien les coses d'un dia per l'altre, tant ell com jo la setmana anterior vam forçar en aquest tram perquè ens sentíem molt bé, i avui anàvem a remolc dels altres dos llebrers.
Just abans d'arribar a Llardecans ens hem trobat a Josep Mateu i al "Sister" de Llardecans que ens han acompanyat un tram fent un altre cop la senda de la vora del poble (possiblement la més tècnica de tota la jornada) i una altra que tampoc havíem fet feia 5 dies.
La primera estava una mica massa tova i hem hagut de ficar el peu a terra en més d'un cop, inclús hi ha hagut alguna caiguda tot i anar caminant. En acabar-la hem parat a esmorzar, eren les 10:20 i portàvem 14 Kms. En aquest punt Jordi ha hagut de marxar a casa perquè se li feia tard, els dos sherpas l'han acompanyat un tram de pista i desprès han tornat amb nosaltres per fer un altre troç de recorregut.

El següent tram de sender ens ha deixat més endavant del que volíem i això ens ha fet recular per la pista asfaltada fins a trobar el camí que havíem de seguir. Encara hem fet un altre bocí de caminoi abans de retrobar-nos amb la ruta de la setmana passada. A partir d'aquí Josep i el "Sister" han seguit cap a Sarroca i nosaltres tres ( J.X., Aleix i jo) hem anat a fer les dues sendes que ens quedaven abans de tornar a trobar la pista que ens duria a casa pel mateix lloc on havíem vingut.

Durant tota la travessa no hem tingut cap accident greu, hi han hagut caigudes com sol ser habitual però sense cap repercussió important.
El nivell de tots era molt similar, la companyia boníssima (com en totes les sortides), el terreny ideal per a practicar la Bicicleta tot terreny..... no és pot demanar res més, solament agrair a tots els que algun cop m'han acompanyat en rutes perquè amb aquestes companyies els trajectes és fan més divertits.

L'únic inconvenient...... la falta de ciclistes que són típics en aquestes sortides i que últimament em tenen una mica abandonat, ja sabeu qui sou, a veure si en breu podem tornar a coincidir.

M'ho he passat com feia molt temps que no ho feia sobre de la bici, crec que tinc sensacions per recordar i fer-me aparèixer la rialla a la boca durant uns quants dies.

45,5 Kms i 720m de desnivell en 3hores 45 minuts (2 hores 57 de pedal), 141 bpm de mitjana i 2085 Kcal consumides.

Salut!

4 comentaris:

  1. com sempre sire lo primer a dir
    allo que un troba quant té aquelles sensacions de tenir bon dia feeling o com comentavem

    sweet amb molt de grip

    aquestes van ser les sensacions que vam tenir molts, i la rialla a la boca que ens quedarà per molts dies.
    quin munt de coses tenim al costat de casa i avegades no sabem ni el que tenim

    la pròxima sira de les ermites no en foten vora del riu cullons cullons

    pedals, salut i sobretot disfruteeeeeee


    ResponElimina
  2. Molt bona cornica, com sempre, i ja tinc ganes de tornar per repetir. Per mi amb aquesta ruta va començar un cap de setmana rodó, que va culminar amb el sopar dels 40.

    Fins a la pròxima, crak!

    ResponElimina
  3. La crònica de diumenge vinent pot ser llarga, a veure si tenim cames per trepar a les tres ermites.
    Aleix, si vols xalar (com dieu per allà baix) i patir per parts iguals hauries de provar a vindre diumenge a fer els ermitanyos.

    ResponElimina
  4. Ja m'agradaria ja, però no podrà ser. Però apreneu-la bé que quan torni per Tots Sants si voleu la tornarem a fer!

    ResponElimina